País Basc i Galícia: por, dubtes i mascaretes en les eleccions més atípiques

Després que el virus deixés la vida en suspens, la nova normalitat s’ha anat obrint pas en els aspectes més quotidians. Una successió de primeres vegades post-Covid amb ajuda de la mascareta, el gel hidroalcohòlic i els dos metres de distància, a què ara se suma la cita electoral a Galícia i Euskadi. Bascos i gallecs seran els primers a celebrar ‘la festa de la democràcia’ des que es va declarar la pandèmia, però, com a totes les festes mentre segueixi l’alerta, ho faran amb mesures estrictes de seguretat i amb l’ombra de la por del contagi. Les eleccions, fixades per a l’abril, es van haver de suspendre pel coronavirus –va ser una altra de les primeres vegades en la història democràtica–. A pocs dies de la nova data, les enquestes deixen poc marge per a la intriga, però no obstant la incertesa continua sent protagonista: se succeeixen els rebrots i, fins i tot, es confinen comarques senceres.

A Galícia hi ha 245 casos actius (última dada del 8 de juliol), 144 a A Mariña, on la població continua confinada després d’un rebrot. Ara el dubte principal és com garantir el dret al vot dels que compleixen quarantena sense posar en perill la seguretat. Des del servei d’atenció ciutadana de la Xunta de Galícia asseguren que els que tinguin símptomes compatibles amb el coronavirus poden anar a votar presencialment «sempre amb totes les mesures de seguretat», però no saben respondre sobre si algú que ha donat positiu pot acudir al col·legi electoral. No obstant, el conseller de Sanitat, Jesús Vázquez, assegurava aquest divendres que les persones amb símptomes «no poden anar a votar», tot i que la prohibició no està recollida en cap norma.

A Euskadi, des del Parlament basc reconeixen que «no s’ha plantejat cap opció» perquè les persones afectades per Covid-19 puguin exercir el seu dret al vot, perquè «la junta electoral no pot actuar amb apriorismes». «La directriu és la mateixa que per a qualsevol malaltia», assenyalen, i tot i que reconeixen que la situació de pandèmia no és del tot comparable, igualen la situació amb la d’un ciutadà que patís apendicitis el dia de la votació. La consellera de Salut, Nekane Murga, va ser més taxativa en roda de premsa. «Les persones amb un PCR positiu no podran anar a votar aquest diumenge», ha dit en roda de premsa, utilitzant també el símil d’altres malalties. 

Dubtes legals   

El dret al vot és un dret fonamental protegit per la Constitució, i la llei electoral només contempla un grapat de supòsits en què es pot privar. «Prohibir-lo no tindria cobertura legal», assenyala el professor de Dret Constitucional Leonardo Álvarez, que afegeix que «una possibilitat seria una autorització judicial per prohibir el vot dels que estiguin contagiats, però d’aquí a diumenge és poc probable que donés temps». 

Els poders públics, a més, estan obligats a facilitar el vot, però ara mateix no sembla que hi hagi gaires opcions sobre la taula per als que han de guardar quarantena. Una solució podria ser portar les urnes fins als llocs en què les persones compleixen quarantena, ampliar el vot per correu o, fins i tot, ajornar els comicis als territoris afectats. Però «això ja hauria d’estar ser sobre la taula, les eleccions són aquest diumenge», insisteix Álvarez. Tot i que l’oposició apunta cada vegada amb més afany que les mesures per garantir el vot poden ser insuficients, el politòleg Oriol Bartomeus creu que «si tot depengués d’un escó, l’oposició faria més soroll».

La posició de la JEC

Diversos partits de l’oposició van demanar a la junta electoral de Galícia que es pronunciés sobre com garantir que participin les persones confinades a A Mariña i aquesta va concloure que «no s’entenen afectades les condicions del procés electoral» i que no és competent per suspendre els comicis a la comarca, com havien demanat també deu alcaldes del PSOE i el BNG en un manifest. Podem va elevar la qüestió a la Junta Electoral Central, que aquest dijous va resoldre que les mesures adoptades per l’Administració garanteixen la votació a A Mariña, «amb l’excepció de segments reduïts de població per motius sanitaris prou justificats en el marc de la situació de pandèmia en què s’estan desenvolupant les eleccions». Els jutges creuen que no són necessàries més mesures que les que ja està prenent l’administració autonòmica «en aquests precisos moments». Des de Podem Galícia apunten que la participació es veurà afectada i insisteixen que el protocol de Feijóo no garanteix la seguretat per als que fa mesos que no surten de casa per precaució.

