Front municipal contra la cessió dels romanents al Govern

Els alcaldes de 30 grans ciutats, entre els quals els de Barcelona i Madrid, van exhibir unitat aquest dimarts davant el pla del Govern de Pedro Sánchez d’exigir-los la cessió dels romanents municipals per implantar un pla de préstecs per a la reactivació de l’economia local. Com a recanvi, li van reclamar un fons estatal exprés «incondicionat» de 5.000 milions per a tots els ajuntaments, i un altre d’específic de 1.000 milions per al finançament del transport municipal, tots dos deslligats de l’ús dels romanents.

En una reunió telemàtica, els regidors de Barcelona, Madrid, Alacant, Almeria, Badajoz, Badalona, Cadis, Còrdova, Granada, Lleida, Màlaga, Marbella, Múrcia, Ourense, Oviedo, Palència, Pamplona, Pontevedra, Pozuelo de Alarcón, Reus, Salamanca, Santander, Santa Cruz de Tenerife, Tarragona, Telde, Terrassa, Terol, Torrelavega, València i Saragossa van plantejar al Ministeri d’Hisenda que retiri el decret actual per falta de consens i el substitueixi per un altre que mantingui la previsió de fons, però sense condicionar-los a la cessió d’ajuts del superàvit dels ajuntaments.

Així mateix, els alcaldes sol·liciten l’ampliació del termini de les inversions financeres sostenibles i l’eliminació de la regla de despesa, el concepte de dèficit i d’estabilitat, almenys per als anys 2020 i 2021. Per aconseguir aquests objectius, insten Hisenda a obrir el diàleg per iniciar unes noves negociacions basades en els acords a què van arribar per unanimitat a l’abril al si de la Federació de Municipis i Províncies (FEMP).

Renegociar les mesures

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

Igualment, demanen «renegociar les mesures que siguin rebutjades» i, per això, reclamen «que els ajuntaments puguin disposar lliurement dels romanents acumulats durant els últims anys, destinant-los a projectes i polítiques que cada municipi determini en funció de les seves necessitats».

La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va constatar dilluns al Congrés la falta clara de suport del decret, per la qual cosa va assegurar que es mantindria congelat fins que els grups pactin possibles modificacions. El sindicat de tècnics d’Hisenda (Gestha) calcula que els municipis catalans perdrien 770 milions si decau el decret.