Sánchez demana a les comunitats que no tanquin escoles de manera unilateral

Arrenca un altre moment crític en la lluita contra la Covid. La tornada a l'escola i a les universitats després de mesos d’aules buides. En vista de les temptacions de les comunitats autònomes de clausurar centres pel seu compte, el Govern els diu que no, que han de fer-ho de manera consensuada, perquè la seva decisió afecta els territoris limítrofs, ja que pot provocar un ‘efecte fugida’ i augmentar els contagis en lloc de reduir-los. 

Va ser un dels punts que va abordar Pedro Sánchez en la conferència de presidents d’aquest divendres. La número 16 des que va esclatar la pandèmia de Covid-19. La número 22 de totes les fetes fins ara. A més, el cap de l’Executiu va demanar a les comunitats que de cara al 15 de setembre tinguin operativa per complet l’‘app’ Radar Covid, que ara mateix és operativa a dotze d’elles, després de sumar-s’hi La Rioja i Astúries. 

El líder socialista també va anunciar que a l’octubre, a principis i a mitjans del 2021 es faran tres noves onades de l’estudi de seroprevalença, i també que en dos anys s’adquiriran 3.700 milions d’unitats de material sanitari. Respecte als cribratges massius, Sánchez planteja posar en marxa un protocol comú, sempre que també s’acompanyi del seguiment de les quarantenes. També va avançar als mandataris regionals que es convocarà el Consell de Política Fiscal i Financera abans que s’acabi el setembre. I, com ja ve fent des de les últimes setmanes, va reclamar apartar la Covid de la lluita partidista. 

La tornada al col·le havia de centrar aquesta sessió de la conferència de presidents, tot i que ja la setmana passada Educació va arribar a un consens amb els consellers autonòmics en una conferència sectorial en què també va participar Sanitat. Sánchez va incidir que no existeix el «risc zero», però també creu necessari traslladar un missatge de «raonable seguretat a la comunitat educativa». La setmana que ve, quan el retorn a les escoles serà generalitzat, serà «crítica» però els acords assolits, va dir, ajuden a traslladar aquest avís de «necessària tranquil·litat», ja que s’han adoptat mesures en l’àmbit de la prevenció –mascareta des dels sis anys–, la higiene, la neteja, la gestió dels casos, l’obertura de menjadors i el transport escolar. 

«És molt important que, a l’escalf de l’experiència acumulada durant aquests mesos, qualsevol decisió que es prengui en termes de tancament d’escoles», va indicar el president, «no es faci de manera unilateral, perquè afecta altres comunitats limítrofes». «Que tots siguem conscients que qualsevol decisió que prenguem a qualsevol dels territoris afecta altres territoris. Més que apaivagar el contagi, el poden estendre». Aquesta, de fet, va ser una de les queixes expressades per Castella-la Manxa al març, quan Madrid va tancar les escoles i el problema es va traslladar a les autonomies veïnes, fins que amb l’alarma el Govern va decretar la clausura de les aules a tot Espanya.

El titular de Sanitat, Salvador Illa, va reconèixer posteriorment en roda de premsa, després de la conferència, que les comunitats havien acollit bé la proposta de Sánchez. «Hi ha hagut una coincidència que aquestes mesures –el tancament de les escoles–, que afecten altres territoris, almenys és normal conèixer-les i valorar-les conjuntament, abans que les prengui qui les ha de prendre, que en aquest cas són les comunitats autònomes».

El ministro de @sanidadgob asegura que el curso escolar se reiniciará con todas las medidas que garantizan un entorno seguro, así se ha acordado también en la XXII Conferencia de Presidentes. Si fuera necesario adoptar nuevas pautas, estas deberían ser analizadas entre todos. pic.twitter.com/4fRM0tJ5Es

— La Moncloa (@desdelamoncloa) 4 de septiembre de 2020

És a dir, que el tancament de centres, una mesura que no contempla ara mateix el Govern perquè l’evolució epidemiològica no ha arribat a aquest punt, es farà de manera consensuada amb Sanitat i entre les comunitats, perquè una decisió d’aquest calibre «transcendeix» l’àmbit d’una autonomia. Però són les comunitats autònomes les competents i les que tenen «l’última paraula» per procedir al tancament de centres. Illa va recalcar que igualment hi ha un acord per fer tot el possible perquè aquest curs l’ensenyament sigui presencial, com ja van convenir ell i la titular d’Educació, Isabel Celaá, amb els territoris la setmana passada. 

