Sánchez ofereix a les autonomies un estat d'alarma a la carta

Alarma. La paraula que es va convertir en tabú, la que tant va injuriar l’oposició, torna. Però no torna associada al comandament únic del Govern, sinó a les comunitats. Aquestes podran demanar la declaració de l’estat d’alarma a tot el seu territori o en una part. Però la iniciativa serà enterament seva, no de l’Executiu, tot i que aquest els garanteix els vots dels dos grups que sustenten la majoria parlamentària. 

Pedro Sánchez va oferir aquest dimarts aquest gir de guió després del primer Consell de Ministres posterior a les vacances. L’essència, amb tot, és la mateixa: després del final de la desescalada, que va haver d’accelerar per la falta de recolzaments i la pressió política, va decidir que la responsabilitat de la gestió de la lluita contra el coronavirus recauria en les comunitats. 

I en aquestes continuarà descansant. Però amb el creixement desbocat dels casos –la incidència acumulada en els últims 14 dies és de 173,14 positius per 100.000 habitants, i ahir es van notificar 7.117 nous contagis, 2.415 en les 24 hores anteriors– i l’exigència de l’oposició perquè prengui el control, el president va donar el que en el seu equip anomenaven un «cop d’autoritat», especialment dirigit al PP i a comunitats com Madrid, que no ha deixat de llançar invectives contra l’Executiu i que és una altra vegada l’epicentre de la pandèmia a Espanya. 

Sánchez va arrencar reconeixent que l’evolució de la Covid-19 «no és bona, és preocupant en alguns territoris» i per això «cal atallar-la», però alhora va remarcar que l’escenari no és equiparable al de març, per la qual cosa la recepta és la «serenitat». «No una por que ens paralitzi i ens impedeixi actuar», va insistir. 

Aquesta evolució «preocupant» de la corba d’infeccions obliga, ha justificat Sánchez, a una resposta «més intensa» davant l’amenaça de la Covid-19, però també «serena», ja que la situació epidemiològica i assistencial no és com la de la primavera, ja que les comunitats autònomes han augmentat considerablement la capacitat de diagnòstic, ja que s’han realitzat 5,8 milions de proves PCR, i s’ha constatat un augment del 168% a la pràctica de test respecte a l’existent a l’acabament de l’estat d’alarma. «No permetrem que la pandèmia s’apropiï de la nostra vida», ha assenyalat. El propòsit és «doblegar la segona corba i, com abans, millor».

La sortida jurídica que ofereix l’Executiu a les comunitats és que puguin sol·licitar la declaració de l’estat d’alarma totalment o parcialment als seus territoris. No és una innovació tècnica: ja l’article 5 de la llei del 1981 permet als presidents autonòmics sol·licitar al Govern que activi aquesta eina. I el 7 permet que l’Executiu els anomeni autoritats competents delegades. 

No és sinònim de confinament

La novetat rau aquesta vegada que seran els mandataris regionals els que, amb seguretat, assumiran el comandament únic –i no el Ministeri de Sanitat–, com va passar en l’última fase de la desescalada, i els que hauran de comparèixer davant del Congrés, juntament amb el Govern, per defensar l’alarma i les seves eventuals pròrrogues. És a dir, que l’Executiu posa les autonomies davant el mirall: que aquestes decideixin, que ho expliquin i que assumeixin el desgast polític.

«Si un president autonòmic considera que necessita aquest instrument, el Govern d’Espanya s’obre a donar-los aquesta capacitat», ha assegurat. En correspondència, els 120 diputats del PSOE i els 35 d’Unides Podem donarien suport a la demanda a la Cambra baixa, que és qui l’ha d’autoritzar per majoria simple, de manera que socialistes i morats necessitarien el suport d’altres grups. «Les sol·licituds basades en raons sanitàries fundades i clares comptaran amb el suport del Govern i també de la majoria parlamentària que sustenta aquest Govern», ha remarcat.

Els contorns d’una alarma a la carta, no obstant, no estan definits. Sánchez només va remarcar que no és sinònim de confinament. És a dir, que igual que durant la desescalada es van anar assajant diferents estats, des del més restrictiu fins al més lleuger, ara també pot passar el mateix. Ha defensat, així, que és una eina flexible, perquè així ho preveu la Constitució en el seu article 116.

