Sánchez promet «reactivació» davant la caiguda històrica del PIB

De totes les previsions, es va confirmar la pitjor. Quan el cap de l’Executiu i tots els presidents autonòmics (tret de Quim Torra) es van reunir aquest divendres al matí al municipi de La Rioja de San Millán de la Cogolla, compartint espai físic per primera vegada des que va esclatar la pandèmia, hi havia una dada pèssima sobre la taula. Entre l’abril i el juny, l’economia d’Espanya va caure més que cap altra: el 18,5%, una caiguda inèdita, que implica l’entrada del país en recessió, al sumar dos trimestres consecutius amb disminucions del PIB. Es tractava d’una amarga coincidència, perquè el Govern havia plantejat la cita per transmetre una imatge de nova normalitat, que el pitjor ja ha passat, així que Pedro Sánchez va encarar la patacada econòmica reconeixent-la en tota la seva cruesa, però transmetent un missatge d’esperança.

La caiguda, va dir el president en la seva primera intervenció, obeeix al confinament decretat per lluitar contra el virus, molt més estricte que en altres països, però aquell moment «ha passat», va dir. «Les conseqüències de l’emergència sanitària, del confinament tan estricte que vam haver d’assumir tots per poder fer front al virus, doblegar la corba i mantenir-la a ratlla, com vam aconseguir, han sigut precisament les dades que avui hem conegut d’una caiguda inèdita del PIB del segon trimestre d’aquest any. És cert que aquell moment ja ha passat, és cert que després de la resistència va venir la  reactivació econòmica i ara hem d’enfocar el que representa la recuperació econòmica», ha assenyalat Sánchez.

Al seu costat hi havia tots els presidents autonòmics. Amb l’única excepció de Torra, perquè Iñigo Urkullu, en l’últim moment i per sorpresa, va assistir a la cimera, després que el ‘lehendakari’ pactés amb Sánchez fixar el camí del dèficit d’Euskadi en el 2,6% i pujar el deute públic al 15,9% aquest any, un acord que torna a fer palesos els beneficis del diàleg davant la confrontació territorial.

El president de la Generalitat, que havia justificat la seva absència per evitar el risc de contagi i a causa de l’assistència del Rei (que va inaugurar la cita), va quedar una mica més aïllat, sent l’únic mandatari que desatenia la crida. «El meu deure és defensar els interessos dels catalans i ser al costat de Catalunya, no fer-me fotos sense contingut», es va justificar Torra. El moviment li va sortir bé a Sánchez. A la Moncloa s’havia escampat la preocupació durant els últims dies davant el risc que les absències fossin les protagonistes de la cimera, però a l’aconseguir sumar-hi Urkullu, el president català es va quedar sol, com un cas a part.

Més «cohesió»

Unes hores després que segellés el seu acord amb el ‘lehendakari’ sobre el dèficit i el deute d’Euskadi, una prova dels privilegis d’aquesta autonomia, una cosa que van criticar amb duresa des del PP, el cap de l’Executiu va demanar acabar amb les «desigualtats» entre comunitats. «Aquesta recuperació ha de ser inclusiva, no pot deixar ningú enrere –va assenyalar Sánchez–. I no només em refereixo a les persones, sinó també als territoris. Espanya patia abans de la pandèmia una desigualtat territorial. Hi havia territoris que no comptaven amb les mateixes oportunitats que tenen d’altres. Una de les tasques a què ens sentim convocats, el conjunt de les institucions, és per anivellar la cohesió territorial tan necessària al nostre país».

Notícies relacionades

Budó reclama una cimera bilateral amb el Govern: «Ens hauria agradat fer-la prèviament»

Sanchez insta les autonomies a contractar més rastrejadors

Els recents fons europeus (prop de 140.000 milions d’euros aniran a parar a Espanya: una meitat amb transferències i l’altra amb préstecs) tindran molt a veure en la reactivació i la cohesió territorial. Sense tancar el repartiment, una qüestió en què el consens és molt complicat al tenir les autonomies criteris dispars, el líder socialista assumirà el «lideratge» dels ajuts, a través d’una comissió interministerial que ell presidirà. El seguiment també el portarà a terme el seu Gabinet. Però hi haurà «cogovernança» amb les autonomies, amb una conferència sectorial en què totes estaran representades, així com hi haurà una col·laboració publicoprivada. Les comunitats del PSOE van aplaudir aquest enfocament, mentre que les del PP en van denunciar la «inconcreció».

Vigilar l’oci nocturn

Les preocupants dades de l’epidèmia, amb diferents autonomies patint rebrots, també van centrar la cita. Alguns territoris, també entre els socialistes, van tornar a insistir en la necessitat d’una coordinació més gran, i també capacitat per aplicar mesures dràstiques sense recórrer a l’estat d’alarma. Però Sánchez no va entrar en aquests detalls. En el seu lloc, va tornar a desplegar optimisme («estem molt millor que al març», va dir), i va demanar a les comunitats més inversió en rastrejadors i vigilar l’oci nocturn, perquè no s’hagi de tornar al confinament que ha enfonsat l’economia espanyola.