Una infermera de la Vall d'Hebron: «Ens hem empassat les llàgrimes quan ens deien: 'No em deixis morir sol'»

«No oblidem mai la lliçó apresa». És el missatge que ha traslladat als poders públics Aroa López Martín, infermera en cap d’Urgències de l’Hospital de la Vall d’Hebron, en l’homenatge d’Estat a les víctimes de la pandèmia, en una emotiva intervenció amb la qual ha evocat la dura feina feta pels sanitaris en aquesta crisi que ha segat la vida de més de 28.000 persones a Espanya.

López Martín ha remarcat que els qui eren darrere dels vestits de protecció EPI que utilitzaven els professionals de la sanitat per atendre els malalts del coronavirus «no eren herois, eren persones» que han viscut situacions «que et danyen l’ànima». 

«Ha sigut molt dur, ens hem sentit impotents, amb una sensació brutal d’incertesa i la pressió d’haver d’aprendre i decidir sobre la marxa», ha relatat en l’acte celebrat al pati de l’Armería del Palau Reial, davant dels Reis, el Govern, presidents autonòmics i les principals autoritats de l’Estat.

«Defensin la sanitat de tots»

La infermera, que no només ha parlat en nom dels professionals sanitaris, 52.000 dels quals es van contagiar pel coronavirus, sinó també dels qui van treballar en «primera línia», com a reposadors, transportistes o policies, ha llançat un missatge als representants públics. Els ha demanat «que defensin la sanitat de tots» i «que recordin que no hi ha millor homenatge als qui ens van deixar que vetllar per la nostra salut i garantir la dignitat de les nostres professions».

Com a colofó, ha afegit: «I que responguem a una senzilla pregunta: ¿Qui ens cuidarà si la persona que ens cuida no pot fer-ho? No oblidem mai la lliçó apresa».

Abans, Aroa López ha afirmat que l’experiència viscuda en aquests mesos «ens marcarà per sempre», tot i que en el seu cas ja havia viscut experiències «molt difícils» com a supervisora d’urgències a l’hospital barceloní Vall d’Hebron.

«Al límit de les nostres forces»

Ha assegurat que tots, metges, infermeres, auxiliars i totes les especialitats lligades a la sanitat, han donat «tot» el que tenien, treballant «al límit de les nostres forces». Però també han tornat a entendre, ha explicat, «per què elegim aquesta professió» dedicada a «cuidar i salvar vides», tot i que a molts companys també els hagi costat la seva.

Gràcies al seu esforç han actuat com a «missatgers de l’últim adeu per a persones que morien soles», escoltant «la veu dels seus fills» pel telèfon i recorrent a les videotrucades. «Ens hem hagut d’empassar les llàgrimes quan algú ens deia: No em deixis morir sol», ha recordat la infermera en un dels passatges més emotius de la seva al·locució.

Els sanitaris, ha prosseguit la infermera, s’allunyaven de les seves famílies per evitar contagiar-les, marxaven de l’hospital amb «totes aquestes emocions» a sobre i després tornaven «des de la solitud i l’esgotament» però, això sí, disposats a «transmetre forces i ànims als malalts més enllà de les nostres pors».

«Que l’esforç no sigui en va»

Notícies relacionades

L'herència dels nostres

Com més població, més recursos

Les mirades han sigut el recurs utilitzat per a això perquè «era l’única part del cos que ens quedava visible» i també entre els mateixos professionals, que van aprendre a comunicar-se d’aquesta manera.

Aroa López ha agraït els aplaudiments que els ciutadans els dedicaven a les vuit de la tarda, i els ha pregat que «no s’oblidin d’això», respectant les recomanacions sanitàries. També que pensin en els que van morir i en els professionals sanitaris que van perdre la vida. «Sisplau, que el seu esforç mai sigui en va», ha conclòs.