Joan Carles I abandona Espanya davant les sospites de corrupció

Joan Carles I abandona Espanya. El continu degoteig d’informacions comprometedores pels seus suposats negocis opacs, amb una fortuna en comptes suïssos, han provocat la sortida del rei emèrit. Es tracta d’un gest d’enorme rellevància, després que Felip VI, el seu fill, li retirés al març la seva assignació i renunciés a la seva herència, donant per bones les sospites de corrupció. El Govern coneixia una decisió que feia temps que esperava. Pressionava en públic i en privat la casa reial perquè la portés a cap, al mateix temps que remarcava l’«exemplaritat» de l’actual Monarca. Molt preocupat per la crisi institucional que aquest cas pot implicar, i amb un partit clarament republicà com Podem dins de l’Executiu, la Moncloa intenta fer un tallafoc a Felip VI, perquè no es vegi arrossegat en tota aquesta polèmica.

A mitja tarda d’aquest dilluns, la casa reial enviava un comunicat en el qual informava que Joan Carles I havia enviat una carta al cap de l’Estat. Amb el mateix afany de servei a Espanya que va inspirar el meu regnat i davant la repercussió pública que estan generant certs esdeveniments passats de la meva vida privada, desitjo manifestar-te la meva més absoluta disponibilitat per contribuir a facilitar l’exercici de les teves funcions, des de la tranquil·litat i l’assossec que requereix la teva alta responsabilitat. El meu llegat, i la meva pròpia dignitat com a persona, així m’ho exigeixen», assenyala la missiva, en la qual el rei emèrit cenyeix el seu presumpte enriquiment il·lícit a l’àmbit «privat» i admet que la seva presència a Espanya complica la feina de l’actual Monarca.

Fa un any et vaig expressar la meva voluntat i desig de deixar de desenvolupar activitats institucionals. Ara, guiat pel convenciment de prestar el millor servei als espanyols, a les seves institucions i a tu com a Rei, et comunico la meva decisió meditada de traslladar-me, en aquests moments, fora d’Espanya. Una decisió que prenc amb profund sentiment, però també amb gran serenitat. He sigut Rei d’Espanya durant gairebé 40 anys i, durant tots aquests anys, sempre he volgut el millor per a Espanya i per a la Corona», continua la carta.

Joan Carles I, que de moment no està sent investigat pels tribunals suïssos ni pels espanyols, tot i que potser ho sigui en el futur, no aclareix on residirà a partir d’ara. Tampoc si la seva marxa del país és definitiva. Però s’entén que ho serà. Era una de les possibilitats que estudiava el Govern. Feia temps que la Moncloa empenyia perquè el rei emèrit abandonés el palau de la Zarzuela, on viu des de fa 58 anys, però no deixava clar si preferia que s’instal·lés en cap altre lloc del territori nacional o directament a l’estranger, com finalment farà. La renúncia al títol del rei emèrit, un pas que no s’ha fet, també era a sobre de la taula.

El Monarca enalteix el seu pare

El comunicat de la casa reial inclou també la posició de Felip VI. D’una banda, el Monarca no només sent «respecte» per la decisió de Joan Carles, sinó també «agraïment». De l’altra, «desitja remarcar la importància històrica que representa el regnat del seu pare, com a llegat i obra política i institucional al servei d’Espanya i la democràcia; i alhora vol reafirmar els principis i valors sobre els quals aquesta s’assenta, en el marc de la nostra Constitució i de la resta de l’ordenament jurídic».

Resulta difícil trobar paraules d’aquest tipus en boca de membres del Govern. Pedro Sánchez va decidir a principis de juliol aixecar la protecció que envoltava Joan Carles I. Des d’aleshores, el president ha parlat de les «informacions inquietants i pertorbadores» que envoltaven l’excap de l’Estat, i també ha demanat al seu successor que faci «passos d’exemplaritat».

Un d’aquests passos ja s’ha emprès amb la marxa del rei emèrit d’Espanya, que es produeix fins i tot abans del previst. Fonts de la Moncloa assenyalaven en els últims temps que potser la casa reial esperés un nou gir en el procés judicial, com la decisió del Tribunal Suprem, en principi imminent, sobre si emprèn una investigació a Joan Carles o guarda al calaix els presumptes delictes a l’entendre que es van produir en dates en què era cap d’Estat i, per tant, inviolable. En qualsevol cas, el seu advocat, després de conèixer-se la notícia, va emetre un altre comunicat en el qual assenyalava que el rei emèrit es manté a disposició del Ministeri Fiscal, malgrat la seva sortida d’Espanya.  

Fredor a la Moncloa

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Fidel a la seva actitud en les últimes setmanes, el Govern va ser fred, i es va centrar a elogiar Felip VI. «Respecte a les decisions comunicades avui per la casa del Rei i reconeixement del sentit de l’exemplaritat i transparència que sempre han guiat el rei Felip VI des de la seva arribada a la Prefectura de l’Estat», van assenyalar fonts de la Moncloa.

El PP, en canvi, sí que va agrair al monarca emèrit el seu paper «determinant i decisiu» en l’arribada de la democràcia. Segons els conservadors, Joan Carles I demostra, amb el pas fet, «la seva lleialtat a Espanya, a la monarquia parlamentària i al rei Felip VI». La reacció d’Unides Podem va ser radicalment diferent. El seu portaveu parlamentari, Pablo Echenique, va transmetre les seves sospites que la sortida de l’excap de l’Estat busqui, en realitat, dificultar la investigació judicial, una cosa que no s’hauria de permetre. «Tenint causes pendents a Espanya i tants diners per viatjar i protegir-se, ¿la justícia permetrà que marxi? –es va preguntar a Twitter–. ¿No podria això dificultar les indagacions? Esperem que no sigui precisament aquest el motiu de la decisió i, si és així, se li impedeixi fugir».