Sánchez estreny llaços amb Cs davant el «nerviosisme» d'ERC

La Moncloa veu ara mateix el camí del diàleg amb Cs molt més espaiós que el d’ERC. Mentre els taronges mostren la seva disposició a pactar amb el Govern, eliminant pel camí algunes condicions que havien plantejat, els republicans, en ple clima preelectoral a Catalunya, augmenten les seves crítiques i aprofundeixen el seu allunyament de Pedro Sánchez. «ERC està molt nerviosa», assenyalen fonts de l’Executiu. Davant aquest «nerviosisme», l’Executiu ha decidit estrènyer els seus llaços amb els liberals, però sense renunciar a ERC, a qui continuarà temptant, dins d’un escenari polític on el president ha tingut dues bones notícies en les últimes setmanes: el pacte europeu per als fons de reconstrucció (140.000 milions aniran a parar Espanya, dividits a parts iguals entre transferències i préstecs) i la moció de censura anunciada per Vox, que divideix la dreta i pot ajudar a consolidar de nou el bloc de la investidura.

Algunes reunions es mantenen; altres no. A principis de juny, quan va tenir lloc la seva primera cita oficial amb Cs, que venia de recolzar totes les pròrrogues de l’estat d’alarma, el Govern va dir que celebraria una altra trobada amb els liberals abans de les vacances, i que també convocaria la taula de diàleg sobre el conflicte polític a Catalunya, pactada amb ERC a canvi de la seva abstenció en la reelecció de Sánchez. No obstant, mentre la primera reunió es farà, la segona continua sense data, amb el Govern acusant l’Executiu de no tenir cap intenció d’afavorir el diàleg i aquest assenyalant que si la taula no es reuneix és perquè JxCat i ERC no es posen d’acord.

Divisió interna

A les 11 del matí d’aquest dilluns, la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, i la ministra de Política Territorial, Carolina Darias, es reuniran amb una delegació de Cs encapçalada pel seu portaveu adjunt al Congrés, Edmundo Bal. «S’abordaran assumptes relacionats amb els rebrots i es farà una avaluació de les mesures socials i econòmiques aprovades per pal·liar els efectes de la pandèmia», expliquen a la Moncloa. Però també, admeten altres fonts, es farà una aproximació als Pressupostos, després que els taronges hagin acceptat negociar-los tot i que no estigui el PP.

La possibilitat de sumar el partit d’Inés Arrimadas als comptes de l’any que ve provoca tensió en el Govern. Unides Podem, soci de coalició amb el PSOE, hi està en contra. Pablo Iglesias va assenyalar a finals del mes passat que els taronges eren «incompatibles» amb el seu projecte. «És evident que rearmarem la majoria de la investidura», va anticipar el vicepresident segon i líder morat. Una part dels socialistes també considera que el recolzament dels liberals portaria més problemes que solucions, perquè provocaria friccions amb Podem i allunyaria el PNB, el veritable soci preferent de l’Executiu, i també a formacions d’esquerres com Més País, Compromís i BNG. No obstant, l’entorn de Sánchez i Nadia Calviño, vicepresidenta econòmica, prefereixen Cs davant ERC. Sobretot ara, amb les eleccions catalanes acostant-se, malgrat que encara no tenen data, i els republicans, que van per davant de JxCat en la majoria de les enquestes, afilant les seves crítiques a Sánchez.

Gabriel Rufián, portaveu d’ERC al Congrés, ho va reconèixer dissabte sense embuts. «Ja no som tan imprescindibles», va dir a Europa Press el dirigent republicà, que demana al Govern que posi sobre la taula una «contrapartida política» davant el conflicte català i que porti a terme algun «gest» amb els presos del procés, a qui la Justícia va revocar dimarts passat el règim de semillibertat que els havia concedit la Generalitat.

L’Executiu no contempla fer, almenys de moment, cap dels passos que reclama ERC. La Moncloa es troba abocada en la lluita contra els rebrots i les males dades econòmiques, després de la caiguda del 18,5% del PIB en el segon trimestre. La crisi territorial, que semblava l’assumpte central de la legislatura quan aquesta va arrencar al gener, ha passat a un lloc secundari amb l’arribada del coronavirus. L’actitud d’ERC, que al Govern es veu com un «símptoma del seu nerviosisme preelectoral i la seva lluita amb JxCat pel votant independentista», fa encara més difícil l’acostament.

«Tot és possible»

Però això no significa que Sánchez hagi renunciat que els republicans recolzin o s’abstinguin en els Pressupostos. El president ho continuarà intentant i els cridarà a la negociació, expliquen en el seu entorn. «Tot és possible», afegeixen les mateixes fonts. Els fons europeus, que permetran aprovar polítiques socials, i la moció de censura anunciada per Vox ajuden aquest objectiu.

Notícies relacionades

ERC assumeix que el gir de Cs li treu pes en la Moncloa

Espanya entra en recessió amb una caiguda històrica del PIB del 18,5%

Si finalment el partit ultra activa aquest dràstic instrument, cosa, que el Govern continua dubtant al no tenir cap possibilitat de tirar endavant el bloc de la investidura, que ara passa per un mal moment, tornarà a unir-se en el seu rebuig. I la iniciativa de Vox plasmarà alhora la divisió de la dreta. Farà que Cs intensifiqui el seu acostament a l’Executiu, mentre que el PP ja ha deixat clar que no pensa recolzar-la. La moció de censura «es guanyarà en les urnes», va dir aquest diumenge el portaveu del PP al Senat, Javier Maroto, que va acusar Santiago Abascal, líder de la formació d’ultradreta, de tenir «un problema amb la calculadora», a l’obviar que no hi ha al Congrés una majoria alternativa a la de Sánchez. I aquesta és la imatge que sortirà del Congrés: un Govern amb prou recolzaments, que intentarà aguantar quatre anys, amb ERC, amb Cs o amb tots dos alhora.

Els conservadors, malgrat la mala relació de Pablo Casado amb Sánchez, mantenen oberts els fils amb el PSOE. Socialistes i populars fa setmanes que negocien la renovació del Consell General del Poder Judicial. El Tribunal Constitucional no resoldrà els recursos sobre la sentència del procés fins que no s’hagin nomenat els seus nous membres. Si l’acord entre el PP i l’Executiu arriba ràpid, també influirà sobre la disposició d’ERC a pactar els Pressupostos, perquè les resolucions de l’alt tribunal i la negociació podrien arribar a solapar-se, dificultant encara més l’acostament.