Puigdemont arrabassa al PDECat la marca Junts per Catalunya

Les divergències polítiques entre la direcció del PDECat i els fidels a l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont van camí de la guerra oberta a nivell legal, jurídic i ètic. La discrepància política evident des de fa anys s’encamina ara per la via de la batalla judicial per aconseguir la marca electoral sota la qual uns i d’altres s’han presentat junts fins al moment: Junts per Catalunya. Puigdemont ha arrabassat legalment el nom al PDECat mitjançant un document notarial i el partit postconvergent considera que aquesta acció trenca els acords escrits i té escàs tast ètic.

Segons consta ja en el registre de partits del Ministeri de l’Interior, l’anterior presidenta del partit Junts per Catalunya, Laia Canet –militant del PDECat a Barcelona– ho ha deixat de ser i ara aquest càrrec l’ocupa Carles Valls, alcalde de Balenyà, afí a Puigdemont. A més, la seu de la formació (que és un partit sense activitat, simplement basat fins ara a ostentar la marca electoral) ha passat de la Rambla de Catalunya a l’avinguda Diagonal de Barcelona, en concret, el número 505, pis 3, porta 1, tal com ha avançat aquest divendres Catalunya Ràdio i ha pogut confirmar EL PERIÓDICO.

Trencar acords escrits, falta d’ètica

La direcció del PDECat ha rebut amb estupor la notícia, després que fa uns dies l’exlíder de l’ANC Jordi Sànchez, comuniqués la maniobra a David Bonvehí. Aquest, en un dur comunicat, ha acusat Sànchez i els fidels a Puigdemont de «trencar no només amb la paraula donada, sinó, fins i tot, amb els acords firmats», que consistien que qualsevol canvi a JxCat havia de ser «acordat i avalat» pel PDECat. El president del partit acusa l’altra part de prescindir «de tots els principis de bona fe i confiança que han de regir el comportament ètic i polític». El PDECat ha anunciat consultes en el registre de partits sobre la maniobra de Puigdemont i insisteix que JxCat no pot entendre’s sense la força política postconvergent.

L’entorn de Puigdemont ha eludit contestar a aquest dur comunicat. Fonts d’aquest entorn consultades s’han limitat a assegurar que la maniobra és legal, perquè està avalada per documents notarials. Els fidels a l’expresident han afirmat, des que fa una setmana van anunciar la creació d’un altre partit, que es quedaran amb la marca Junts per Catalunya, perquè consideren que va associada a Puigdemont i al moviment que diuen representar, que va més enllà del PDECat.

En canvi, la formació hereva de CDC que dirigeix David Bonvehí replica que la marca i el partit JxCat és seu. No en va, en les eleccions autonòmiques del 2017 JxCat va ser registrada com una coalició entre Convergència i el PDECat. Així ho va assegurar el portaveu de la formació, Marc Solsona, en una entrevista a EL PERIÓDICO la setmana passada, al fer-se oficial l’anunci d’un nou partit dels seguidors de Puigdemont.

El 2018, el PDECat, dirigit llavors per l’actual secretària general del nounat Partit Nacionalista de Catalunya (PNC), Marta Pascal, va inscriure JxCat al registre de partits del Ministeri de l’Interior. El va registrar a nom de tres persones, totes elles militants del PDECat, entre les quals figurava com a presidenta Laia Canet Sarri, consellera municipal del Partit Demòcrata al districte de l’Eixample de Barcelona.

L’entorn de Puigdemont ha maniobrat a través d’un grup d’advocats per substituir aquestes tres persones i posar de president Carles Valls, sense l’autorització de la direcció del PDECat. Segons el partit postconvergent, en aquesta operació ha intervingut l’advocat Xavier Solà, imputat i condemnat per les irregularitats en la gestió de l’Associació Catalana de Municipis, després d’haver-se lucrat, al costat de Josep Maria Matas, per haver saquejat entorn d’un milió d’euros de l’entitat municipalista vinculada a l’antiga CiU.

Una batalla sorda

Aquesta batalla pel control del nom pot obrir una guerra total que destapi el conjunt de conflictes fins ara mantinguts amb pany i clau i que tenen a veure amb qüestions tan poc polítiques com, per exemple, el repartiment dels diners que han rebut el grup parlamentari de Junts per Catalunya des del 2017. El PDECat afirma que ni aquest ni altres pactes s’han respectat, com els relacionats amb la creació d’òrgans de decisió paritaris i comitès d’enllaç entre les dues sensibilitats. Aquestes discrepàncies s’han traslladat a la presa de decisions sobre la composició de llistes electorals o a la mateixa direcció del PDECat, de la qual Puigdemont va descavalcar Marta Pascal per les diferències polítiques que tots dos van mantenir durant mesos.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Aquest conflicte dificulta les escasses possibilitats d’acord entre les dues tendències en la postconvergència, a poques jornades que es constitueixi la nova formació de Puigdemont, el dia 25, un dia en què el PDECat també té previst reunir el seu consell nacional per abordar la situació. La batalla ha inclòs un intercanvi de manifestos. Un a favor de Puigdemont, avalat per consellers com Damià Calvet o Jordi Puigneró, així com presos independentistes, com Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn, i amb recolzament de càrrecs territorials del PDECat; l’altre, amb desenes d’alcaldes i dirigents del partit postconvergent a favor de mantenir viva aquesta formació i no dissoldre-la en la nova organització política que promou Puigdemont.

L’expresident ja va promoure fa exactament dos anys la creació d’un moviment, la Crida Nacional per la República, que ha decidit dissoldre’s en la nova estructura que es crearà i que l’expresident està decidit a batejar amb el nom de Junts per Catalunya, ja que els fidels a l’expresident estan convençuts que no té sentit JxCat sense Puigdemont. El PDECat, en canvi, recorda que ha sigut la seva estructura organitzativa i els seus quadros els que han fet possible JxCat durant aquests anys.