¿I si les comunitats no recorren a l’alarma tot i que el virus es descontroli? Aquest és el dubte. Sobretot per Madrid i l’irredemptisme de la seva presidenta, Isabel Díaz Ayuso (PP). Sánchez va descarregar la responsabilitat en les autonomies, tot i que no va tancar la porta a assumir el control: «Esperem que no arribem a aquest punt. Estic convençut que tots els governants autonòmics actuen amb la màxima responsabilitat i el deure de protegir la salut pública». 

Díaz Ayuso, no obstant, no va tancar del tot la porta aquest dimarts després de l’anunci del líder socialista. Catalunya, mentrestant, s’hi pensa. Fonts del Govern van assegurar que estudiaran amb detall aquesta possibilitat, informa Fidel Masreal. Van desmentir així la primera reacció contrària a la mesura, quan la consellera de Salut, Alba Vergés, va dir que no la creia «en absolut necessària». En tot moment, Sánchez es va escudar durant la roda de premsa en què Espanya és un Estat «compost», que el seu Executiu no pretén «recentralitzar» competències –com l’acusaven els nacionalistes durant l’alarma–, sinó que la seva tasca és «supervisar, donar suport, coordinar, cooperar, en definitiva, cogovernar».

A més, el Govern posa a disposició de les autonomies 2.000 militars per a tasques de rastreig en les quals han sigut formats. L’Executiu busca tapar un esvoranc del qual ja va prevenir Sanitat en la desescalada i que ara afecta, de nou, territoris com Madrid o Catalunya: la necessitat de traçar els contactes dels positius per frenar les cadenes de propagació del virus. El número anunciat, de 2.000 efectius podria augmentar, va precisar Sánchez. 

Crida a la unitat

La tercera eina esgrimida per Sánchez és l’‘app’ Radar Covid. El president va exigir als territoris que encara no han completat el procés tècnic –són només set els complidors: Andalusia, Aragó, Cantàbria, Extremadura, Canàries, Castella i Lleó i Balears– que enllacin ja els seus sistemes sanitaris amb ella. «Exhortem totes les altres comunitats perquè s’incorporin al sistema de rastreig digital», ha demanat. Segons els primers càlculs, amb una implantació de l’‘app’ d’un 20%, es pot reduir l’impacte de la pandèmia un 30%.

A les tres mesures, Sánchez hi ha afegit tres consideracions més, aquestes de caràcter polític i que marcaran singularment una tardor molt complicada per al Govern. Així, ha demanat «desterrar de la baralla partidista la lluita contra la pandèmia», perquè «l’enemic és el virus, ningú més». En la línia de mesos anteriors, ha evitat llançar «retrets» contra els governs autonòmics. Ni tan sols contra el més bel·ligerant, el de la madrilenya Díaz Ayuso.

Al seu torn, el president ha anunciat que la setmana vinent iniciarà una ronda amb els líders polítics per, precisament, demanar-los que treguin el combat contra la Covid de la seva artilleria contra l’Executiu i per demanar-los –aquí hi ha el punt clau– que desbloquegin la renovació d’òrgans institucionals, com el Consell General del Poder Judicial, el Tribunal Constitucional, el Defensor del Poble i RTVE. El PP de Pablo Casado havia acostat postures en les últimes setmanes, però després de la destitució de Cayetana Álvarez de Toledo com a portaveu popular al Congrés, el cap dels conservadors va negar tota opció a l’acord. El Govern, no obstant, continua insistint, amb l’argument que l’emergència sanitària requereix «institucions robustes». 

En paral·lel, l’Executiu es llançarà a la negociació dels Pressupostos Generals de l’Estat del 2021. Comptes per als quals reclama el «màxim suport possible», perquè seran «de país» i les anteriors, les de Cristóbal Montoro del 2018, eren «inservibles» abans i ara directament són «nocius i contraproduents».

De nou, el president ha fet una crida a totes les forces polítiques, perquè col·laborin i facin possible uns nous Pressupostos, que, a més, han de contenir els ajuts d’Europa. Malgrat la incomoditat que desperta en el seu soci d’Unides Podem, la voluntat de la Moncloa és explícita: no s’exclourà cap grup, i tampoc Ciutadans, la formació que ara mateix sembla més disponible per arribar a una entesa, més que ERC, atesa la proximitat d’unes eleccions a Catalunya. 

Sánchez ha sigut preguntat en tres ocasions per què Espanya és el país d’Europa amb més contagis, què ha passat perquè la segona onada del virus hagi arribat tan aviat, perquè la incidència acumulada sigui tan alta. Però el president no ha volgut llançar crítiques a les comunitats autònomes i sí que ha reiterat les crides a la unitat, perquè només així es podrà doblegar la corba. No obstant, sí que va recordar que la situació epidemiològica «no és homogènia» i algunes autonomies sí que han aconseguit una «eficàcia major» en el control de la malaltia, mentre que en d’altres s’han detectat «problemes». 

