MESURES DAVANT LA CRISI INSTITUCIONAL

Felip VI, entre pros i contres

El Rei inicia el seu curs més complicat amb l'objectiu de superar una crisi en què cap solució sembla bona

La Zarzuela té sobre la taula des del 2011 la idea que se sotmeti a una entrevista en televisió

zentauroepp52118894 rey200203125158

zentauroepp52118894 rey200203125158 / J J Guillen

2
Es llegeix en minuts
Pilar Santos
Pilar Santos

Periodista

ver +

Mentre avancen les investigacions judicials, a Espanya i Suïssa, sobre els 100 milions de dòlars que suposadament Joan Carles va rebre de l’Aràbia Saudita, Felip VI és a punt de començar el seu curs polític més complicat. A la Zarzuela són conscients de la delicada situació en què està la direcció de l’Estat i fonts de la Casa del Rei admeten la dificultat de prendre qualsevol iniciativa per intentar superar la crisi a què s’enfronten.

No n’hi ha cap que es reveli com una solució clara, sense ser susceptible de ser criticada, afirmen, tot i que no concreten quines mesures estan analitzant. De manera oficial, no hi ha res nou a ressenyar. Almenys per ara. La direcció de l’Estat no acostuma a facilitar pistes dels passos que farà i els seus anuncis arriben gairebé sempre de manera sobtada per a l’opinió pública: la renúncia a l’herència de Joan Carles o la comunicació de l’emèrit d’Espanya són dos exemples recents.

El Monarca reapareixerà dimecres en un acte a la Comandància Naval del Miño, a Tuy, Pontevedra, després d’haver fet dues setmanes de vacances. El Rei torna a activar la seva agenda, en què també ha inclòs dilluns 14 l’obertura de l’any judicial, un acte solemne al qual sempre acudeix i que aquesta vegada atraurà més focus que mai tenint en compte la investigació oberta a la fiscalia del Tribunal Suprem sobre els suposats delictes del seu pare pel presumpte cobrament de comissions per l’AVE a la Meca.

Abans de la sortida de l’emèrit d’Espanya, una de les mesures que es va saber que s’estaven estudiant és la retirada del títol de Rei a Joan Carles, modificant un reial decret de 1987 sobre aquesta qüestió. Va ser el Govern de Mariano Rajoy el que (a petició de la Zarzuela, segons fonts del PP) el va canviar després de l’abdicació perquè tant Joan Carles com Sofia mantinguessin vitalíciament el títol de reis i honors anàlegs als de l’hereva, Elionor.  

La direcció de l’Estat o el Govern també poden donar més informació sobre el cost de la monarquia, atès que hi ha moltes partides que s’hi destinen i s’inclouen en els pressupostos dels ministeris, sense especificar que van destinades a aquesta institució (parc mòbil, seguretat, avions...). 

Modernitzar la imatge

A més, sobre la taula hi ha la possibilitat que Felip se sotmeti per primera vegada a una entrevista de televisió, una iniciativa que es va plantejar a la Zarzuela el 2011 poc abans que esclatés el ‘cas Nóos’. Es va arribar a estudiar el format i qui podrien ser els periodistes que preguntessin, tot i que mai, des d’aleshores, s’ha vist l’oportunitat (política) per portar-la a terme.

Fonts coneixedores dels debats sobre la modernització de la direcció de l’Estat apunten també l’opció de modificar el tipus d’audiències a la Zarzuela (treure ceremoniositat a la recepció al saló i actualitzar-la), ampliar el tipus d’actes a què van els Reis (més actes culturals i esportius), tornar als viatges amb empresaris per ajudar-los en aquest context de crisi... «Segur que si amplien les dades del pressupost hi haurà qui consideri que arriba tard i, si se’l veu amb empreses a l’estranger, algú es preguntarà si no farà com el pare, però el risc és semblar irrellevant o allunyat de la societat i això no s’ho pot permetre», afirma un antic treballador de la Casa del Rei.

Notícies relacionades