El dilema electoral de Torra marca l'agenda política

¿li convé fer-ho?

¿Torra convocarà abans els comicis? Per respondre a aquesta pregunta caldria respondre’n una altra: ¿Li convé fer-ho? Si fos per ell, exclusivament, i si la Covid no creix més en les pròximes setmanes, la resposta seria possiblement positiva. Torra està fart de presidir un Govern amb constants travetes internes. Ha descobert en directe la doble moral de la política i no té la vocació de seguir.

Però la veritat és que, com afirmen els fidels al seu antecessor, Carles Puigdemont, «Torra no decideix sol». I si alguna cosa tenen clar a Junts –el nou partit de Puigdemont, tret que la justícia el desposseeixi d’aquest nom que era propietat del PDECat– és que a ells ara les eleccions no els convenen de cap manera. Abans volen que el Suprem inhabiliti Torra per generar així un altre dels conflictes amb què Puigdemont vol arribar a la independència. Abans volen que ERC es desgasti en la seva gestió de la pandèmia com a Govern. I abans volen que la taula de diàleg amb el Govern central continuï congelada, per poder reforçar el seu missatge en contra de la via de la negociació, que és la principal bandera d’ERC.

Sense grans líders

El dilema de Torra és obeir la paraula donada o obeir el seu mentor. Les eleccions marcaran la nova temporada política, en què l’independentisme es presenta més dividit que mai però sense una alternativa sòlida i unívoca al davant, cosa que pot ser la seva taula de salvació, ja que ni la convulsa Ciutadans preveu aconseguir, ni de bon tros, el resultat del 2017 ni el PSCagafarà el testimoni –segons totes les enquestes– i els dos blocs –independentista i no independentista– continuaran pesant aproximadament igual.

Així, el més probable és que assistim a una fragmentació política encara més gran. El partit de Puigdemont probablement es presenti al marge del seu partit de sempre, el PDECat (l’antiga Convergència), i el sobiranisme postconvergent viurà una sopa de sigles, que porten a plantejar la incògnita de si l’expresident sortirà a l’arena a risc de veure com ERC sí que li guanya aquesta vegada la partida. A risc d’haver de competir amb el mateix PDECat, que com va avançar EL PERIÓDICO, ja té al cap la consellera d’Empresa, Àngels Chacón, com a candidata, per vendre un perfil sobiranista però pactista i de gestió.

Notícies relacionades

Felip VI, entre pros i contres

El Govern enfila la reconstrucció de l'economia post-Covid

I és que la gestió serà una clau electoral, més que mai. El sobiranisme ho sap i manté els seus dubtes sobre quan anar a les urnes. Només té una carta: comprovar que en temps de Covid ningú que estigui governant –ni el PSC, ni Ciutadans, ni els comuns, ni el PP– es pot penjar medalles. Serà, doncs, un curs per no perdre, no per guanyar.

Sense fulls de ruta

I és que ara com ara, cap full de ruta és guanyador d’entrada ni té l’horitzó assegurat. El de l’esquerra no té unitat ni majoria. El de l’independentisme està per concretar. Torra va prometre passar de «la restitució [del Govern després del 155] a la Constitució» catalana, i no ha aconseguit cap dels seus objectius. A més, té dins el Govern el partit que aspira a agafar-li el relleu amb un independentisme de diàleg i de suma. Contra ERC, Puigdemont buscarà que Torra s’immoli i sigui inhabilitat per exhibir altre cop desafiaments a l’Estat. La incertesa és total en tots els actors i el nou ordre mundial de la Covid és qualsevol cosa menys cert i segur. No queden conills al barret de copa. El president, això sí, vol poder anar-se’n havent mostrat, almenys, la seva autoritat.