Sánchez garanteix «estabilitat» davant la plana major empresarial

Unitat. El missatge aquest dilluns era aquest. Unitat. El que va quedar mil vegades remarcat, fins a gairebé desgastar-lo, en el discurs, i el que perseguia Pedro Sánchez amb la foto a la Casa d’Amèrica de Madrid. No volia que res enterbolís aquesta idea central, que res desviés el focus que il·luminarà aquesta setmana, ronda de contactes inclosa, i que li convé per arraconar el PP i desplegar la plataforma d’aterratge per a Inés Arrimadas. Per això no va incorporar anuncis estrella. Temps hi haurà durant aquests dies, asseguren a la Moncloa.

Aquest esperit i aquest propòsit va impregnar la conferència ‘Espanya pot. Recuperació, transformació, resiliència’ amb què el cap de l’Executiu va donar per engegat el curs polític. Un discurs sobri, presidencial [aquí en PDF], a anys llum de l’estètica dels mítings partidistes, i pronunciat davant la plana major empresarial. Els grans del món dels diners i de l’Ibex 35. Els que van anar a escoltar-lo i els que van aplaudir al final la seva llarga intervenció.

Perquè aquesta foto era or per a la Moncloa. Allà hi havia Ana Botín (Santander), Carlos Torres (BBVA), Pablo Isla (Inditex), José María Álvarez-Pallete (Telefónica), Isidre Fainé (La Caixa), José Ignacio Goirigolzarri (Bankia), Ignacio Sánchez Galán (Iberdrola), José Manuel Entrecanales (Acciona), Florentino Pérez (ACS) i José Damián Bogas (Endesa), a més del president de la CEOE, Antonio Garamendi. Una concentració de vips fins i tot més potent, deien a la Moncloa, que la que va poblar un acte similar, i també a la Casa d’Amèrica, fa just dos anys. Davant seu, Sánchez va garantir l’«estabilitat» del seu Govern i va demanar «un nou clima polític» que acabi amb els «vells clixés» i que imposi l’entesa, la «política d’altura», els «acords», la «negociació». La «unitat».

Que el president parlés d’«estabilitat», d’una legislatura «dilatada» a la qual li queden «40 mesos decisius», no era gratuït. Les pressions externes perquè Unides Podem surti del Govern creixen, i també se succeeixen les tensions internes, les últimes a causa dels Pressupostos, atès el rebuig dels morats que es pactin amb Cs. Però la mateixa coalició es va donar ahir una treva perquè cap ministre va robar protagonisme al seu cap i fins i tot es va poder veure el vicepresident segon, Pablo Iglesias, i la titular d’Igualtat, Irene Montero, conversar amb Torres o Botín. Sánchez vol projectar imatge de fortalesa, redoblar l’avís que el seu Govern no saltarà pels aires. Ni hi haurà un avançament d’eleccions. El mateix Iglesias accepta a més cessions: que es pacti l’esborrany de comptes dins del Gabinet abans de dialogar amb Cs. 

L’Executiu garanteix, doncs, estabilitat, però si es vol que la legislatura sigui «fecunda, fructífera», va insistir, es necessita el concurs de «tothom». «Si Espanya vol, Espanya pot, però hem de voler molts, com més millor», va apressar. «Ningú pot beneficiar-se del mal col·lectiu d’aquesta emergència sanitària, econòmica i social», «ningú té dret a abaixar l’espatlla, a no posar l’espatlla perquè tingui una ideologia contrària al Govern de torn».

«Només de la unió de tots, no la unanimitat però sí la unió de tots, dels més possibles, ens donarà una veritable oportunitat de vèncer definitivament el virus. Només la unió, en definitiva, ens donarà aquesta estatura necessària per poder abordar amb garanties l’escala del problema que tenim per davant», va mantenir el president.

«Sumar esforços»

Sánchez s’adreçava als que eren fora, i també als de dins, una espècie de destil·lat de la societat: empresaris, sindicats –Unai Sordo (CCOO) i Pepe Álvarez (UGT)–, intel·lectuals i artistes (l’escriptor Lorenzo Silva, el pianista James Rhodes, l’actriu Concha Velasco), directors de mitjans, activistes, ‘influencers’ (la farmacèutica i divulgadora Marián García, Boticaria García a les xarxes socials). Un centenar de personalitats de «diferents ideologies», que van votar de manera «molt dispar» en les últimes eleccions generals, les del passat 10 de novembre, i que, no obstant, va dir, comparteixen el «mateix anhel», veure el país «alçat, anant cap al futur». «Preparats per sumar esforços i aconseguir aquest afany comú». Un missatge amb un destinatari obvi: el PP.

Però Sánchez també va deixar un encàrrec per als seus socis, a l’advertir que «la coalició», i no només el PSOE, actuarà «pensant en tots els espanyols». Promovent la unitat i l’entesa amb altres partits –llegeixi’s Cs–, i treballant en quatre vies per accelerar les «transformacions» que requereix Espanya: digitalització, transició ecològica, cohesió social i territorial i agenda feminista. La prioritat són els Pressupostos i la canalització dels ajuts europeus, amb què, va calcular el president, es pot fer pujar el PIB a llarg termini un 2%.

Notícies relacionades

Divorci Puigdemont-PDECat: ¿qui hi ha en cada bàndol?

Sánchez tria el Senat per arrencar el curs parlamentari

Tot el discurs estava impregnat d’aires patriòtics, de l’eslògan ‘Espanya pot’. Perquè Espanya va poder reposar-se, va rememorar, a un segle XX turbulent i a una dictadura de 40 anys, a un retard econòmic i social. Però també va completar la seva al·locució amb una crida a la renovació d’òrgans –nou avís per al PP–, per «honrar el mandat constitucional» i disposar d’«institucions sòlides», «robustes», «actualitzades», «legitimades». Aquesta pressa al desbloqueig del Consell General del Poder Judicial, el Defensor del Poble o el Tribunal Constitucional serà molt present en la cita amb Pablo Casado d’aquest dimecres.

Sánchez va mastegar aquest missatge d’unitat en l’acte com minuts abans havia fet davant l’executiva federal del PSOE, que també va arrencar curs aquest dilluns. No hi va haver novetats a cap fòrum, i això que la Moncloa va estudiar durant el cap de setmana incloure anuncis en la convocatòria de la Casa d’Amèrica. «L’acte és l’anunci. La unitat», resumia un màxim col·laborador del president. «Tot el país alineat, menys el PP», indicava un altre. «S’ha evitat distreure, caure en desenfocaments», concloïa un tercer. «Unitat i defensa de les institucions. Casado es queda en una posició molt difícil», en paraules d’una ministra. Es va voler que tot casés –«forma, fons i auditori». Que tot sonés al mateix: «Unitat».