¿I ara què? Aquesta és la situació legal del rei emèrit Joan Carles I

Situació processal

De moment no hi ha cap causa oberta. La fiscalia va obrir una investigació després de rebre la documentació de les autoritats suïsses sobre els 65 milions d’euros que Joan Carles I va rebre de la monarquia saudita. S’investiga si va ser un regal o una comissió per l’adjudicació de l’AVE a la Meca a empreses espanyoles. «Els indicis són de delictes contra interessos públics espanyols, contra la Hisenda espanyola per presumpte blanqueig de diners i evasió de divises, però està tot molt a les beceroles», explica Marc Carrillo. Malgrat que hi hagi qui pensi que l’excap d’Estat s’escapa abans que li obrin procés, tant el catedràtic com la resta de consultats destaquen que actualment l’exmonarca té plena llibertat de moviments perquè no està acusat de res. «No té retirat el passaport, no té mesures restrictives. És previsible que a finals d’agost la fiscalia decideixi alguna actuació al respecte, veurem que passarà, tot i que com ha dit el seu advocat s’ha posat a disposició de la fiscalia», apunta el jutge González Vega. Entrena assenyala que, «tot i que la fiscalia no acusés, hi podria haver procés igualment si es algú presenta com a acusació popular. Caldrà veure com evoluciona». Es pot recordar que Quim Torra ja va anunciar que havia encarregat als seus advocats que estudiessin una possible demanda per corrupció contra Joan Carles I.

Protecció

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Joan Carles I era inviolable fins a la seva abdicació el 2014, per això no se’l podria perseguir penalment per res previ a aquesta data, tot i que hagués comès algun delicte. Després de passar el relleu al seu fill, va perdre aquesta prerrogativa reservada al cap de l’Estat, i l’única que va conservar va ser la de tenir fur davant el Tribunal Suprem, «atenent la dignitat de la figura de qui ha sigut el Rei d’Espanya», segons es recull en l’exposició de motius de la llei orgànica del Poder Judicial. «Tant a ell com a la reina emèrita se’ls va reservar un tracte equivalent al dels diputats o el president del Govern, que faria que en cas que s’obri procés hagi de fer-se al Suprem», explica Carrillo. 

Extradició

Com destaca el magistrat Ignacio González Vega, hi ha un tractat d’extradició i assistència judicial en matèria penal entre Espanya i la República Dominicana (on diversos mitjans situen Joan Carles I) firmat a Madrid el 4 de maig del 1981. De tota manera, no creu que s’arribi a aquest extrem. «Dubto molt que es produeixi aquesta situació», coincideix Entrena. González Vega comprèn que «cridi òbviament l’atenció» que el rei emèrit se’n vagi mentre la fiscalia l’investiga. Tot i que considera que aquest moviment, més que per fer el salt al Suprem si s’obre finalment el procés, pot ser que pugui servir per poder declarar per videoconferència i evitar així la imatge que ja van viure la seva filla Cristina i el seu gendre Iñaki Urdangarin entrant al tribunal. Corinna Larsen, per exemple, declararà el 8 de setembre per videoconferència des de Londres davant el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García Castellón que investiga l’amiga del rei emèrit en el ‘cas Carol’, per un presumpte encàrrec que va feral comissari José Manuel Villarejo.