L'Audiència de Madrid confirma l'absolució del PP pels ordinadors de Bárcenas

El primer partit a asseure’s al banc dels acusats com a persona jurídica n’ha sortit ben parat. L’Audiència Provincial de Madrid ha confirmat en tots els seus extrems la sentència del Jutjat Penal número 31 de Madrid que va absoldre el PP del delicte de danys informàtics pel qual s’enfrontava a una multa de fins a 10,8 milions d’euros per destruir els discos durs dels ordinadors que l’extresorer Luis Bárcenas guardava a la seu central del partit, al madrileny carrer de Génova.

La sentència, que ja és ferma, era l’esperada per les dificultats que planteja la revocació d’una absolució basada en com va valorar la prova el jutge que la va dictar. Malgrat això, el PP, a través del seu responsable de Justícia, Enrique López, la va esgrimir per demanar al PSOE i a Podem que, «com a mínim, reconeguin l’error en les injúries i calúmnies que han abocat» contra el Partit Popular i els seus responsables per aquests fets. A continuació va aprofitar per recordar que el Govern havia nomenat com a fiscal general de l’Estat Dolores Delgado, tot just deixar de ser ministra, i el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, «va cessar un alt càrrec de la Guàrdia Civil per un informe» judicial.

En la seva resolució l’Audiència rebutja els recursos de les acusacions Associació Observatori de Drets Humans (DESC), Esquerra Unida, Associació Justícia i Societat i Federació los Verdes, Els Verds, Berdeal, Os Verdes, perquè considera que «pretenen substituir la conclusió a la qual arriba el jutjador després de la valoració de la prova practicada» per la qual ells realitzen, «sent al jutge a qui li correspon l’enjudiciament dels fets i, per tant, efectuar tal valoració».

No irracional valoració de les proves

El tribunal afegeix que «no s’aprecia ni irracionalitat ni arbitrarietat en la valoració de les proves realitzades pel jutjador» per procedir a l’absolució del PP, així com de la gerent del partit, Carmen Navarro, del seu responsable jurídic, Alberto Durán, i de l’informàtic, José Manuel Moreno, als quals també s’acusava d’encobriment. El jutge els va aplicar el principi ‘in dubio pro reu’ (en cas de dubte a favor de reu), a l’entendre que durant la vista oral no s’havia acreditat que en el moment de l’esborrament i destrucció dels discos durs sabessin el que contenien i que l’Audiència Nacional estava investigant el presumpte finançament il·legal del PP del qual va deixar constància Bárcenas en la comptabilitat paral·lela que va portar durant anys.

L’Audiència de Madrid explica que «no es poden aplicar en sentències absolutòries els mateixos paràmetres que en les condemnatòries, perquè això significaria vulnerar el principi bàsic del nostre ordenament penal d’acord amb el qual tota persona acusada és, en principi, innocent, jugant a favor d’aquesta innocència tant la insuficiència probatòria, en sentit objectiu, com la insuficient força de convicció per al tribunal de la prova practicada, sempre que el dubte sigui mínimament raonable».

Doctrina Botín

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

A més, afegeix que «podrien desestimar-se les al·legacions (de les acusacions) sense més ni més, ja que no existeix acusació legitimada per perseguir el delicte de danys informàtics» per la doctrina Botín, al no fer-ho ni la fiscalia ni l’afectat, tot i que ho acaba analitzant per ser «el mecanisme» necessari «per cometre l’encobriment» que acaba descartant. 

«Cap objecció pot plantejar-se a la decisió del jutge, que s’estima correcta i ajustada a dret» de celebrar el judici, «sense que pugui compartir-se el rebuscat plantejament i del qual no hi ha cap prova, que sabia que absoldria i en conseqüència pretenia, a més d’estimar l’al·legació de falta de legitimació de l’acusació popular, deixar exposada la seva valoració de la prova perquè, en el cas que aquest tribunal [...] s’hi veiés vinculat».