Iglesias situa a finals de setembre la presentació de l'esborrany de Pressupostos

L’esborrany dels Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) per al 2021 estarà llest a finals de setembre. Almenys, així ho creu Pablo Iglesias, que aquest dimecres s’ha mostrat confiat a poder celebrar un acte amb Pedro Sánchez abans que acabi el mes per presentar el document base dels futurs comptes públics. A partir d’aquí, començarà una negociació amb la resta de formacions que el vicepresident segon ha dividit en tres fases: primer es trucarà als que van votar ‘sí’ a la investidura del president del Govern, després als que s’hi van abstenir i, en últim lloc, als partits de la dreta. Un ordre que, ha dit, està pactat amb Sánchez i que situa Ciutadans  a l’últim esglaó de la negociació. 

«A veure si amb això apresso una mica els negociadors», ha fet broma Iglesias a l’esmentar el final de mes com a data per fer públic l’esborrany i amb referència a María Jesús Montero, ministra d’Hisenda i dirigent del PSOE, i el secretari d’Estat de Drets Socials i exsecretari d’Economia de Podem, Nacho Álvarez, encarregat d’acordar les bases pressupostàries. Segons ha assenyalat, serà en un acte públic on Sánchez i ell mateix facin públic el document. 

Arribats a aquest punt, Iglesias ha explicat que ja hi ha un ordre per a les negociacions dissenyat amb «seny i cortesia» que prioritzarà els socis de l’Executiu. Així, el vicepresident ha afirmat que primer cridaran als que van votar ‘sí’ a la investidura de Sánchez –el PNB, Més País, Nova Canàries, Compromís i el BNG–, després als que s’hi van abstenir -ERC i EH Bildu– i, finalment, es dialogarà amb els partits de la dreta que s’hi van oposar, entre els quals hi hauria Cs.

D’aquesta forma, el líder de Podem ha deixat clar que la seva cessió a intentar dialogar amb Inés Arrimadas no implica situar-la com a sòcia preferent de l’Executiu. «El viable perquè aquest Govern sigui estable és assegurar l’única majoria que en els últims sis anys podria construir un futur progressista per a aquest país», ha remarcat, i ha deixat clar que els morats aposten per revalidar els recolzaments i abstencions de fa nou mesos.

📺 @PabloIglesias: "Va a ser muy díficil que el bloque de derecha apoye los presupuestos, hay que entender como se han formado los bloques de gobernabilidad en España, Cs y PP gobiernan gracias a la ultraderecha".#PactoPresupuestosARV pic.twitter.com/Dx3Us63MKd

— PODEMOS (@PODEMOS) 2 de septiembre de 2020

 

«¿S’ha de parlar amb els que van votar que no? Per descomptat que sí, però sense perdre el sentit de la raó», ha dit amb referència als taronges, amb els quals creu que és molt difícil arribar a acords ja que en tres comunitats autònomes governen amb el PP i gràcies al recolzament de Vox.

Els continguts

Després de les tensions de les últimes setmanes a costa dels Pressupostos i després que Sánchez i Iglesias acordessin desterrar les divergències i pactar un camí cap als comptes públics, Iglesias ha volgut deixar molt clar que l’esborrany es basarà en l’acord programàtic que van pactar al començament de la legislatura i que, a més, va ser ratificat al Congrés.

Notícies relacionades

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Sílvia Paneque: «Encarir l’aigua permetria noves infraestructures hídriques»

No obstant, en matèria fiscal hi ha certs frecs. Dimarts passat, la ministra d’Hisenda apuntava a una possible congelació de la pujada fiscal acordada entre els socis de Govern. Una idea bastant diferent de la que ha expressat el líder morat, que ha assegurat que l’«acord de Pressupostos implicarà una revisió de la fiscalitat en un sentit progressista i redistributiu».

Preguntat per la situació econòmica del país, Iglesias ha admès que «el moment és particularment difícil per a algunes empreses», però creu que això ha de ser «compatible amb una revisió de la fiscalitat». «No tant en clau ideològica, sinó perquè l’Estat tingui els recursos necessaris per afrontar desafiaments que són de país», ha argumentat després de recordar que «en aquest país hi ha marge per a una fiscalitat més assenyada que s’acosti als països de l’entorn».