I la qüestió no és només gallega. A Euskadi, la junta electoral també s’ha pronunciat després d’un requeriment de Bildu constatant que sí que s’han previst mesures per part del Departament de Salut per garantir el vot als llocs en què es detecten alguns rebrots, tot i que de moment no s’han hagut de prendre mesures dràstiques a cap.

Mesures de seguretat

Els col·legis electorals s’ompliran de marques a terra per assegurar les distàncies i es netejaran i desinfectaran abans, durant i després de la jornada. Les mascaretes seran obligatòries, i a Galícia fins i tot estaran disponibles per als que no en portin de casa. I res d’entregar el DNI a la taula: n’hi haurà prou d’ensenyar-lo o dipositar-lo en una safata. A Euskadi, els membres de les taules tindran a més mascaretes quirúrgiques durant la jornada i una FFP2 al costat d’uns guants de nitril per al moment de l’escrutini, i hi haurà un pot de gel per taula. Per assegurar la distància s’han habilitat nous centres de votació (764 pels 720 dels comicis passats) i hi haurà 2.678 taules, 85 més que el 2016.

A Galícia, es recomana que cada persona porti el vot ja preparat i els més grans de 65 anys i persones amb discapacitat tindran prioritat. També s’organitzarà el recorregut, es controlarà l’aforament constantment, es recomana que només hi hagi un apoderat per partit a cada col·legi electoral i que els interventors portin mascareta i pantalla. Serà obligatori utilitzar el gel hidroalcohòlic abans d’entregar la papereta i hi haurà guants per als al·lèrgics. Els membres de les taules comptaran amb quatre mascaretes quirúrgiques cadascun i una pantalla facial. I es recomana a les persones que siguin població vulnerable que renunciïn al seu lloc a la taula si els ha tocat per sorteig. 

El Consell de Ministres farà servir el Fons de Contingència per ampliar les despeses del Ministeri de l’Interior amb tretze milions i mig d’euros per fer front als comicis. El Govern basc també ha incrementat en 800.000 euros els costos previstos per a la jornada electoral per «fer front a les mesures addicionals» que provoca la Covid-19. Cada mesa electoral suposarà un desemborsament de 300 euros en comptes dels 205 fixats. Des de la Xunta de Galícia asseguren que «no és possible quantificar de forma concreta» l’increment de despesa per les mesures sanitàries «fins que hagi transcorregut el dia de les eleccions». Sí que han assegurat als consistoris que la neteja i desinfecció anirà a càrrec del govern autonòmic, sempre fins a un límit fixat.  

Participació i incertesa

Malgrat el dispositiu de seguretat, hi haurà qui es quedi a casa per por de contagiar-se. «Seran les mateixes persones que no surten al carrer des del 14 de març; la resta, ho faran amb les mateixes precaucions amb què anem a comprar el pa», indica Paloma Román, directora de l’Escola de Govern de la Universitat Complutense de Madrid. «Podem dir, sense gaire risc d’equivocar-nos, que aquestes eleccions seran menys participatives que les del 2016», afirma Bartomeus. «Les enquestes marquen clarament un resultat i deixen molt poques incògnites pel camí» i això pot desincentivar el vot dels que creuen que no poden canviar res, però també dels que creuen que tenen assegurat el resultat que esperen. Román coincideix que aquestes són unes eleccions «de ratificació».

El coronavirus les condiciona, diu l’experta, en dos plans: «Un moment de votació és un moment de compromís amb els altres, i en aquesta pandèmia tot el que és comunitari s’ha potenciat», però l’oferta dels partits també està molt condicionada. El missatge gira al voltant del coronavirus, que ha enterrat qualsevol altre tema. «Estem per una altra cosa, pel que ens ha passat», insisteix.

Notícies relacionades

El virus de l'abstenció amenaça Euskadi i Galícia

La Xunta tanca durant cinc dies la comarca d'A Mariña (Lugo) per brots de Covid-19

Per a Bartomeus, el vot de Podem a Euskadi i Galícia, relativament jove, és molt susceptible de desmobilitzar-se, però també posa com exemple la majoria absoluta que assenyalen les enquestes a Galícia: «Una part de l’electorat de Feijóo, confiant que el seu partit guanyarà i sabent que la Covid té un efecte més perniciós sobre la gent gran, pot decidir quedar-se a casa i no exposar-se». 

Per evitar la por del contagi es van posar en marxa campanyes per potenciar el vot per correu, que ha batut rècords a les dues comunitats. Al País Basc les sol·licituds han augmentat un 140% respecte al 2016, i a Galícia, un 60%. Ara hi ha els que veuen en aquest mecanisme la solució als problemes de seguretat. Però el rellotge continua avançant i la incertesa continua instal·lada en la primera cita post-Covid amb les urnes.