La caiguda en desgràcia del jutge estavella de Vox

Una resolució judicial escandalosa va servir perquè Vox es fixés en ell i el convertís en el seu fitxatge estrella i la seva referència a Andalusia, emparat en el seu discurs antifeminista i contra la «ideologia de gènere». I un altre procés judicial l’ha apartat de la vida del partit. Francisco Serrano, jutge en excedència i molt crític amb les ‘paguetes’ i les subvencions, ara es refugia en un escó de la Cambra andalusa com a parlamentari no adscrit després de conèixer que el Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia (TSJA) l’investigarà per frau en subvencions o estafa en un projecte de biomassa mai executat pel qual va rebre 2,5 milions d’euros, diners tampoc tornats.

El seu nom va començar a sonar a principis dels 2000, quan aquest jutge, considerat seriós i rigorós en aquells temps, va rebutjar de forma sistemàtica des del seu jutjat de Família que una dona alcohòlica rehabilitada pogués recuperar la tutela dels seus fills. Serrano els va mantenir amb la família d’acollida «per evitar-los danys psicològics». L’Audiència Provincial el va esmenar el 2006 per «actuar de forma subjectiva» i «atribuir-se facultats legislatives», i va indemnitzar la dona amb 1,4 milions d’euros per dany moral.

Des d’aquell moment, i coincidint amb l’aprovació de la llei integral de violència de gènere, que retirava competències del seu jutjat, el jutge va apujar el to. Una norma, deia, «inspirada en la dictadura del feminisme radical» que permetia que «milers d’homes» fossin detinguts per «denúncies falses». Els col·lectius feministes van arribar a demanar al Consell General del Poder Judicial que l’expedientés per ser «altaveu dels maltractadors».

El pitjor encara havia d’arribar. El 2010 va alterar un torn de custòdia perquè un menor sortís en processó amb el seu pare divorciat. La mare ho va denunciar, va ser condemnat per prevaricació i inhabilitat a dos anys, el que li va valer per presentar-se com a víctima del «femellisme» i el «gihadisme de gènere», segons la seva terminologia. El seu discurs negacionista de la violència masclista es va enconar, i va arribar a promoure la campanya «Dona, sigues honesta i denuncia quan calgui i no quan convingui».

Tornada a la judicatura

El 2016, el Tribunal Constitucional li va permetre tornar a la judicatura. Però el seu focus ja estava posat en la política, en què havia desembarcat dos anys abans gràcies a Santiago Abascal perquè, com va justificar, «perquè triomfi el mal, només és necessari que els bons no facin res». En el seu primer intent com a candidat a la Junta d’Andalusia amb prou feines va aconseguir 18.000 vots. El 2018 va donar la sorpresa i va capitanejar el desembarcament de la ultradreta en les institucions públiques a l’aconseguir 12 diputats i convertir-se en clau de govern. El seu partit, no obstant, va demostrar no confiar gaire en ell més enllà de la seva notorietat per atraure vots, i la negociació de pes la va portar directament la direcció nacional.

Des de la plataforma del Parlament andalús, semblava disfrutar avivant la polèmica, i es va estrenar demanant els noms dels professionals dels jutjats de Violència de Gènere, ell que portava un despatx especialitzat en aquests temes. Vox, no obstant, no va voler limitar la seva estratègia a aquest tema, i el va anar apartant progressivament del primer pla.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Va començar a escriure el seu epíleg l’estiu passat, al ser desautoritzat per Vox després d’assenyalar que la sentència de ‘La manada’ estava «carregada de condicionants mediàtics i polítics». Va demanar al Parlament una baixa per malaltia a causa del «linxament mediàtic», la va enllaçar amb les vacances i, a la tornada, res va tornar a ser igual. Només va tornar a acaparar protagonisme després de conèixer-se la investigació per frau amb una ajuda milionària a una empresa de la qual va participar.

Serrano ho titlla de cacera contra el seu partit, tornant a presentar-se com a màrtir davant l’esquerra. I malgrat que en el seu moment va assegurar que «no era un polític, sinó un professional que vol servir a Espanya en la política», ha après ràpid: ha demanat la baixa de militant de Vox per no danyar el partit, però no renuncia al seu escó, que li permet l’aforament. Segons justifica, perquè militants i simpatitzants l’hi demanen.