El Govern manté que no fan falta més reformes legals, a les quals es va comprometre amb Ciutadans o ERC i que insistentment li reclama el PP. Sánchez va defensar que ja existeix un instrument, l’alarma, a què ara poden recórrer les comunitats, i que ja s’han reforçat les capacitats. Així, va recordar que Sanitat ja disposa d’una Secretaria d’Estat –la titular del qual és, des de principis d’agost, Silvia Calzón–, que no tenia, i s’ha aprovat el ‘fons Covid’ de 16.000 milions d’euros que les comunitats no hauran de tornar.

Tornada al col·le «segura»

També el decret llei de nova normalitat, va recordar, aprovat per amplíssima majoria a la Cambra Baixa, va introduir modificacions legislatives, com el reforç de les actuacions sanitàries coordinades. D’aquesta manera, el Govern considera que està «donant compliment als acords arribats amb les diferents formacions polítiques». D’altra banda, «no es pot permetre» que decisions de tant calat com la restricció de drets fonamentals, va al·legar, s’adoptin sense control judicial o parlamentari. 

El líder socialista ha sigut molt reiteratiu en la idea que la tornada al col·le, que ara està en el centre del debat pels reptes, que planteja la lluita contra el coronavirus, l’alta incidència de la malaltia i el perill de nous contagis serà «segura». Que els pares i mares poden estar tranquils, que ja els ministeris de Sanitat, Educació i Universitats van dissenyar recomanacions específiques al juny, que hi haurà una nova reunió amb els consellers aquest dijous i, a més, se celebrarà una conferència de presidents específica (i telemàtica) a primers de setembre, probablement el dia 4.

El retorn a les aules s’ha de fer, ha dit, «amb normalitat», perquè «és el full de ruta i no hi ha cap més remei». Com ha mantingut al llarg de la seva llarga roda de premsa, la «por» del virus no ha «de paralitzar» l’activitat, i tampoc la reobertura dels centres educatius. Les escoles, ha insistit, seran «molt més segures que el que pugui ser-ho un parc infantil al costat de casa nostra». També ha recordat que, dels 16.000 milions del fons Covid’, 2.000 es van reservar específicament per a la tornada a les aules, per garantir que es produís en condicions segures. I perquè les comunitats poguessin contractar més professors. En aquest punt ha assenyalat que els territoris han fitxat 30.000 docents, tot i que no tots ho han fet de la mateixa manera. Aquí, la diferència: el País Valencià, ha explicitat, ha sumat 4.000 professors, i d’altres, molt menys. Era una altra referència implícita a Madrid, el gran focus d’oposició institucional a l’Executiu.

Notícies relacionades

Casado dubta del bon ús que pugui donar el Govern als fons europeus

El pitjor moment del PSOE gallec

No obstant, abans de la roda de premsa ja havia aflorat la queixa d’Unides Podem, el seu soci de coalició, que ha acusat de «falta de lideratge» la ministra d’Educació, Isabel Celaá. Sánchez no ha volgut respondre a les crítiques dels morats. S’ha escudat en el fet que no revela les deliberacions del Consell de Ministres, perquè ho té prohibit. Però sí que ha mostrat satisfacció amb el seu Gabinet. «Tots i cadascun dels ministres tenen la meva màxima confiança i l’únic que puc dir és que tinc lògicament una positiva opinió del funcionament del Govern de coalició i de l’aportació d’Unides Podem al funcionament del Govern, no en tingui cap dubte».

La compareixença del cap de l’Executiu se solapava, a més, amb la sessió de la Diputació Permanent, que discutia si Pablo Iglesias havia d’acudir al Congrés per donar comptes del presumpte finançament il·legal del seu partit. Els socialistes han impedit que l’oposició se sortís amb la seva i han rebutjat les peticions. Durant la roda de premsa, Sánchez s’ha atingut al seu guió de sempre: «Màxim respecte al Poder Judicial, a la independència del Poder Judicial. En el terreny polític, total confiança i total recolzament a Unides Podem i al vicepresident segon». Sánchez no vol que res pertorbi el discorriment del seu Executiu. Però això no treu perquè el missatge filtrat pels morats desconcertés (i molestés) la Moncloa.