Iglesias acusa Celaá de falta de lideratge en la tornada al col·le

Nova fricció en el si de la coalició del Govern de Pedro Sánchez. En aquesta ocasió la tornada al col·le ha sigut el que ha provocat el dissens entre Podem i el PSOE, segons fonts morades.  El vicepresident segon, Pablo Iglesias, va carregar contra la ministra d’Educació, la socialista Isabel Celaá, a qui va acusar de «falta de lideratge».

El mateix partit del vicepresident es va encarregar, aquest dimarts, d’airejar el «nou desacord», just minuts abans que Sánchez comparegués a la Moncloa, al finalitzar el primer Consell de Ministres després de l’estiu, informa Efe. A més, aquesta picabaralla té lloc dos dies abans de la reunió prevista per a dijous entre l’Executiu i els governs regionals, que té per objectiu aclarir la incertesa de les famílies espanyoles davant la tornada a les aules.

Baixada de ràtio

En aquesta tessitura, els ministres morats critiquen el Ministeri d’Educació per la seva «inacció» respecte a les comunitats autònomes a l’hora de tornar a les aules i defensen que la baixada de la ràtio als centres educatius és «imprescindible» per garantir «una tornada segura».

Segons fonts d’Unides Podem, Iglesias confia a «arribar a un acord» en el si del Govern «sobre aquest assumpte capital» abans que comenci el curs escolar. 

Les crítiques servides pels morats van arribar a la roda de premsa del president. Però Sánchez va eludir la controvèrsia en tot moment, malgrat que els periodistes el collaven. Va recalcar que «lògicament» les deliberacions del Consell de Ministres són secretes i en tot moment va mantenir que està igual d’orgullós de tots els membres del seu Gabinet, al marge de la seva adscripció partidària: «Tots els meus ministres són els ministres del Govern d’Espanya, no són els ministres d’un partit o d’un altre. Això és el primer que els vaig dir, i tots i cada un d’ells tenen la meva màxima confiança i tinc, lògicament, una positiva opinió del funcionament del Govern de coalició i de l’aportació d’Unides Podem al funcionament del Govern, no en tingui cap dubte». 

Reforçar la cogovernança

Sánchez també va recordar, per defensar davant els seus socis (i davant l’oposició) que l’Executiu sí que s’ha preocupat de la tornada al col·le, que abans que decaigués l’estat d’alarma, el 21 de juny, els ministeris d’Universitats i Sanitat van elaborar una guia de recomanacions de cara al curs vinent universitari i que el dia 22 d’aquell mes, «només» un dia després del final d’alarma, es va arribar a un acord sobre els protocols educatius per fer possible la tornada al col·le al setembre. Consens, va assenyalar, del qual únicament es van desmarcar dues comunitats: Madrid i Euskadi. 

Notícies relacionades

Tornada al col·le a Madrid: termòmetres, càmeres a classe, barracons i menys alumnes

L'Ajuntament de Madrid cedirà a la Comunitat espais per a classes fora de les escoles

El líder socialista va insistir que Educació ha mantingut 18 trobades territorials, i entre aquestes, cinc conferència sectorials d’educació per abordar tant el final del curs 2019/2020 com l’arrencada del nou. «Hem treballat amb anticipació, però les competències són en mans de les comunitats autònomes. Són aquestes les que han de gestionar-ho. Nosaltres volem reforçar aquest missatge de coordinació, de cogovernança. Reforçar totes les mesures necessàries perquè els nostres fills i filles el pròxim curs escolar vagin amb totes les garanties i amb totes les seguretats possibles a l’escola i també el personal educatiu», siguin professors o treballadors d’aquests centres. 

La següent cita clau en el diàleg amb les CCAA arribarà aquest dijous, en la conferència sectorial conjunta de Sanitat i Educació, de la qual el Govern espera que surti un acord. També Sánchez va recordar que l’Executiu va reservar 2.000 milions d’euros, dins del ‘fons Covid’ no reemborsable de 16.000 milions, per a la preparació del curs escolar i per possibilitar, entre altres qüestions, la contractació de professors. En aquest sentit, va indicar que ja s’ha augmentat en 30.000 el nombre de docents de 28.000 centres educatius.