El PSOE i Podem blinden el Govern davant el revés electoral

Fonts del Govern remarquen que les eleccions es van celebrar en un context absolutament atípic, marcat per la crisi del coronavirus, i en unes autonomies amb singularitats molt marcades, no traslladables a altres territoris. I el que té davant l’Executiu en els pròxims temps, continuen, és massa important com per «quedar-se abstret» amb els resultats a Galícia, on el popular Alberto Núñez Feijóo va aconseguir la seva quarta majoria absoluta, i a Euskadi, on els nacionalistes bascos es van veure reforçats però continuaran necessitant el PSE per mantenir-se en el poder.

L’agenda europea

Diumenge Pedro Sánchez no va acudir a la seu del PSOE. Aquest dilluns tampoc va participar en la reunió de l’executiva del partit. Al seu lloc, el president del Govern va viatjar a la Haia per entrevistar-se amb el primer ministre holandès, Mark Rutte, dins d’una gira que aquesta setmana també el portarà a Berlín i Estocolm. Tots els esforços estan bolcats en el Consell Europeu del 17 i 18 d’aquest mes, cita en què s’intentarà arribar a un pacte sobre els fons de reconstrucció.

Espanya, igual com Itàlia i França, els altres països que han sigut més afectats per la pandèmia, defensa una suma elevada (750.000 milions d’euros, segons la proposta original de la Comissió, dels quals mig milió serien transferències directes i la resta en préstecs) i no subjecta a condicions. Al davant hi ha estats com Suècia, Dinamarca, Àustria i la mateixa Holanda, que demanen una rebaixa important de la quantitat, que la majoria sigui a tornar i que la seva percepció comporti el compliment de certs requisits. El futur d’Espanya, remarquen a la Moncloa, passa pel que succeeixi a Brussel·les, no a Euskadi i Galícia.

Però els socialistes, més enllà dels seus resultats, que només van quedar una mica per sota del que en realitat esperaven, extreuen algunes conclusions del desenllaç electoral. Al recolzar Iñigo Urkullu i Feijóo, els votants bascos i gallecs, assenyalen en la direcció del PSOE, han optat per l’estabilitat en un moment tan convuls com aquest, una cosa que es repetiria a la resta d’Espanya si hi hagués comicis. Sánchez, acaben, en seria el més beneficiat. A Euskadi, els nacionalistes bascos continuen necessitant el PSE per governar, en un moviment que també es veurà reforçat, esperen els socialistes, en l’altra direcció, perquè el Govern necessita el PNB per tirar endavant les seves iniciatives al Congrés.

Notícies relacionades

Feijóo arrasa, Urkullu venç i tots dos guanyen influència

Suspens doble a l'estratègia de Casado

Allà el repartiment continua sent el mateix: el PSOE té 120 diputats, i Unides Podem, 35. No hi haurà, per tant, un reequilibri de les forces que componen el Govern. Tot i així, els socialistes, que atribueixen la desfeta de Podem a les seves baralles internes i a l’impacte del ‘cas Dina’, un tema en gran part personal del seu líder, Pablo Iglesias, esperen que el glop agre de les basques i gallegues serveixi perquè els morats se centrin més en la gestió.

Efectes en el PP i Ciutadans

Alhora, a la Moncloa també esperen que a la dreta s’obri el camp de joc. Primer, perquè els resultats de l’aliança del PP i Cs a Euskadi han sigut tan pobres (va obtenir cinc diputats, quatre menys que els conservadors en solitari fa quatre anys), que els liberals en prendran nota per insistir en el seu gir al centre. I a Galícia, l’aclaparadora victòria de Feijóo, amb un estil molt més moderat que el de Pablo Casado, podria canviar el rumb del PP.