ENTREVISTA
Pilar Eyre: «Joan Carles no és conscient d'haver comès irregularitats»
zentauroepp54354102 pilar200804153657
Des que la Casa del Rei va emetre el comunicat, el seu telèfon està en flames. La periodista Pilar Eyre (Barcelona, 1951) ha dedicat bona part de la seva vida a l’anàlisi de la família reial i «els seus adossats», i ha desplegat la informació en llibres –‘La soledad de la Reina’ (2012) no va agradar gens a la Zarzuela– i en centenars d’articles quan Joan Carles I encara era intocable. Ara sent que (es) tanca una etapa.
- «Exili», «parèntesi», «fugida indigna». ¿Quina categoria s’ajusta a la realitat?
-Exili, potser. És cert que Joan Carles pot tornar a Espanya, però la seva sortida ha sigut obligada. Ahir s’intentava treure ferro, remarcant que és una partida «temporal», que és probable que torni al setembre. En tot cas, el comunicat és molt fort. Tant com el del mes de març, en el qual Felip va reconèixer les irregularitats al retirar l’assignació al seu pare i renunciar a l’herència.
-¿Aquest exili aclareix la monarquia o l’ennuvola més?
-La intenció és netejar el cos monàrquic de podridura. Crec que mentre el PSOE continuï en el poder, Felip i Letizia tenen anys per endavant.
«M’enutja que Pedro Sánchez no ens hagi informat sobre el parador de l’emèrit i en quines condicions. No entenc tant secretisme»
-Pedro Sánchez ha passat de puntetes.-
M’enutja que Sánchez no ens hagi informat sobre el parador de l’emèrit. Ho hauríem de saber i en quines condicions. No entenc a què venen tant misteri i secretisme.
-Afirmava fa anys que Joan Carles havia sigut un bon rei i un mal marit. ¿Es corregeix?
-Jo recordo què era el franquisme i valoro el seu treball de desmuntar –sense despentinar-se– el totxo dels Principis del Moviment Nacional, anant de la llei a la llei, amb Torcuato Fernández-Miranda. També reconec el seu impuls a molts projectes empresarials. Un expresident de la Generalitat em va confessar: «Cada vegada que organitzo una gira pel Golf [Pèrsic], els empresaris demanen que hi vagi el Rei, perquè es menja l’ull d’un be amb un príncep, fa broma, parla anglès, i tots els negocis surten.» Sense demanar un duro a canvi.
-¿Què li preguntaria a l’emèrit si el tingués davant?
-«¿Vostè té alguna cosa de què avergonyir-se?».
-Coneixent-lo, ¿què imagina que contestaria?
-Crec que Joan Carles no creu haver fet res dolent, no és conscient d’haver comès irregularitats. Estic convençuda que considera que ha donat molt a aquest país. Davant les 300 audiències a l’any, els viatges oficials, la mediació en la crisi del petroli, el seu anar a veure a Putin, crec que pensa: «Amb el que he fet per Espanya, ¿què són 100 milions d’un xeic àrab? ¡Xavalla!».
«Quan li explicaven les barbàries d’Urdangarin, em van explicar que ell deia: ‘¿Tu creus? No n’hi ha per a tant»
-Xavalla no és.
-Quan a Joan Carles li explicaven les barbàries d’Urdangarin –el seu gendre favorit–, em van explicar que deia: «¿Tu creus? No n’hi ha per a tant». No donem la culpa a ningú. El que s’ha ficat en els enrenous i ha actuat malament és Joan Carles. Em molesta que li pengin a Corinna el paper de «la pèrfida estrangera». Atribuir tot els mals als encants d’aquesta senyora és un acte de masclisme intolerable. Com ho és que els pocs joancarlistes que hi ha continuïn dient que tot és una maniobra de Letizia. Infravaloren la figura de Felip, el converteixen en un beneit. Flac favor li fan.
-¿Quina altra cosa li grinyola?
-Trobo a faltar que Joan Carles no s’hagi dirigit als espanyols per donar una mínima explicació i fins i tot per demanar unes disculpes més acceptables que aquella ‘cosa’ de nen petit que va fer al passadís de l’hospital. I després hi ha l’omissió de la Reina.
-¿Què passa amb ella?
-Que sapiguem, Sofia no ha donat un cop de puny sobre la taula ni ha demanat divorciar-se d’aquest senyor que l’ha humiliant dia rere dia públicament. Joan Carles deixa el seu paper en terra de ningú. Es diu que seguirà amb els seus deures institucionals. Però, ¿quins són? No ens consta. Tots els privilegis que ha tingut han sigut gràcies al seu matrimoni.
-¿Tot això és només la punta de l’iceberg?
-Ho dic des de fa temps. Joan Carles ha sigut espiat pels serveis d’intel·ligència espanyols des que era príncep. Hi ha centenars de gravacions. Milers. Sé que quan va dictar les seves memòries al difunt José Luis de Vilallonga, aquest va recollir les seves paraules en 17 cintes i en va utilitzar una tercera part. ¿On és la resta? ¿Qui les té?
«Atribuir tots els mals als encants de Corinna em sembla un acte de masclisme intolerable»
-¿I vostè quant calla?
-Algunes coses. Fa 40 anys que escric al meu cap la biografia de Joan Carles i algun dia ho posaré negre sobre blanc. És un rei del qual tots parlem però que molt pocs coneixen. S’ha dit que era un titella de Franco, un tonto... I és una figura plena d’arestes, sorprenent, rica. És molt astut.
-¿I cobdiciós?
-Sí. En la seva joventut va saber què era no arribar a fi de mes, vivien del que els passava el Banco Espírito Santo. D’aquella època li ha quedat l’ànsia de no tornar a passar gana, com Escarlata O’Hara. Per això m’encaixava Portugal com a destinació.
Notícies relacionades-¿El veurem assegut en un banc dels acusats?
-Com a pitonissa no tinc preu. Vaig afirmar amb contundència que no veuríem la infanta Cristina asseguda al banc dels acusats i ja veu vostè.
