El PNB guanya les eleccions basques i Vox entra al Parlament

Sense gairebé suspens i fidel a la música que van esbossar les enquestes prèvies, però amb canvis en la lletra, el PNB va guanyar aquest diumenge les eleccions al Parlament basc aconseguint un dels seus resultats més grans després de la restauració democràtica, a un sol escó (i 2,5 punts menys) dels que va obtenir Carlos Garaikoetxea, el 1984. Un ascens, respecte el 2016, de tres actes que, complementat amb el del PSE d’Idoia Mendia, que va passar de nou a 10, garanteixen a Iñigo Urkullu una plàcida legislatura (la tercera com a lehendakari) amb el recolzament de la majoria absoluta de la Cambra de Vitòria. Si el bipartit sumava fins ara 37 seients, un menys d’aquesta majoria de confort, ara se n’aniran fins als 41. El gran protagonista, amb tot, va ser l’abstenció. Mínim històric de participació (52,86%) i 11 punts menys que el 2016.

Això va permetre que Vox entrés a la Cambra, per Àlaba, amb tot just 4.700 vots, 17.000 en el conjunt de la comunitat autònoma. El 2012, Ciutadans, amb un resultat semblant en aquest territori foral es va quedar fora del Parlament.

Biga mestra futura

Un auge de les forces del Govern que no suposen un descens del principal partit de l’oposició. EH Bildu, amb Maddalen Iriarte com a cap de cartell per la inhabilitació d’Arnaldo Otegi, va assolir el seu millor resultat històric, passant dels 18 als 22, superant en un escó els aconseguits el 2012, i amb tres punts més de percentatge de vot, fins al 27,5%. Un ascens, que al costat de l’entrada de Vox, és de les poques coses que no va ser plenament detectat per les enquestes. Aquest resultat suposa un reconeixement a la nova via oberta pels independentistes bascos de pactar a Madrid amb el Govern del PSOE. 

Unes xifres que situen els d’EH Bildu com a biga mestra d’una de possible, i futura, alternativa d’esquerres al PNB. De moment, la suma amb PSE i Elkarrekin Podemos arriba als 38. Però cal comptar que no és l’aposta actual dels socialistes bascos.

Els 53 diputats nacionalistes-independentistes suposen, curiosament, un nou rècord després de la campanya menys essencialista que es recorda a Euskadi. Donaria fins i tot per a una reforma estatutària, al superar els dos terços de la Cambra. 

I aquest és el dubte. Tant Urkullu, com el president del partit, Andoni Ortuzar, van fixar tres objectius per a aquest mandat. Creació d’ocupació, salvaguardar la cohesió social i, com a tercer element, la millora de l’autogovern.

Ortuzar després de donar per «complert» l’objectiu d’aquestes eleccions, va tendir la mà a tots els partits per fer front a les conseqüències de la pandèmia. «Davant d’una crisi excepcional, una solució excepcional: ausolan», paraula en eusquera que significa treball comunitari i solidari. 

La llei electoral basca concedeix 25 escons a cadascun dels tres territoris forals, amb independència de la seva població. El cens a Àlaba és de 250.000 electors, pels 910.000 (gairebé quatre vegades més) de Biscaia i els 550.000 de Guipúscoa

Notícies relacionades

Iñigo Urkullu, l'home del partit bicèfal

Així estan les enquestes de les eleccions al País Basc 2020

Elkarrekin Podemos i l’aliança entre el PP i Ciutadans van patir una seriosa patacada. El partit de Pablo Iglesias gairebé va perdre la meitat dels seus representants al passar d’11 a només cinc i gairebé sis punts del 14% aconseguit el 2016. 

Patacada de Gènova

La coalició entre el PP i Ciutadans, que sumaven nou (tots dels populars) en van perdre quatre (curiosament, o no, gairebé els que guanya el PNB), situant-se en cinc. El PP, en solitari, va aconseguir fa quatre anys el 10,11% dels sufragis, quatre punts més que ahir, en aliança, a més, amb la força d’Inés Arrimadas. Un fracàs de l’aposta de Gènova de col·locar Carlos Iturgaiz després d’apartar el més vasquista Alfonso Alonso.