Qui és qui en la presumpta corrupció que afecta el rei Joan Carles

1. El rei emèrit sota la lupa per 65 milions d’euros

La vida del rei emèrit va fer un tomb radical l’abril del 2012. Mentre Espanya patia una gravíssima crisi econòmica, ell va patir un accident durant una cacera d’elefants a Botswana. La seva tornada d’urgència a Espanya el va obligar a demanar disculpes públiques i assegurar que no es tornaria a repetir. Ara s’ha sabut que un parell de mesos després va transferir els 65 milions d’euros que la monarquia saudita li havia entregat a la seva llavors amiga Corinna zu Sayn-Wittgenstein.

Segons la Constitució, Joan Carles era llavors inviolable, per la qual cosa no se’l podria perseguir penalment tot i que hagués comès algun delicte. Aquesta situació va canviar el 2014 quan va abdicar, perquè va perdre la prerrogativa reservada al cap d’Estat i l’única que va conservar va ser la de ser aforat davant el Tribunal Suprem. 

El 15 de març passat, el seu fill va renunciar a l’herència que li podia correspondre i li va retirar l’assignació anual després de publicar-se, en mitjans britànics i suïssos, que el rei emèrit era beneficiari de la fundació panamenya Lucum, al compte de la qual del banc Mirabaud de Suïssa es van ingressar els 65 milions saudites. Felip VI també apareixia com a beneficiari d’una altra fundació, Zagatka, respecte a la qual també renunciava.

Tot i que encara no hi ha cap imputació penal, també es va informar que el seu pare havia contractat un prestigiós advocat penalista, Javier Sánchez-Junco, un dels fiscals Anticorrupció del judici contra el banquer Mario Conde.

2. Corinna Larsen: L’empresària que es va confessar amb Villarejo

Poca gent fora del cercle més pròxim al rei emèrit coneixien l’empresària alemanya d’origen danès Corinna zu Sayn-Wittgenstein, Larsen des del seu divorci, fins a la caiguda del monarca a Botswana. Ella l’acompanyava. És en gran part responsable dels problemes jurídics que afecten Joan Carles, perquè és a ella a qui se sent dir a l’excomissari José Manuel Villarejo que els 65 milions que va rebre de la monarquia saudita eren una comissió per la construcció de l’AVE a la Meca després de la seva adjudicació a empreses espanyoles, així com que la volia fer servir de testaferro. 

Dos mesos després de la petició de disculpes públiques per part del rei es va produir la transferència dels diners a un compte de les Bahames del banc Gonet, del qual ella era beneficiària. Davant Bertossa va assegurar que aquests diners eren un regal que obeïa a l’«amor» que Joan Carles I li tenia i va negar qualsevol dada que la pogués relacionar amb un delicte de blanqueig de capital. 

Diu ser víctima d’una persecució per part del rei emèrit i de l’exdirector del CNI. El terreny del Marroc que, segons diu a la gravació, Joan Carles va posar al seu nom, davant el fiscal suís va afirmar que es va tractar d’un regal, però del rei marroquí, segons ‘El Español’.

També ha declarat davant el fiscal Anticorrupció que portava el cas abans de remetre’l a la fiscalia del Suprem. Davant seu va restar transcendència a la confessió amb Villarejo i va afirmar que el que li va dir ho va saber a través de tercers.

3. Fasana i Canonica: Els autors de l’estructura

Arturo Fasana és el gestor de patrimoni a qui han acudit les grans fortunes espanyoles. El seu nom i el de l’advocat Dante Canonica han aparegut en diversos casos de corrupció, com el dels Pujol o la Gürtel, el cap de la qual, Francisco Correa, els va citar l’última vegada que va declarar davant un tribunal, que va fer notar que compartia un compte amb Joan Carles. 

Cap està imputat a Espanya, però a Ginebra han hagut de declarar davant el fiscal Bertossa. Fasana li va explicar com va crear Lucum per rebre els diners saudites i com es desplaçava ell mateix a Villars-sud-Ollon, el dúplex de luxe que el rei emèrit i Corinna Larsen van compartir entre el 2009 i el 2012, per entregar-li les quantitats que li demanava, informa ‘El Español’. Entre l’octubre del 2008 i el març del 2012 es van treure 5,5 milions d’euros del compte.

