Els exmembres de la Mesa del Parlament plantegen la «inviolabilitat parlamentària»

La inviolabilitat parlamentària, les funcions de la Mesa del Parlament, la llibertat d’expressió dels diputats i l’aprovació de resolucions vinculades al procés s’han erigit en el camp de batalla al judici que s’ha iniciat aquest dimarts contra els exmembres sobiranistes de l’òrgan parlamentari Lluís Corominas (PDeCAT), Anna Simó (ERC), Ramona Barrufet (PDeCAT) i Lluis Guinó (PDeCAT, l’únic que encara és diputat), així com l’exparlamentària de la CUP, Mireia Boya.

La sala de vistes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) era gairebé buida per les restriccions pel coronavirus. Els imputats, que van ser aclamats al matí a la porta del Palau de Justícia de Barcelona per simpatitzants independentistes, i les seves defenses van invocar la «inviolabilitat parlamentària» i tots van negar que tinguessin la intenció de desobeir el Tribunal Constitucional.

La fiscalia atribueix als exmembres de la Mesa i a l’exdiputada de la CUP, per a qui reclama un any i vuit mesos d’inhabilitació i multa de 30.000 euros, haver permès que la Cambra catalana debatés resolucions a favor del procés independentista, malgrat que el Tribunal Constitucional els havia advertit de la seva obligació d’impedir iniciatives que suposessin eludir el seu mandat.  Dues d’aquestes, la llei de referèndum i la llei de transitorietat jurídica, van ser aprovades pel Parlament els dies 6 i 7 de setembre del 2017 i després van ser suspeses per l’alt tribunal. 

L’advocada Judit Gener, defensora de Barrufet, Corominas i Guinó, ha obert el foc i ha esgrimit d’entrada, en les qüestions prèvies, la «inviolabilitat parlamentària» dels encausats per «la funció que exercien». Al seu entendre, «l’únic» que van fer aquests polítics va ser «garantir la llibertat d’expressió» dels diputats, l’«autonomia parlamentària» i la «separació de poders». Els imputats no es van moure ni un mil·límetre d’aquest guió.

El lletrat d’Anna Simó, Ramon Tomàs, ha desenvolupat en la seva intervenció aquest argument i ha remarcat que «la inviolabilitat parlamentària està consagrada en les principals normes» legals, com l’Estatut, la Constitució i el Tractat de la Unió Europea, i és «una garantia dels actes parlamentaris», de la representació política i de la llibertat ideològica.  «La inviolabilitat existeix o no [...] És la principal garantia per al funcionament d’una institució com el Parlament», ha precisat.

El procés, segons la seva opinió, és «nul», ja que «s’ha superat el límit de la jurisdicció» i «s’han vulnerat» drets fonamentals. Carles López, advocat de Mireia Boya, s’ha adherit a aquest plantejament.  Les defenses també van reclamar l’expulsió de la causa de l’Advocacia de l’Estat per falta de legitimitat, però el tribunal el va rebutjar.

El fiscal Pedro Ariche, no obstant, ha afirmat que als imputats no se’ls acusa pel «contingut» de les resolucions que es van aprovar al Parlament i que van motivar la causa, per això no es pot invocar la «inviolabilitat parlamentària», que, ha recordat, «no és un dret il·limitat» i «és susceptible de control judicial». «No es persegueix el vot, ni l’opinió, sinó l’actuació dels acusats», ha insistit.

Qüestions formals i poc més

El primer imputat a declarar, Lluís Corominas, va explicar al tribunal que la Mesa del Parlament únicament analitza les qüestions formals de les iniciatives parlamentàries i no entra ni en el contingut ni en el fons de les propostes. Ha negat que desobeís el Constitucional i ha al·legat que la seva intenció sempre ha sigut garantir el dret dels diputats al debat polític i l’«autonomia parlamentària».

La declaració de Simó va ser similar en relació amb la funcions de la Mesa, tot i que va anar més enllà i va afirmar que la querella contra ella no és «pels seus actes», sinó per la seva «adscripció política». Segons l’exdiputada, «la inviolabilitat parlamentària no és personal», sinó que «és per defensar el que representa la sobirania del Parlament» i els drets dels diputats, «una premissa bàsica».

«No es pot demanar que la Mesa del Parlament actués com una censora», ha precisat Barrufet, i després ha afegit que aquest òrgan «està per vetllar que els companys diputats puguin exercir la seva funció». L’exdiputada ha rememorat que la Cambra catalana és la «casa de la paraula». «El parlamentarisme és debat, estira-i-arronsa, els acords i els consensos», ha dit. Guiró va remarcar, per la seva part, que quan es va aplicar l’article 155 el Parlament el «va reconèixer i va acceptar».

L’exdiputada Mireia Boya ha declarat en aranès, amb la participació d’intèrpret, i és l’única que ha contestat al fiscal. El seu discurs va ser el més polític. Va voler deixar constància del caràcter assembleari de la CUP, que les seves decisions són preses per la militància i que la «inviolabilitat parlamentària» li permet presentar les propostes del seu programa electoral, que recull la independència de Catalunya.

El testimoni i exdiputat autonòmic, ara a Madrid, José María Espejo Saavedra (PSC), ha explicat que va advertir els seus companys de la Mesa que algunes propostes contravenien les resolucions del Constitucional. Segons la seva versió, la Mesa del Parlament ha d’admetre o no a tràmit les iniciatives dels grups i, per a això, s’ha de valorar el fons de l’assumpte, en contra del manifestat pels acusats.

El TSJC va acordar restringir l’accés a la sala de vista pel coronavirus. L’objectiu és garantir el «major distanciament possible» entre els assistents, revocant, si és necessari, algunes de les autoritzacions que ja s’han emès per a persones la presència de les quals a la sala no es consideri «imprescindible». Com sol passar ara en els judicis, per poder assistir es necessitava cita prèvia.

Aquest judici ha sigut ajornat en tres ocasions: per motius d’agenda dels advocats, per estudiar si s’enviava al Suprem la causa contra l’exdiputat de CSQP Joan Josep Nuet –que finalment serà jutjat a Madrid, ja que actualment és diputat d’ERC al Congrés– i al decretar-se l’estat d’alarma pel coronavirus.

Testimonis il·lustres

El judici ha arrencat amb la lectura dels escrits d’acusació i de defensa. Després, les qüestions prèvies, la declaració dels acusats i la de dos testimonis: l’exvicepresident segon del Parlament José María Espejo-Saavedra (Cs), l’exsecretari segon David Pérez (PSC). Aquest dimarts li toca el torn a qui va ser lletrat major entre 2012 i 2018, Antoni Bayona, al secretari general, Xavier Muro, a l’exsecretari general Pere Sol i a l’expresident del Parlament Ernest Benach (ERC), entre d’altres.

Notícies relacionades

L'independentisme travessa la línia vermella

Aprovada la llei de transitorietat jurídica

L’acusació particular exercida per l’Advocacia de l’Estat demana multes de 30.000 euros i inhabilitació especial d’un any i vuit mesos per a Corominas, Guinó, Simó i Barrufet, i multa de 24.000 euros i un any i quatre mesos d’inhabilitació per a Boya.

L’acusació popular, exercida per Vox, per la seva banda, ha retirat l’acusació d’organització criminal, pel que reclamava 12 anys de presó, i ha mantingut el delicte de desobediència, igual que la fiscalia. Les defenses sol·liciten l’absolució.