La data electoral allunya Torra de Puigdemont

Torra és fidel a l’estratègia de Puigdemont, però ha decidit posar distància. Com va avançar EL PERIÓDICO, el president no militarà en el nou partit del seu antecessor, el de qui el va suggerir per al càrrec. ¿Per què? Oficialment, per mantenir el seu perfil institucional. Però la realitat és més complexa. El president Torra no està còmode amb l’arquitectura del nou partit. Hi veu massa cares exconvergents. I probablement no encaixi en el perfil de centreesquerra que li volen imprimir Puigdemont i Jordi Sànchez, exlíder de l’Assemblea Nacional Catalana  (ANC) empresonat per l’1-O.

Intentar agafar el timó

Dit això, el president, que ha mostrat fidelitat a Puigdemont, vol demostrar el seu perfil propi en el seu tram final de mandat. Prou del doble discurs dels partits (que desconeixia en tota la seva extensió fins a ocupar el càrrec) i incòmode amb les rigideses de les militàncies, vol acabar la legislatura a la seva manera. Primer, prenent o intentant agafar el timó en la gestió de la pandèmia del coronavirus. Una empresa gens fàcil ateses les constants traïcions i travetes entre JxCat i ERC al Govern. I, segon, sent coherent amb el que va anunciar el 29 de gener: que el Govern no tenia més recorregut per les deslleialtats d’Esquerra.

Torra vol donar per liquidada la legislatura per tornar a repartir les cartes en l’independentisme  (i, esclar, en el conjunt dels partits) de cara a intentar aconseguir el seu objectiu: un desafiament a l’Estat al més aviat possible, com va proposar en solitari al Parlament.

Però Junts té una altra estratègia: forçar un altre xoc amb l’Estat, que posi en un compromís ERC. ¿Com? Esperant que el Tribunal Suprem inhabiliti Torra confirmant la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per desobediència en el cas dels llaços grocs, i generant un conflicte institucional, amb resolucions del Parlament i un desacatament portat al límit.

Buscar la tensió

Això obrirà un període de temps durant el qual formalment es buscarà un substitut de Torra a la Cambra i, si, com es preveu, no n’hi ha, es convocaran eleccions automàticament. Però aquesta tensió servirà per posar el procés en el frontispici de la campanya electoral, amb Puigdemont de candidat i ERC forçada a explicar per què –com en el cas de les resolucions antimonàrquiques no publicades, la suspensió de diputats o la no-investidura telemàtica de Puigdemont– decideix no traspassar la línia de la legalitat.

Notícies relacionades

Tres anys contra un mur

Junts aposta de nou per la confrontació amb l'Estat

No és que Torra no estigui disposat a traspassar aquesta línia –ho va demostrar mantenint les pancartes independentistes a Palau malgrat l’avís de la Junta Electoral, dels seus propis serveis jurídics i de part de JxCat–, sinó que vol portar el timó de les eleccions. No vol que les convoqui el Suprem. I per a això, no disposa de gaire temps. La vista del seu cas, el 17 de setembre, anirà seguida d’una deliberació de l’alt tribunal que no hauria de tardar gaires setmanes. Si Torra vol ser fidel a la seva paraula i ser ell qui decideixi el seu final polític, haurà de desatendre les demandes de Puigdemont per primera vegada.

La crisi pot desempatar

El desenllaç d’aquest pols també dependrà de l’evolució de la Covid-19. Torra està advertint tots els seus interlocutors que s’acosta una tardor duríssima. «La gent no és conscient del que ens espera», avisa en privat. L’incert retorn a l’escola i els rebrots potser decidiran més que el president i el seu antecessor respecte a una data, la de les eleccions, que la majoria de partits de l’oposició i ERC, soci del Govern, demanen a crits que se celebrin al més aviat possible.