El PP i Cs aniran a la Moncloa amb dues estratègies antagòniques

Pedro Sánchez i Pablo Casado no es reuneixen des de fa una vida. L’última vegada que es van veure les cares a soles va ser el 17 de febrer. Aquest mig any el món ha canviat pel flagell de la Covid-19, que ha provocat gairebé 30.000 morts a Espanya i una greu crisi econòmica i social, però la relació política entre ells continua desenvolupant-se en un clima de desconfiança que la pandèmia no ha canviat.

El cap de l’Executiu arribarà a aquesta cita després d’haver-se reunit, dilluns, amb empresaris i representants de la societat civil per mirar de pressionar el  PP, que es nega a negociar els Pressupostos Generals de l’Estat de 2021 i abordar la renovació dels òrgans constitucionals pendents (entre d’altres, el Consell General del Poder Judicial, el Tribunal Constitucional i RTVE). La raó principal, afirmen en la direcció del partit, és que no es refien de Podem, soci de Govern del PSOE. «¿On anirem amb un partit populista que critica la justícia quan els investiga a ells i carrega contra la monarquia? És impossible qualsevol entesa amb ells», assegura un vicesecretari del PP.

En la seva estratègia d’acorralar els conservadors, Sánchez té a favor seu que Ciutadans, soci del PP en molts governs autonòmics i a les urnes al País Basc), va modificar la seva estratègia al Congrés amb l’esclat del coronavirus i manté una relació fluida amb l’Executiu. El va ajudar a tirar endavant les últimes pròrrogues de l’estat d’alarma i, ara, Inés Arrimadas li estén la mà per pactar uns Pressupostos, que anomena d’«emergència nacional», per restar influeix al «populista» Pablo Iglesias, ERC i Bildu. «Estem en un moment crític per a la nostra economia i no podem permetre que [Pablo] Iglesias, [Arnaldo] Otegi i [Gabriel] Rufián reparteixin els fons europeus», va afirmar dies enrere.

El president ha volgut premiar aquesta disposició i la rebrà també dimecres, hores després que a Casado. Sánchez mira d’aprofitar aquesta posició antagònica entre el PP i Cs per remarcar la falta de sentit d’Estat que atribueix a Casado i, de passada, intentar demostrar que la seva voluntat és fer uns Pressupostos comptant amb el major nombre de forces possibles, a esquerres i dretes. I tot això malgrat que Podem li està recordant, des de juliol, que vol que aquests Comptes s’elaborin amb els socis d’investidura, entre els quals ERC, i no amb el suport dels liberals de Cs.

Eleccions catalanes

A la Moncloa, no obstant, no creuen que el recolzament dels republicans sigui fàcil d’obtenir tenint en compte que estan pendents de les seves eleccions a Catalunya, encara sense data, i viuen en permanent competició amb Junts per Catalunya per no aparèixer com suposats traïdors davant l’electorat independentista.

La idea del Govern és presentar el projecte de Pressupostos a principis d’octubre, a tot estirar, per enviar-los aquell mateix mes a Brussel·les juntament amb l’obligat pla d’inversió i reformes. Els Comptes (que substituiran les vigents de Cristóbal Montoro de 2018) veuran augmentat el sostre de despesa d’una manera significativa gràcies als fons europeus per a la Covid. Segons el Ministeri d’Hisenda, la injecció pot estar per sobre dels 20.000 milions, de manera que en els Pressupostos s’haurà de concretar on van els diners europeus. 

Al PP consideren que els seus «postulats econòmics són incompatibles amb els de Podem» i es queixen que, malgrat la pressió del calendari, Hisenda no els ha enviat «ni un sol paper». Segons fonts de la direcció, Casado no es creu la invitació a pactar els Pressupostos que fan els membres socialistes del Govern, perquè «a la mínima acaba pactant amb Bildu», amb referència al suport que la formació basca va donar a la cinquena pròrroga de l’estat d’alarma, quan Sánchez no tenia lligada la seva aprovació per la negativa d’ERC i el PP.

Sumar 210 diputats

Notícies relacionades

El PSC, el principal puntal de Sánchez

Andalusia exigeix 1.500 milions més

Respecte a la renovació dels òrgans constitucionals, el líder conservador també s’escuda en Podem i els seus «atacs a les institucions, la justícia i al Rei» per no «acordar res» amb el Govern de coalició, tot i que fa dos mesos, abans de la sortida de Juan Carlos d’Espanya, hi havia hagut contactes entre els dos partits. Entre les institucions pendents de renovació estan el CGPJ i el Constitucional, els integrants del qual han d’explicar amb el recolzament de tres cinquenes parts del Congrés (210 diputats), per a la qual cosa és indispensable, a l’actual hemicicle, el concurs del PP. 

A la seu de Génova s’alegren que, tot i que «tard», Sánchez torni «a la normalitat institucional» i vulgui «parlar» amb Casado «més de 100 dies després» de la seva última conversa telefònica, el 4 de maig. Per ser exactes, 121 dies; una mostra de la tensió política que viu Espanya malgrat la pandèmia.