Sánchez va arrencar el seu discurs davant els mandataris regionals amb les xifres actuals de la incidència de la malaltia: 488.513 contagis totals –3.607 diagnosticats el dia abans– i 29.234 morts. Va destacar que persisteix una «asimetria territorial», ja que Madrid concentra el 34% dels infectats, i la segueix Catalunya. Madrid també és la que suporta més pressió hospitalària ara mateix, amb el 16% dels llits destinats a malalts Covid, pel 6% de la mitjana nacional. El punt positiu, va remarcar, és que la meitat dels casos detectats són asimptomàtics, a diferència del que passava en el pic àlgid de la pandèmia. 

Militars com a «complement» de les comunitats

Les comunitats han destinat a material sanitari, va explicar, 213 milions d’unitats. El Ministeri de Sanitat ja ha firmat un acord marc per adquirir material per valor de 2.500 milions d’euros, acord al qual s’han adherit totes les comunitats, tret de València. En dos anys s’adquiriran «gairebé 3.700 milions d’unitats», per la qual cosa l’esforç de les administracions és «bastant gran». 

L’Estat també ha posat a disposició de les comunitats 2.650 efectius de les Forces Armades per a tasques de rastreig. Són 12 els governs regionals que han sol·licitat aquesta ajuda (tots menys Catalunya, Euskadi, Castella-la Manxa, Aragó i Extremadura, a més de Ceuta i Melilla). Segons va informar Illa, els rastrejadors militars començaran a treballar dilluns a Madrid, València i Múrcia. Sánchez va advertir els presidents que els militars dedicats a aquesta tasca no són «una solució permanent», així que no evita que les comunitats hagin d’«incrementar» els seus esforços de rastreig. És a dir, els efectius de Defensa serveixen per «complementar» la feina de les autonomies, no per substituir-la. Un encàrrec, per tant, als territoris que més han anat arrossegant els peus, com Madrid. 

Així mateix, el líder socialista va cridar l’atenció sobre el desplegament de l’‘app’ Radar Covid. Va posar com a data límit perquè sigui operativa a tot Espanya el 15 de setembre. «És decisiu i determinant que totes les comunitats us incorporeu a aquesta aplicació», que ja està enllaçada en dotze. 

Després de qualificar d’«espectacular» el desenvolupament de la capacitat diagnòstica –un milió de proves setmanals–, Sánchez va plantejar crear un grup de treball tècnic operatiu per prioritzar grups de població en la distribució de la vacuna, quan estigui disponible. En aquest grup participarien també experts de les comunitats i de societats científiques. 

El Govern central, al seu torn, creu «positiu» portar a terme tres onades més de l’estudi de seroprevalença –que va trobar que un 5% de la població estava immunitzada–, tenint en compte el calendari de la grip. L’estudi es reprendria, doncs, a l’octubre, a principis de l’any que ve i a mitjans del 2021. 

Sánchez considera «útils» els cribratges comunitaris efectuats per les comunitats per controlar la pandèmia, però també jutja que han d’anar «acompanyats de seguiment actiu de les quarantenes». En aquest sentit, creu que fa falta un «protocol nacional» per compartir experiències i «bones pràctiques». Per exemple, el reforç de la comunicació amb els ajuntaments, que tenen un paper «fonamental» en el control de la Covid. Seva és la competència del tancament de parcs, va indicar. Igual que Sanitat s’ha reunit amb la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), el president entén «oportú» que s’impulsi des de les comunitats aquesta interlocució. 

La app #RadarCOVID es un gran instrumento para la vigilancia y el rastreo de casos, clave en la lucha contra la pandemia. El ministro de @sanidadgob anima a su descarga.

Casi 3,6 millones de personas ya la usan y está operativa en 12 CC.AA. tras sumarse hoy La Rioja y Asturias. pic.twitter.com/1NNORguPiq

— La Moncloa (@desdelamoncloa) 4 de septiembre de 2020

El disseny dels fons europeus

L’última part de la intervenció la va dedicar Sánchez a la qüestió econòmica. Va informar els presidents que a l’agost el Govern ha estat treballant en el disseny de les inversions que captaran els fons de recuperació de la UE. El plantejament de la Comissió Europea és que els governs «tinguin un sol punt de referència en seguiment, execució de projecte i sol·licitud dels desemborsaments». Malgrat que Pablo Casado va plantejar la creació d’una agència estatal, