Bonvehí reivindica l'herència política de CDC davant Junts

El PDECat va fer la setmana passada, en vigílies del congrés fundacional de Junts, un esforç homèric per no veure’s arrossegat per l’onada del puigdemontisme. Va mirar de frenar el degoteig de militants propis que també s’afegia a la llavors encara plataforma de l’expresident mitjançant l’amenaça explícita d’expedients i expulsions a qui pretengués mantenir el doble carnet. I va apujar el preu d’un possible acord amb l’envit de presentar-se, sí o sí, a les eleccions. És a dir, sigui amb Junts, si hi ha acord, sigui en solitari, si l’escissió és total. En el context de la negociació, que ha remuntat després de la tensió de la setmana passada, Bonvehí va reivindicar, ahir, que el seu partit és l’hereu polític de CDC. Un marc ideològic del que, precisament, Puigdemont es vol desmarcar.

Així, el que havia de ser un passeig triomfal per annexionar-se gairebé tot l’espai postconvergent per part de Puigdemont, s’ha convertit en una negociació gairebé quirúrgica entre iguals. I Bonvehí va avivar ahir la disjuntiva en què ara es troba Junts, que es basa a caure al foc de l’escissió, i quedar-se sense representació en els debats i els mitjans públics i sense subvencions, o bé a les brases de pactar amb un partit que pot diluir la seva pretesa adscripció a l’espai polític del centreesquerra.

En el Consell Nacional d’ahir, el president del PDECat, David Bonvehí, va fer un exercici d’autoafirmació dels valors del seu partit, que no són cap altres que els de Convergència. Uns valors que difícilment casen amb els que vol Junts. 

Amb el record dels valors polítics del pujolisme, Bonvehí va venir a dir que l’eventual pacte que s’estableixi no suposarà, evidentment, la submissió del PDECat a Puigdemont, sinó una coalició en què cadascú mantindrà, no només, les seves executives i òrgans de govern, sinó també la seva ideologia. «Perquè sense una ideologia que guiï l’acció política, no hi ha millora en el benestar de les persones», va assegurar el líder del PDECat.

Cap a la nova CiU

Salvant totes les distàncies temporals, i sense anar més lluny, el que va passar als 70 entre Convergència, que Jordi Pujol el gener de 1975, a la conferència d’Esade, va definir com a adscrita «a la socialdemocràcia a la sueca», i els democristians de la ja desapareguda Unió Democràtica.

«Vull reiterar que defensem que el nostre projecte polític, el nostre model de país i el nostre model de societat han de ser presents en les pròximes eleccions. Amb la fórmula que sigui», va assenyalar Bonvehí, reiterant que les aigües entre el seu partit i Junts havien començat a tornar al seu curs i que les converses segueixen.

«Som hereus d’una llarga tradició política que ha configurat la Catalunya contemporània amb les rellevants estructures d’estat», va dir fent referència a «la immersió lingüística, el model d’escola catalana, TV-3 i els Mossos». 

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Entre els èxits i valors propis, Bonvehí va citar «el model de sanitat catalana publicoprivada» i va presentar la seva força com la que «defensa la llibertat dels pares a l’hora de triar escola». Dos ítems que situen el PDECat bastant lluny dels estàndards habituals del centreesquerra català que aposten completament per l’àmbit públic en els dos casos. I per si hi ha dubtes, un altre apunt: «Som els que defensem el dret a la vivenda i la propietat privada».

Va definir la seva tradició política com el de la bona gestió i, llançant un dard enverinat a ERC, va cridar a comparar la gestió en aquesta crisi pandèmica «per part de determinades conselleries davant d’altres», és a dir, davant les que van a càrrec d’adscrits al PDECat.