La militància, el secret més ben guardat de l'independentisme

La postconvergència i Esquerra Republicana són, sens dubte, els dos principals actors polítics de l’independentisme. Prendrem la dada dels afiliats al corrent de pagament, perquè la figura del simpatitzant, amic o col·laborador infla la quantitat sovint amb adhesions que no van més enllà d’un formulari ‘online’.

PDECat: 13.000

El PDECat, el principal partit que reclama l’herència de l’extinta CiU, compta avui amb uns 13.000 afiliats. Són molts menys que els 52.000 que deia tenir CDC fa uns anys, entorn del 2013. Els postconvergents veuen en positiu que, malgrat els últims sotracs interns, amb la creació del PNC (amb excàrrecs convergents) o Junts (amb l’expresident Puigdemont), no han patit fugues significatives més enllà d’un 5% de les seves bases.

ERC: 10.000

Ara com ara, i segons les dades a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, Esquerra compta amb uns 10.000 militants. Els republicans remarquen que la seva base és homogènia a tot el territori i que s’ha mantingut estable. El partit no ofereix dades sobre els seus militants, i afegeix que si s’hi sumen els «amics» del partit (simpatitzants), la xifra arriba a 40.000.

CUP: 2.400

Les Candidatures d’Unitat Popular compten amb 2.408 militants al corrent de la quota, a més de 1.569 simpatitzants i 517 «simpatitzants amb quota», segons les dades que ofereix l’organització a data d’avui.

Òmnium, 182.000; ANC, 44.000

L’Assemblea Nacional Catalana  (ANC) i Òmnium Cultural no estan en política, però disposen d’una base social potentíssima. Òmnium compta amb 182.891 socis. Només superat pel Barça. I l’ANC consigna 49.000 socis de ple dret, dels quals uns 44.000 al corrent de pagament. I, a més, uns 49.000 simpatitzants.

Els nous partits

El més significatiu, probablement, és atendre el grup de partits sorgits de l’antiga Convergència i Unió, alguns dels quals es proposen ni més ni menys que liderar l’espai del catalanisme moderat. El Partit Nacionalista Català (PNC), en el qual militen exconvergents com Marta Pascal, Carles Campuzano, Lluís Recoder i Jordi Xuclà, diu que compta amb més de mil militants. Al·leguen que és una xifra notable ja que el PNC va néixer el passat 27 de juny.

D’altres, com Units per Avançar, on militen l’exdirigent d’Unió Ramon Espadaler i el tinent d’alcalde de Barcelona Albert Batlle, que es proposa liderar tot l’espai del catalanisme moderat, no supera els 1.000 associats, dels quals el 75% són afiliats i la resta, simpatitzants, segons l’organització.

Menys base té Lliures, el partit creat per l’exconseller Antoni Fernández Teixidó, que diu que té entre 250 i 300 adherits. Convergents, del també exconseller Germà Gordó, consigna 359 militants. És a dir, que els nous partits sorgits de CiU, junts, amb prou feines superen els 2.000 recolzaments.

Els projectes de Puigdemont

Notícies relacionades

La data electoral allunya Torra de Puigdemont

Junts aposta de nou per la confrontació amb l'Estat

Sens dubte, l’expresident Carles Puigdemont ha demostrat una gran capacitat de convocatòria social, mobilitzadora i electoral. Va aconseguir que la Crida Nacional per la República, l’associació que va crear (i ha dissolt dos anys després) superés els 50.000 suports, dels quals 16.954 són fundadors, se suposa que al corrent de pagament. En canvi, el seu nou partit, Junts, està actualment en uns 4.000 militants, si bé el seu naixement és molt recent, només un mes enrere.

Aquest conjunt de xifres no permeten arribar a conclusions, però sí relativitzar el pes que hi ha rere certes proclames o discursos de suposada autoritat o lideratge en un espai, l’independentista, afectat –com d’altres– per la fragmentació interna malgrat les constants crides a la unitat d’uns i d’altres.