Fasana també va explicar les transferències amb què Joan Carles va prestar a Larsen els 2.199.000 euros necessaris per comprar el xalet.

Canonica, per la seva banda, va explicar que Joan Carles I va decidir fer una «donació irrevocable» a Corinna Larsen per por que es descobrís la seva fortuna. Va afegir que, «quan es veuen les despeses fetes per Corinna en el compte Solare del banc Gonet a les Bahames, es constata que està gastant aquests diners per ella, a un ritme constant», mitjançant l’adquisició d’una mansió a Anglaterra, on l’advocat va anar, o transferint «una enorme quantitat de diners» als Estats Units.

4. El Tribunal Suprem: A la recerca del delicte fiscal o el blanqueig

El cap d’Estat és inviolable, però al renunciar a la Corona el 2014 també ho va fer a aquesta prerrogativa. El que va mantenir va ser la qualitat d’aforat davant el Tribunal Suprem, com tenen per exemple els membres del Govern. Per això és l’únic tribunal que pot investigar-lo i, en el seu cas, jutjar-lo. Aquesta és l’explicació que va oferir la Fiscalia General de l’Estat quan va informar que Anticorrupció remetia als seus companys de l’alt tribunal les diligències que havia obert en relació amb el presumpte pagament de comissions per empreses espanyoles per resultar adjudicatàries de la construcció de l’AVE a l’Aràbia Saudita.

De moment, el destí judicial de Joan Carles està en mans d’un equip de cinc fiscals de l’alt tribunal, que sota la direcció de Juan Ignacio Campos, especialitzat en delictes econòmics, estan estudiant la documentació remesa per Suïssa per determinar si hi ha indicis que el rei emèrit va poder haver comès algun delicte posteriorment a la seva abdicació, que és a partir de quan pot respondre penalment dels seus actes. En cas de ser delicte, els fets investigats serien fiscals o de blanqueig de capital.

Una vegada arribada a aquesta conclusió hauran de determinar si aquests delictes continuen sent perseguibles o han prescrit. En cas que considerin que el delicte es va cometre quan ja no era inviolable i encara és perseguible penalment, prepararan i interposaran una querella contra el rei davant l’alt tribunal perquè sigui citat a declarar.

5. El fiscal Yves Bertossa, unes declaracions que tothom vol

La documentació remesa a Espanya per Suïssa és la instrucció realitzada en aquest país per un fiscal: Yves Bertossa, que també ha col·laborat amb la justícia espanyola en altres casos, com el seguit contra la família Pujol.

Bertossa va iniciar la investigació relativa a Joan Carles l’estiu del 2018 després de fer-se pública una conversa mantinguda tres anys abans a Londres entre Corinna Larsen i l’excomissari José Manuel Villarejo. La gravació estava entre els àudios que es van intervenir a l’expolicia en el ‘cas Tàndem’, en què s’investiguen les clavegueres policials i pel qual és a la presó. 

Bertossa ha interrogat molts dels protagonistes de l’escàndol, com ara els gestors del compte en el qual es va ingressar la donació saudita o la mateixa Corinna. Les seves declaracions van ser enviades a Espanya a petició tant de la Fiscalia Anticorrupció com del jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón.

6. Lucum: La fundació que es va encarregar a la Zarzuela

Aquesta fundació panamenya va ser creada el 2008 per Arturo Fasana i Dante Canonica, que apareixen respectivament com a administrador i secretari, per rebre els 65 milions d’euros «regal» de la corona saudita, una quantitat que va sorprendre el mateix rei emèrit per la seva generositat. Canonica va declarar davant el fiscal Bertossa que Joan Carles els va demanar la creació d’aquesta estructura al seu despatx de la Zarzuela. 

En el comunicat en què el rei Felip VI renuncia a l’herència que li pugui correspondre afirma que va tenir coneixement de la seva existència un any abans a través d’un bufet d’advocats que és el que representa, a Londres, els interessos de Corinna Larsen. El Rei afegia que va procedir a informar-ne «les autoritats competents», fent referència al Govern espanyol. Segons ‘El Confidencial’, el cap de la Casa del Rei, Jaime Alfonsín, l’hi va comunicar a la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, que és la via habitual de comunicació amb l’Executiu.

