El Parlament desafia una altra vegada el TC i demana que el Rei abdiqui

Un dia després de la visita dels Reis a Catalunya, el Parlament va tornar a qüestionar el paper de la Monarquia amb l’aprovació del dictamen de la comissió d’investigació sobre el 155 que demana l’abdicació de Felip VI pel discurs pronunciat després de la celebració del referèndum de l’1-O. 

La petició provoca l’enèsim desafiament al Tribunal Constitucional (TC) –que ha tombat totes les resolucions vinculades a crítiques contra la família reial– i arriba en plena crisi de la institució monàrquica per les múltiples informacions sobre les finances de Joan Carles I. 

Però la maniobra pot enterbolir també les relacions en el Govern, ja que els comuns, amb representació en l’Executiu de Pedro Sánchez, hi van votar a favor, alineant-se amb els grups independentistes, a l’espera d’una reacció de la Casa del Rei a l’escàndol que incumbeix la direcció de l’Estat. Cs ja va demanar a Sánchez que impugni la votació al TC.

El dossier aprovat ahir conclou que el 27 de setembre del 2017, hores després de la Declaració Unilateral d’Independència, es va produir «una acció política perfectament assimilable a un cop d’estat executat des dels mateixos aparells de l’Estat» que va suspendre l’autonomia catalana amb l’aplicació del 155, que va tenir un impacte econòmic de 1.800 milions d’euros. I responsabilitza d’això els líders dels tres partits que van donar suport a l’aplicació –Mariano Rajoy pel PP, Albert Rivera per Cs i Pedro Sánchez pel PSOE– de les conseqüències socioeconòmiques de l’activació de l’article constitucional, així com l’exdelegat del Govern a Catalunya, Enric Millo. Tots quatre van ser reprovats per ser «part activa i decisiva» del 155 amb l’abstenció dels comuns i el vot en contra de Cs, el PSC i el PPC.

També es va avalar la reprovació del Rei a qui acusen de «contribuir a la guerra bruta econòmica i promoure la confrontació en comptes d’una solució pactada» amb el seu discurs del mes d’octubre i van demanar que per «salut democràtica» s’ha de celebrar una consulta sobre la monarquia i investigar les «interferències polítiques i la corrupció». 

Felip VI ja va ser reprovat per la Cambra catalana el 2018 però el Constitucional, a instàncies del Govern, la va deixar sense efecte al sentenciar que manca de competències en l’assumpte i que el «rebuig» per part d’una institució de l’Estat vulnera la inviolabilitat i l’«estatus constitucional» del Rei. 

Un argument que el mateix tribunal va esgrimir per anul·lar la comissió d’investigació que es va impulsar al Parlament, mentre va alertar el president del Parlament, Roger Torrent, de conseqüències penals si continuava tramitant iniciatives relacionades amb l’autodeterminació i la Corona. El TC va arribar a dirigir-se a la fiscalia per preguntar si veia delicte de desobediència al permetre el debat i la votació de textos que qüestionessin el Rei.

«Una farsa»

Notícies relacionades

El Govern concedirà beques de 500 euros al mes per estudiar Filologia Catalana i augmentar la xifra de professors

El TSJC proposa l’indult parcial a Borràs per esquivar la presó

Cs, el PSC i el PPC van carregar contra els grups independentistes per orquestrar «una farsa» i actuar amb ànim de «venjança» impulsant una comissió a la qual no van participar per no contribuir a la «propaganda independentista». A més, les files taronges van instar el Govern a actuar al·legant que «és contradictori que el que van defensar en el Senat no sigui defensat pel Govern davant dels tribunals». Per als comuns, aquest espai de debat parlamentari ha resultat ser una «oportunitat perduda» perquè no ha burxat en la recerca de punts de trobada i perquè «no hi ha hagut autocrítica» per part de tots els autors implicats en la convulsa tardor del 2017. 

JxCat i ERC es van reafirmar en el dret a l’autodeterminació i la CUP els va emplaçar a «desobeir» davant d’un eventual 155. Això sí, es van conjurar per impulsar una llei d’amnistia per als presos de l’1-O com un «prerequisit» per encarrilar la solució al conflicte polític.