Ordizia vota sota el virus del temor

Dia d’excepció a Ordizia i per als seus 10.000 habitants. El brot de Covid-19 al poble guipuscoà, al Goierri, originat per un dels seus veïns que va estar per Lleida al juny, va impactar de ple el dia de les eleccions. La prohibició feta pel Govern basc a la setantena d’encomanats d’acostar-se als col·legis electorals, amb què s’impedia per tant el seu dret fonamental al vot, va causar disparitat d’opinions. Entre altres motius perquè hi ha dubtes jurídics sobre la validesa d’aquesta prohibició.

Al frontó del poble, l’ajuntament ha habilitat un dels quatre col·legis electorals. Aquest, amb carpes. I com tots, a l’entrada es divideix els electors en quatre carrils, cada un amb el seu color. Tres, blaus cel, groc i verd, marquen àrees geogràfiques d’Ordizia. El quart, de vermell, és exclusiu, i aïllat, per a majors de 65 anys i dones embarassades.

La Rosario va anar a votar a una escola del carrer Samperio. És una de les confinades i té un fill contagiat amb símptomes lleus.  «Va venir d’Alemanya, va creuar mig Europa amb cotxe i ningú li va dir res. I va arribar i va sortir amb els amics com si no hi hagués demà», diu. «El que han fet és horrible. El meu fill estaria aquí votant», afirma indignada. L’ajuntament va recomanar que aquells que haguessin donat negatiu en les proves PCR, però que estiguessin confinats, votessin a determinades franges horàries. La majoria dels encomanats es troba a la franja de menor edat de l’electorat.

El color del vidre

La variabilitat de l’opinió en funció del color del vidre amb què es mira el tema és de màxima aplicació a Ordizia. L’Arantxa, una persona gran que camina ajudada amb crosses, està plenament d’acord amb la prohibició de votar els contagiats. «És el mal menor, perquè si venen ells ens contagien a tots», afirma, i reconeix que al poble hi ha «temor».

L’Aitor i l’Ana van anar a votar amb les seves filles adolescents. Ella considera que el veto «és el normal», però «que s’hauria d’haver habilitat una forma de vot per als contagiats». Per a l’Aitor, que la població pugui votar és «el normal. Si podem anar de terrasses o que els bars estiguin oberts fins a les quatre de la matinada, s’ha de poder votar», diu repetint, potser sense saber, el raonament del president del PNB, Andoni Ortuzar, per rebatre les queixes i denúncies d’EH Bildu. Sobretot les de l’alcalde Adur Ezenarro. «Amb tot, això pot anar bé, perquè ara venen les festes d’Ordizia, i els joves ja estaven preparant saraus», apunta Aitor mentre una de les seves filles assenteix amb un somriure.

Just abans de votar, el Fermín mostra, al bar Olano, veí al frontó, una altra cara de les cares de la situació. La suspicàcia política. L’alcaldia d’Ordizia està en mans d’EH Bildu. En les eleccions basques del 2016, el PNB es va imposar per 107 vots i, en les del 2012, van ser els bildutarres els que es van imposar per 124. «La gran majoria dels 70 encomanats és gent jove. Em pregunto què hauria passat si el focus s’hagués detectat a la llar del jubilat», es pregunta irònicament. Entre línies s’entén que l’elector jove, tot i que bàsicament abstencionista, és més procliu a votar a EH Bildu, i el de més edat al PNB. «O si l’alcaldia la tingués el PNB», conclou.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El Fermín recorda, a més, com el contingent policial enviat a Catalunya, que el novembre del 2019 era de 2.500 efectius, «van poder votar sense problemes. Una cosa semblant es podria haver fet aquí. ¡Què són 70!», exclama irritat.

Adur Ezenarro, l’alcalde, de visita al frontó, es lamenta de la falta absoluta de col·laboració del Govern basc. «Van fer un protocol d’actuació per a les eleccions sense mesures específiques per a Ordizia. Hi va haver abandó. I hem sigut nosaltres els que les hem pensat. Entre això «i la falta de comunicació de les dades», Ezenarro conclou que el Govern de Vitòria «ha mirat per sobre de l’espatlla» l’Ajuntament d’Ordizia.