Galícia i País Basc: eleccions de doble tall

Galícia i Euskadi celebren aquest diumenge les primeres eleccions de la història d’Espanya que es van haver de suspendre. Convocades per al 5 d’abril, la pandèmia de la Covid-19, el confinament i l’estat d’alarma es van carregar urnes i paperetes, que aquest diumenge estaran a disposició de (gairebé) tots els electors enmig d’extremes mesures de seguretat. L’excepcionalitat i la por dels brots és tal que els governs de les dues comunitats han decidit, fins i tot, prohibir a mig miler de votants exercir el seu dret de sufragi, en una mesura qüestionada pels juristes. Això i la por d’una caiguda de la participació posen incertesa sobre unes cites electorals el desenllaç de les quals abans de l’epidèmia semblava bastant cantat.

Els ciutadans que vagin a votar hauran d’anar amb la mascareta posada i hauran de mostrar el DNI, però no entregar-lo per evitar contagis. No podran anar a votar els infectats i els que presentin símptomes, una decisió que ha provocat debat entre els juristes: uns defensen que es tracta d’un segment molt reduït de la població i que la mesura obeeix a motius sanitaris justificats, però d’altres opinen que caldria garantir-los el dret de vot d’alguna manera. Tant el Tribunal Suprem com les juntes electorals van avalar ahir aquest veto i van tombar la petició d’alguns partits de suspendre els comicis a les zones més afectades pels brots.

La comarca de Lugo d’A Mariña i la població guipuscoana d’Ordizia són els principals focus d’inquietud pels brots, però els experts vaticinen que la por general pels contagis donarà ales a l’abstenció a les dues autonomies. I aquesta dada pot resultar decisiva de cara al futur dels dos clars favorits al triomf: el nacionalista Iñigo Urkullu i el popular Alberto Núñez Feijóo. Les enquestes amb prou feines han variat després de l’epidèmia i a tots dos els vaticinen els millors resultats de la seva història, amb una altra majoria absoluta del PP a Galícia i la reedició de l’aliança PNB-PSE al País Basc.

Lectura i efectes

Com en totes les eleccions autonòmiques, el dictamen dels gallecs i els bascos tindrà una lectura i, potser,  efectes a mitjà o llarg termini en clau nacional. És el primer test per al Govern del PSOE i Unides Podem i la seva gestió de la pandèmia. Presumir d’aquesta gestió ha sigut el principal agafador dels socialistes per veure complerta l’aspiració assequible de continuar governant amb Urkullu i el somni de destronar Feijóo.

Els sondejos auguren una millora socialista a les dues comunitats, però sense escarafalls i amb el BNG disputant-li la medalla de plata que el PSdG va cedir fa quatre anys a En Marea. En cas que, per sorpresa, Feijóo perdés la majoria absoluta, el pacte d’esquerres es dona per fet. A Euskadi, la revàlida de l’acord amb el PNB, soci d’investidura de Pedro Sánchez, donaria alleujament a la Moncloa per encarar la resta de la legislatura.

Lluny queda, doncs, per a Sánchez un 2016 en què les desfetes basca i gallega van precipitar la rebel·lió interna que el va deposar com a líder del PSOE. La inquietud per al cap de l’Executiu pot venir dels seus socis del Govern. La recuperació socialista fa presagiar sengles retrocessos importants a les dues marques autonòmiques de Podem. Tot i que no s’entreveuen a curt termini, caldrà veure si la tornada als seus orígens de molts electors d’esquerres afecta les relacions dins el Gabinet de Sánchez.

Doble revés

Notícies relacionades

País Basc i Galícia: por, dubtes i mascaretes en les eleccions més atípiques

Així estan les enquestes de les eleccions a Galícia 2020

Més dur es presenta l’examen d’aquest diumenge per al líder del PP. Si les enquestes es compleixen, Pablo Casado patirà un doble revés a la seva estratègia. La seva aposta per la línia dura a Euskadi, apartant el moderat Alfonso Alonso i imposant Carlos Iturgaiz, pot provocar que la coalició amb Cs empitjori els resultats del PP en solitari del 2016. I tot i que surti a celebrar una majoria absoluta a Galícia, aquest resultat donarà aire als sectors del partit que, amb Feijóo com a estendard, reclamen una línia d’oposició allunyada de la crispació.

El gallec pot continuar sent l’únic baró del PP que governi amb majoria absoluta, reforçant així el seu rol d’etern aspirant a liderar el partit. Ell ho nega, però ha promès que aquesta seria la seva última legislatura com a president de la Xunta. ‘Meigas, habelas, haylas’.