Funeral d'Estat: Units en el record a les víctimes de la Covid-19

A les nou en punt del matí, quan el sol ja escalfava la meitat de la plaça de l’Armería del Palau Reial de Madrid, va començar aquest dijous l’homenatge d’Estat a les víctimes de la Covid-19. En un acte sobri i aconfessional que convidava al recolliment, representants de les institucions espanyoles, amb Felip VI al capdavant, les principals autoritats europees, el director general de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i familiars van recordar els més de 28.400 morts que la pandèmia ha causat a Espanya. 

La cerimònia, en què el Govern central va voler donar un paper preponderant als sectors que lluiten contra la pandèmia, va durar tot just 40 minuts i va oferir una imatge d’unitat difícil de veure aquests últims mesos. Van participar-hi el Govern per complet, tots els presidents autonòmics, representants dels grups parlamentaris i els excaps de l’Executiu, menys Felipe González, que es va excusar per raons d’agenda. També hi van assistir una dotzena de representants de totes les confessions per remarcar el caràcter ecumènic de l’acte. Només va fallar Vox, per considerar-la una «cerimònia exculpatòria» de l’Executiu, i la CUP, el BNG, Bildu i ERC, per considerar que és una manera de «blanquejar» la monarquia. 

Al voltant de tres cinquenes parts dels 400 convidats van procedir de la societat civil, entre els quals sanitaris, treballadors socials, treballadors de la distribució d’aliments i de totes les àrees més afectades per la pandèmia i el confinament. En l’acte només van prendre la paraula el Rei, un germà del periodista mort José María Calleja i Aroa López Martín, una infermera de l’Hospital de Vall d’Hebron de Barcelona.

«La memòria és un deure; el millor homenatge que podem fer és mantenir-nos units en el seu record i construir el país que [les víctimes] haguessin volgut compartir», va dir Hernando Calleja, que va ser el primer a parlar. Després, López Martín va demanar no oblidar mai la lliçó. «Ha sigut molt dur, ens hem sentit impotents, amb una sensació brutal d’incertesa i la pressió d’haver d’aprendre i decidir sobre la marxa», va dir. 

En la seva al·locució, el cap d’Estat va remarcar el «deute moral» de la societat amb totes les víctimes, un deute que obliga, va dir, al compromís per la unitat. «Posem junts, posem units tota la nostra voluntat, la nostra capacitat, tot el nostre saber, tot el nostre esforç i afany per poder mirar cap al futur amb confiança i amb esperança. I fem-ho des del respecte i l’entesa», va afirmar. Felip VI va demanar que «la determinació davant l’adversitat i l’esperit de superació del poble espanyol» li faci «vèncer les dificultats». «Les superarem», va assegurar.

Després de les dues intervencions dels representants de les víctimes i abans que comencés el Rei, alguns dels assistents, entre els quals els membres del Govern i els presidents autonòmics, van dipositar flors blanques davant el peveter situat al mig de la plaça en record de les víctimes. Cada autoritat anava acompanyada d’un representant de la societat civil. La cerimònia va acabar amb un minut de silenci. 

A la sortida, una quinzena de persones esperaven veure passar els cotxes dels membres del Govern, a qui van esbroncar mentre colpejaven unes cassoles i utilitzaven aplicacions de mòbil per augmentar el soroll. 

Notícies relacionades

Mapa dels rebrots del coronavirus a Espanya

Un xoc i moltes espines

Alguns dirigents polítics es van aturar davant els periodistes per fer unes breus declaracions, la majoria sense opcions de preguntes. Quim Torra va agrair al Govern central l’organització de l’homenatge a les víctimes, perquè «s’ho mereixen tot». Feia més de 14 mesos que no es veia Torra en un acte de Felip VI. El president va explicar que hi va participar perquè volia expressar les seves condolences «en nom del poble de Catalunya a tots els familiars dels pobles d’Espanya que han perdut un ésser estimat». 

Pocs minuts després es va acostar a la premsa el líder del PP, Pablo Casado, que va començar el seu curt discurs lamentant que no se sàpiga «el nombre real de morts», ja que el Govern no l’ha «ajustat» a la xifra amb què treballen organismes com l’institut Carlos III, que l’eleva a més de 43.000. Tot seguit, Casado va afegir que, malgrat això, ahir era «un dia per estar tots junts».