RESOLUCIÓ JUDICIAL
El TSJC cita a declarar a finals de mes Torra pel segon cas de desobediència
El president de la Generalitat està acusat de fer cas omís de la retirada d'una pancarta en la campanya del 10-N
torra /
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha citat a declarar el president de la Generalitat, Quim Torra, com a imputat per al 29 de juliol pel segon procés que té obert per presumpta desobediència. En aquest cas, se l’acusa de desoir una ordre d’aquest mateix tribunal de retirar del balcó del Palau de la Generalitat una pancarta en favor dels polítics empresonats pel procés en el període electoral del 10-N. La justícia va acordar fa uns dies mantenir la causa al rebutjar els arguments de la defensa del mandatari que va al·legar que es tracta d’«una persecució política» i que, «més que apartar el president, es persegueix un efecte descoratjament».
Aquesta és la segona causa que la justícia obre al president català per negar-se a retirar símbols de suport als polítics presos dels edificis públics, ja que el mes de desembre passat una altra li va comportar una condemna a un any i mig d’inhabilitació, una sentència que encara no és ferma. El Tribunal Suprem ha fixat per al setembre la vista per resoldre el recurs de Torra.
La sala penal del TSJC va admetre a tràmit el febrer d’aquest any la deducció de testimoni remesa pels magistrats de la jurisdicció contenciosa administrativa de l’alt tribunal català, al considerar que hi ha «indicis suficients» que el president presumptament podria haver comès un delicte de desobediència al negar-se a retirar la pancarta el mes de setembre passat.
Neutralitat institucional
La retirada de la pancarta va ser dictada, com a mesura cautelar, per la sala contenciosa del TSJC, arran d’una demanda presentada per l’associació Impuls Ciutadà, liderada per l’exdiputat de Ciutadans al Parlament José Domingo, que demanava que es despengés el cartell perquè es mantingués la «neutralitat institucional» de l’edifici de manera permanent, no només en període electoral.
El president de la Generalitat va desatendre l’ultimàtum de 48 hores que li va donar el tribunal el 23 de setembre i va recórrer en paral·lel l’ordre, després de la qual cosa el TSJC va dictar un nou requeriment en què instava els Mossos a retirar els símbols de suport als presos del Palau «de manera immediata». La interlocutòria d’admissió de la deducció de testimoni afirma que va ser la policia de la Generalitat que va haver de despenjar la pancarta i no funcionaris de l’Administració autonòmica. Segons els jutges de la sala contenciosa, Torra no només es va negar a fer-li treure el cartell, sinó també a «donar instruccions perquè es complís el mandat judicial».
Després de la retirada de la pancarta, quatre activistes independentistes –els exdiputats Lluís Llach i Antonio Baños, l’actriu Sílvia Bel i la portaveu de la plataforma Som Escola, Teresa Casals– van desplegar una altra amb el lema «Llibertat d’opinió i expressió. Article 19 de la Declaració Universal de Drets Humans.
