Sánchez presumeix pels fons i demana importar el consens a la UE

El pacte europeu sobre els fons de reconstrucció per la crisi del coronavirus no ha canviat la política espanyola. Pedro Sánchez mantindrà el full de ruta del Govern, que considera «consolidat» per la pandèmia, i continua defensant la necessitat de consensos amb l’oposició, a què demana que es fixi en el comportament dels socis de la UE per segellar grans acords a Espanya. Però la crida, de moment, no té èxit. El PP insisteix en les seves crítiques a l’Executiu i considera que els fons suposen «un rescat». Vox anuncia una moció de censura, un moviment condemnat al fracàs que busca, en realitat, pressionar Pablo Casado. I ERC i Cs insisteixen a demanar a Sánchez que triï entre els uns i els altres per pactar els pròxims Pressupostos, mentre el president manté l’equidistància.  

Aquest dimecres Sánchez ha acudit al Congrés informar de l’acord a Brussel·les, a què es va arribar contra pronòstic la setmana passada, que mobilitzarà 750.000 milions d’euros: 390.000 en subvencions i 360.000 en préstecs. Prop de 140.000 milions del total aniran a parar Espanya. No era exactament l’enfocament que proposava el cap de l’Executiu, partidari de més transferències, però s’hi acosta. «L’esperança ha vençut la por, Europa ha trobat el seu lloc, ha sabut donar la resposta davant el seu desafiament més gran», ha assenyalat el líder del PSOE, que ha remarcat les diferències en la resposta de la UE davant la crisi del 2007 i l’actual. «On hi va haver austeritat, ara hi ha mesures per a la recuperació. On hi va haver homes de negre, ara hi ha una negociació multilateral entre socis i aliats», ha dit el president.

L’acord europeu suposa una bombona d’oxigen per al Govern, que ara veu més a prop l’aprovació dels Pressupostos  de l’any que ve, malgrat que continua sense aclarir si prefereix recolzar-se en ERC o en Cs. Sánchez, tot i així, ha arribat al Congrés en un moment molt delicat: amb importants rebrots en diverses comunitats autònomes i dades com la pèrdua d’1,1 milió de llocs de treball entre l’abril i el juny.

Sense distància interpersonal

Els diputats socialistes han rebut el president amb aplaudiments i els han repetit en diverses ocasions durant la seva intervenció, de prop d’una hora. Després de tants mesos amb l’hemicicle semibuit, els aplaudiments s’han escoltat més que mai. El grup del PSOE ha decidit acudir gairebé al complet al Congrés, sense respectar la recomanació de mantenir una distància interpersonal d’almenys un metre i mig, i incomplint el pacte assolit en la Junta de Portaveus que prescriu que només han d’acudir-hi el 50% dels representants, un fet que ha provocat les queixes de Cs.  «Difícilment farem complir les normes a la gent quan nosaltres mateixos no les complim», ha dit el portaveu dels taronges, Edmundo Bal.

«Tots anaven amb mascareta», han replicat després fonts socialistes. Segons el seu relat, ja van anunciar en la reunió de la Mesa del Congrés d’aquesta setmana que pensaven assistir a aquest ple amb el grup al complet. «Ningú es va queixar», afegeixen a la direcció del PSOE, on ressalten que el PP i Vox tampoc ha complert en diverses ocasions la recomanació d’omplir només la meitat de l’aforament. Els conservadors, a més, continuen les mateixes fonts, no hi han anat al complet aquest dimecres, però sí que s’han assegut «tots junts».

Nova crida a la unitat

Després de presentar-se com un dels principals artífexs del pacte, a l’insistir que va ser pioner en demanar un nou ‘pla Marshall’ i la mutualització del deute, Sánchez ha assegurat que les condicions aparellades als fons europeus no alteraran el camí de l’Executiu, traçat al gener, dos mesos abans de la declaració de l’estat d’alarma. «Aquest Govern tenia un projecte de país fonamentat en diferents transformacions. La pandèmia les ha consolidat: digitalització de l’economia, transició ecològica, igualtat, cohesió social i territorial. Ja teníem un camí recorregut. El que Europa ens demana és el que nosaltres ens demanàvem a nosaltres mateixos», ha assenyalat el líder socialista, que s’ha impulsat en l’acord a Brussel·les per demanar consensos a Espanya, una cosa que fins ara ha sigut molt difícil d’aconseguir, a causa, sobretot, de la seva distància amb Pablo Casado, líder del PP.