7. Mirabaud: El banc que va témer per la seva reputació

Arturo Fasana i Dante Canonica van obrir el compte de Lucum al banc Mirabaud de Ginebra perquè «actuava com a custodi amb els fons administrats per Rhone Gestion», va explicar el segon al fiscal Bertossa. 

Rep els 65 milions d’euros saudites, però la relació canvia després de Botswana i el Rei decideix tancar el compte i transferir els fons a Corinna Larsen. L’advocat va explicar, segons ‘El Español’, que «no se sentia còmode amb el compte en un banc suís», perquè «en la mesura que l’intercanvi automàtic d’informació (bancària entre Suïssa i altres països) tindria lloc a mitjà termini, la presència d’aquest compte a Ginebra era una bomba de rellotgeria».

A més, a Mirabaud va entrar un nou soci, Antonio Palma, d’origen espanyol, que els va donar a entendre que el compte de Joan Carles l presentava un «risc reputacional» per a l’entitat i els va comminar a posar fi a aquesta relació sense fixar una data límit. 

8. Álvaro de Orleans: Pagava els viatges del rei emèrit amb avió

En una de les gravacions intervingudes a l’excomissari José Manuel Villarejo, Corinna Larsen identifica aquest cosí segon de Joan Carles I com un dels testaferros que fa servir, aprofitant la circumstància que viu a Mònaco.

Álvaro d’Orleans ho va negar quan va declarar com a testimoni davant del fiscal suís Yves Bertossa. Va afirmar que totes les propietats i comptes al seu nom són seus i no del rei emèrit, entre les quals la fundació Zagatka, que va crear amb Arturo Fasana per, segons la seva versió, ajudar les monarquies europees quan ho necessitessin, tal com li havia encomanat el seu pare, segons va explicar en una entrevista a ‘El País ’. 

Sí que va admetre una de les dades facilitades per la princesa alemanya: que pagava els viatges amb avió privat del seu cosí. D’Orleans ho va justificar en l’amistat que els uneix per evitar que aparegués en les llistes oficials de passatgers. Ho va fer entre el 2007 i el 2018 per uns tres milions d’euros.

9. Els donants: Va caldre anar als EUA per confirmar que era un «regal»

Els 65 milions d’euros rebuts per Joan Carles s’atribueixen al rei saudita Abdullah bin Abdulaziz al-Saud, que va morir el 2015. Segons va declarar Dante Canonica al fiscal Bertossa, Joan Carles I els va dir que era una donació del rei i els va facilitar com arribar fins al llavors ambaixador saudita als Estats Units, Adel al-Jubeir, que havia de fer de mitjancer en la transferència dels 100 milions de dòlars USA. Ell va ser qui els va dir que aquests diners es tractaven d’un «pure gift» (pur regal) i els va precisar que la quantitat oscil·lava entre 20 i 100 milions de dòlars.

Segons Canonica, Fasana i ell també van dir al rei que era «essencial» que els garantís que no es tractava del pagament d’una comissió o d’una retrocomissió.

El fiscal també es va interessar durant el seu interrogatori per altres donacions. A més de la saudita es va registrar un ingrés d’1,9 milions d’euros que van atribuir a la generositat del sultà de Barheim, Hamad Bin Isa al-Khalifa.

10. L’Audiència Nacional s’ocupa dels delictes d’espanyols comesos a l’estranger

El ‘cas Tàndem’, en què es van intervenir les gravacions atresorades per l’excomissari José Manuel Villarejo, s’investiga a l’Audiència Nacional. Amb la conversa entre l’excomissari i Corina Larsen es va obrir una peça, Carol, que va ser arxivada pel primer instructor a petició de la fiscalia, al no trobar més dades que les paraules d’ella i ser inviolable el cap d’Estat. 

Notícies relacionades

ERC busca la via per recuperar militants

El testimoni d’Aldama deixa al TS l’opció d’investigar el Govern

L’actual instructor, Manuel García-Castellón, també va demanar informació a la fiscalia suïssa per decidir si reobria la peça.

El cas només pot retornar a l’Audiència Nacional si es descarta la participació del Rei en cap delicte i apareixen indicis que ciutadans espanyols van poder cometre fora d’Espanya delictes de corrupció en les transaccions econòmiques internacionals o suborn. Són pels que la Fiscalia Anticorrupció va obrir unes diligènciesper determinar si hi havia prou dades per investigar el pagament de comissions a l’AVE de la Meca.