Sánchez llima asprors amb les autonomies

«Hi ha més harmonia i és més fàcil arribar a un consens a la conferència de presidents que al Congrés, i sent bonic és estrany». La frase és del socialista Emiliano García-Page, el cap de l’Executiu castellanomanxec, però reflecteix, en certa manera, el punt a què han arribat les cimeres autonòmiques. Aquest divendres es va celebrar la número 22 des del 2004, la setzena des que va esclatar la pandèmia de la Covid-19.

De nou telemàtica. I, a diferència de les primeres reunions, que estaven marcades per la tensió i l’angoixa per la falta alarmant de material sanitari i l’asfíxia pel confinament i una corba difícil de domar, aquesta última va discórrer enmig d’un ambient tranquil, més pròxim a la de les cites prèvies al final de l’estat d’alarma. «El clima de la conferència ha sigut dels més suaus i conciliadors dels viscuts fins ara», va resumir el cap de la Junta d’Andalusia, Juanma Moreno (PP), informa Julia Camacho, des de Sevilla. Altres presidents regionals consultats confirmaven aquesta percepció. Ni tan sols la madrilenya Isabel Díaz Ayuso, ariet de Génova contra el Govern de Pedro Sánchez, es va mostrar tan bel·ligerant com en cites anteriors. 

En la cimera, es va acordar el reforç de la tasca coordinadora de l’Executiu en diversos punts. El primer, el tancament total de les escoles. El líder socialista va demanar a les comunitats que no l’ordenessin, arribat el cas, de manera unilateral, perquè pot ajudar no a «apaivagar» els contagis, sinó a «estendre’ls». La seva proposta va ser acceptada, com va explicar després el ministre Salvador Illa. Si s’ha d’adoptar una mesura tan dràstica, es coordinarà amb Sanitat i amb les altres comunitats al Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS), ja que és una decisió que «transcendeix» un territori i afecta les autonomies limítrofes. Illa va insistir que no és, ara per ara, un escenari que s’estudiï. La prioritat és garantir l’ensenyament presencial, tal com Sanitat i Educació van pactar amb els consellers la setmana passada.

La conferència, de fet, va recolzar aquest recent acord. Només se’n va separar Quim Torra. El president català es va negar a firmar-lo perquè no es va recollir la seva petició que s’aprovi una baixa remunerada per als pares de fills en quarantena. La ministra de Política Territorial, Carolina Darias, va explicar que es va optar per no canviar el text perquè la mesura encara està «en estudi». Però s’aprovarà, segons va confirmar des de Palma el titular d’Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá: el Govern està «disposat a introduir un canvi normatiu», però vol escoltar abans els agents socials. 

Una altra de les accions coordinades que es va discutir ahir –i que es concretarà al Consell Interterritorial de Salut de dimecres– és la preparació dels plans de vacunació per la Covid. La previsió, va dir Illa, és que a final d’any ja es rebin dosis «segures», i per això el Govern i les autonomies treballaran junts per «crear un registre de vacunació» per fer el seguiment a qui han aplicat el tractament i quina és la seva evolució. Per això, es crearà un grup de treball en què participaran experts en bioètica, societats científiques i col·lectius essencials que ajudin a «afinar» l’estratègia de repartiment. 

Més onades

També, a proposta de Sánchez, es portaran a terme tres onades més de l’estudi de seroprevalença –les tres primeres rondes es van fer a la primavera i van detectar que un 5,2% dels espanyols havia tingut contacte amb el virus–, per analitzar l’evolució de la Covid. S’evitarà que coincideixi amb la campanya de vacunació de la grip. També es redactarà un protocol comú per reglar els cribratges massius i es reforçarà la cooperació amb els ajuntaments. 

L’altre gran eix de diàleg va ser l’econòmic. El president va avançar que el 15 d’octubre arrencarà la negociació amb Brussel·les per a la recepció dels fons europeus (140.000 milions en total), però abans d’aquesta data hi haurà una conferència sectorial, en què Hisenda discutirà els plans d’inversions. María Jesús Montero també liderarà, aquest mes, una nova reunió del Consell de Política Fiscal i Financera –l’última cita va ser al febrer– per preparar els Pressupostos del 2021.

Sánchez va assegurar que la previsió del Govern és comprar almenys 3.700 milions d’unitats de material sanitari (bates quirúrgiques, guants, mascaretes, tests moleculars i kits d’extracció), cosa que mostra l’esforç, va dir, de les administracions. També hi haurà 2.650 militars encarregats de les tasques de rastreig posats a disposició de les comunitats. Els governs que han reclamat l’ajuda són 12. El president també va posar de data el 15 de setembre perquè tots els territoris despleguin l’‘app’ Radar Covid (12 ja ho han fet). 

Notícies relacionades

L'OMS no espera vacunacions massives contra la Covid-19 fins a mitjans del 2021

¿Qui haurien de ser els primers a rebre la vacuna contra la Covid-19?

Els mandataris autonòmics van reclamar més fons, perquè la pandèmia no s’ha acabat. Les comunitats estan «exhaustes financerament», va apuntar Moreno. S’hauran de prorrogar els contractes de professors i sanitaris, va demandar Ayuso. L’aragonès Javier Lambán va exigir un marge de dèficit del 2,5%. I el gallec Alberto Núñez Feijóo es va queixar del repartiment del fons Covid de 2.000 milions destinat a educació i va remarcar la necessitat d’un compromís pressupostari per al 2021, una ansietat que va poblar altres intervencions. Igual que la concreció més gran sobre el repartiment dels fons europeus.

Però la pressió de Sánchez es dirigeix cap als comptes de l’Estat. Presidents socialistes com Ximo Puig, Emiliano García-Page o Adrián Barbón van incidir en què són necessaris per al país i els seus territoris. Darias va indicar que no té «cap dubte» que les comunitats volen l’acord. Però això són figues d’un altre paner. És el Congrés, i queda molta negociació per davant.