Cent trenta gihadistes que van sortir d'Espanya cap a Síria estan en parador desconegut

Les Forces de Seguretat i el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) vigilen constantment els moviments dels islamistes, majoritàriament d’origen marroquí, que, deixant els seus domicilis a Ceuta i Melilla o la Península, es van enrolar com a soldats 

voluntaris. La llista, amb aportacions de Policia, Guàrdia Civil, Mossos i CNI, suma 200. Al voltant de 60 se’ls dona per morts, segons les informacions que han pogut recollir les Forces de Seguretat. Setze han tornat a Espanya; vuit d’ells són a la presó. De 130 no n’hi ha pistes. O han mort a Síria, o són en camps de concentració, o s’han infiltrat en camps de refugiats –on són una dotzena de dones que els van acompanyar també des d’Espanya–, o van viatjar a altres països o, en fi, i aquesta és la possibilitat més perillosa, han tornat.

Pel seu entrenament militar i grau de fanatisme, els combatents retornats són considerats com un perill de primer ordre per a la seguretat de tot Europa. De fet, el control dels voluntaris internacionals Daesh (tècnicament els FTF, o Foreign Terrorist Fighters) és un dels tres objectius prioritaris de la lluita antigihadista a Espanya. Els altres dos són el control dels actors solitaris i el seu trànsit a internet, i la detecció de grups conduïts per un tutor o propagandista que evolucionen a cèl·lules islamistes, com va ser el cas de Ripoll.

Confinat a Almeria

La tranquil·litat del confinament, amb mig país aturat, només era aparent al front policial islamista. Una operació de la Comissaria General d’Informació de la Policia a Almeria, el 20 d’abril passat, ha donat idea de la imminència i volum del perill que suposen els retornats.

Cap dels gihadistes detinguts a Espanya l’últim any havia pres tantes i tan eficaces precaucions per preservar la seva clandestinitat com Abdel Majed Abdel Bari, un dels més violents, mediàtics i buscats botxins del gihadisme, raper londinenc d’origen egipci, que, una vegada enrolat a Síria, es gravava en vídeo mostrant els caps de les seves víctimes.

A aquest terrorista el va capturar la Policia en un modest pis del número 20 del carrer Cádiz, a l’extraradi d’Almeria, en companyia de dos subordinats. Un d’ells li feia d’escorta. L’altre s’encarregava de tasques logístiques. Els tres havien entrat a Espanya en pastera, una llanxa ràpida amb què van creuar el mar d’Alborán des d’Algèria.

Ja a Almeria, els afavoria el confinament: tot just sortien del seu pis llogat i, quan ho feien –mai els tres junts– les mascaretes els donaven un plus d’anonimat.

S’ha fet càrrec del cas el Jutjat Central d’Instrucció 3 de l’Audiència Nacional, el mateix que investiga la cèl·lula de proselitistes desarticulada per la Policia a Badalona el passat 8 de juliol, i el líder del qual, un marroquí, també se n’havia anat a Síria a combatre.

Diners per tornar

Abdel Bari no és un retornat a Espanya, sinó a Europa. La Policia no ha descartat la possibilitat que només estigués aquí de passada.

Amb els seus dos ajudants havia llogat el pis d’Almeria amb uns diners que molt probablement procedeix de la hawala. Així es denomina la cadena de confiança per a la transmissió de petites quantitats, o remeses,

donades per integristes d’Europa per al Daesh. Per aquesta confiança, un petit empresari, un botiguer, un modest professional, entregarà diners a Síria a algun captador de fons del califat, amb la seguretat que algú, al seu torn, li donarà els diners a ell.

Espanya és part no menor de la gran oficina de remeses que és Europa per a la hawala. I les fonts policials consultades afirmen que la major part d’aquesta recaptació, que abans servia per finançar la guerra a Síria, es destina ara a l’ajuda al retorn de gihadistes europeus. L’hi confirma la informació capturada a un remesador detingut el 9 de juny a Madrid, baula d’una cadena que s’estén a unes dues operacions prèvies més contra la hawala amb ramificacions al nord de l’Àfrica.

Ulls fora

Però no tots els gihadistes poden rebre els diners. Una part dels 130 FTF sortits d’Espanya i en parador desconegut podrien ser presoners al Kurdistan. Diverses fonts d’oenagés relacionades amb les milícies kurdes han referit la captura de gihadistes que es presentaven com a «isbani», espanyols.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El Ministeri de l’Interior ha reiterat en diverses ocasions que no té constància oficial de la seva existència, ni, per tant, que estiguin captius. Però les autoritats kurdes són unes de les vies essencials per a la captació d’informació en la lluita antigihadista.

Igual que en els temps d’ETA va ser clau espanyols la col·laboració francesa, portuguesa i iberoamericana, en matèria de terrorisme islàmic és insubstituïble per als serveis d’intel·ligència l’ajuda informativa marroquina, algeriana, libanesa, turca, kurda, pakistanesa i de Bangladesh.