Però si ha sigut possible arribar a una entesa entre un govern «liberal i conservador» com l’holandès i un «d’esquerres» com l’espanyol, ha dit el president, en la política nacional hauria de passar el mateix. «L’acord europeu ha de ser exemple, esperó, inspiració. Ens ha de posar tots davant el mirall», ha insistit. «Si a Europa es pot, a Espanya s’ha de poder. Hem d’arribar a acords», ha conclòs.   

La moció de censura de Vox

La seva crida no ha semblat tenir efecte en la dreta. Casado ha sigut més mesurat que en altres ocasions, però ha carregat contra el «triomfalisme ofensiu» de Sánchez, a qui ha acusat de provocar la «relaxació dels hàbits socials» amb les seves «cerimònies d’autoelogi». Mentrestant, Santiago Abascal ha anunciat que a la tardor presentarà una moció de censura contra el president. El moviment no té cap possibilitat d’èxit, però busca, sobretot, ficar pressió al PP.

«Vostè té la capacitat de presentar una moció de censura –li ha contestat Sánchez–. Però el meu dubte és per què espera el mes de setembre, si tan urgent és canviar aquest Govern. ¿Què passa, senyor Abascal, que se’n va de vacances? En tot cas, senyor Casado, a veure què fa. No l’hi han posat fàcil. Vagi amb compte. A veure si a risc de mimetitzar-se amb la ultradreta acaba vostè fagocitat».  

Els recolzaments per als comptes

En l’altre extrem del tauler polític, ERC ha argumentat que el pacte europeu condueix inexorablement a una entesa entre el Govern i Cs. Segons els republicans, l’acord implica requisits que comporten posar en pràctica una agenda neoliberal. «Lligats a un pla europeu que ha de votar gent com Mark Rutte [el primer ministre holandès, liberal i conservador, molt crític amb les subvencions], ¿com seran els Pressupostos? –s’ha preguntat el portaveu d’ERC, Gabriel Rufián–. ¿Expansius o restrictius? ¿D’inversions o de retallades? O el primer ministre holandès es fa d’esquerres en sis mesos o el segon. ¿I amb qui pactarà el Govern aquests Pressupostos? ¿Amb ERC o amb Cs? O Inés Arrimadas es fa demòcrata en sis mesos o amb Cs».

Notícies relacionades

El jutge deixa en llibertat Aldama després de detallar pagaments a càrrecs del PSOE

Com més població, més recursos

Els taronges han insistit en la mateixa idea. Malgrat els desitjos de l’Executiu, són incompatibles amb els republicans. «En el camí de la sensatesa l’acompanyarà Cs. En el camí del populisme i el nacionalisme, amb els seus socis de Govern, no hi serà Cs. [...] Si hi és Cs, en aquests comptes no hi haurà ni els dels xantatges ni els dels privilegis. Si hi és Cs, no hi haurà ni els populistes ni els nacionalistes. Agafi el camí recte que li ofereixo. És el moment que vostè estigui a l’altura», ha dit Bal.

Sánchez, en la rèplica, no ha mostrat cap preferència a l’hora de pactar els Pressupostos. El president continua instal·lat en l’equidistància. D’una banda, ha defensat davant Rufián el seu dret a entendre’s amb Cs, igual que els republicans s’entenen amb JxCat a la Generalitat. «¿Jo no puc pactar amb la dreta i vostè sí que pot pactar amb la dreta independentista catalana? A mi m’agradaria pactar amb vostès», ha dit al portaveu d’ERC. De l’altra, exercint gairebé de mediador entre els republicans i els taronges, el líder socialista ha demanat a tots dos que mirin amb millors ulls les tesis de l’altre. «Algunes vegades, senyor Bal, tot i que sembli mentida, el senyor Rufián té raó. I algunes vegades, senyor Rufián, tot i que sembli mentida, el senyor Bal té raó», ha afirma Sánchez. Però aquesta geometria variable de la qual fa gala el president també molesta altres grups. Pablo Echenique, portaveu d’Unides Podem, soci de la coalició de l’Executiu, ha advertit en contra seu. També ho ha fet, des del PNB, Aitor Esteban.