La reina, estoïcisme i tristesa

No hi ha cap motiu per pensar que la reina Sofia s’apartarà un mil·límetre de la que ha sigut la seva actitud des que el maig del 1962 va contraure matrimoni amb el seu cosí tercer i futur Rei d’Espanya, Joan Carles de Borbó. Aquesta actitud, tant el seu entorn com els mitjans de comunicació l’han definit sempre amb una mateixa paraula: discreció. A discreció li segueix serenitat, i a serenitat, aplom. No és la primera vegada que el rei emèrit posa a prova les tres virtuts capitals sobre les quals ha consolidat la seva vida pública, i tampoc serà la primera vegada que li permetin esquivar airosament la situació. De moment, se sap que la reina emèrita mantindrà la seva residència a La Zarzuela i els seus compromisos institucionals. Sembla de calaix: les turbulències a la casa reial ja són suficients. Com menys moviment, millor.

«S’han de tenir els nervis temperats, i tot i que t’estiguin aixafant, que la sang no arribi al riu. Els Reis no es defensen», li va dir a la periodista Pilar Urbano al llibre ‘La Reina muy de cerca’, publicat en ocasió del seu 70è aniversari, el 2008. Que el regnat del seu marit hagi acabat i ja no exerceixi com a reina consort no ha modificat aquesta temperància, si de cas l’ha enfortit, tenint en compte que els escàndols del rei s’han multiplicat des de la seva abdicació. De l’estoïcisme, la reina ha fet bandera, i pot ser que aquesta virtut li vingui pel costat matern, a jutjar pel que li va dir la reina Federica quan la va convèncer al seu dia que no abandonés el seu marit (segons va explicar, també al seu dia, la periodista experta en qüestions reials Pilar Eyre):

–No l’abandonis mai, no deixis de ser reina... ¿Vols ser com jo, una reina sense regne, una pària que ha de viure de la caritat dels altres, i que ha hagut de venir a l’Índia perquè ningú m’aguanta?

Opinions públiques

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Nascuda el 1938 en l’antiga residència de la família reial grega –el Palau de Psykhikó–, la dona que ostentés abans que qualsevol altre títol el de princesa de Grècia i Dinamarca rares vegades s’ha permès una relliscada, la qual cosa no sembla sinó consonant amb l’educació que va rebre: elitista, i sobretot per regnar. No es regna ficant la pota. El més semblant a un escàndol que ha protagonitzat en els últims anys va tenir a veure justament amb la publicació del llibre d’Urbano, en el qual es pronunciava sobre assumptes com el matrimoni homosexual, l’eutanàsia i l’avortament. Apartant-se alguns metres del protocol tàcit, i potser més que res del costum, recordava que els monarques també tenen opinions sobre els assumptes d’actualitat. Més que escàndol, va causar enrenou. Mai ha sigut rival per al seu marit en aquest aspecte.

Sembla mil·limètricament planejat que la decisió del rei emèrit d’abandonar Espanya l’hagi sorprès al Palau de Marivent. A Mallorca ja havien notat que ocorria alguna cosa fora del normal: ni va acudir com era costum al Corte Inglés ni al mercat d’Artà, al nord de l’illa. La reina està atribolada. Segons han explicat persones del seu entorn de la revista ‘Vanitatis’, «la tristesa de la reina és comparable a la que va sentir quan el seu germà Constantí va haver d’exiliar-se», el 1967, en els temps en què es consumava l’ensorrament de la reialesa hel·lena. La reina emèrita manté una relació estreta amb el seu fill, Felip VI: això i que no té relació amb els presumptes delictes del seu marit li brinden un ampli marge per continuar amb la seva vida tal com fins ara, entre Madrid, els seus compromisos institucionals i les temporades que passa amb la seva germana Irene a Londres. A la Zarzuela amb prou feines notarà el canvi: fa temps que els emèrits dormien en habitacions separades.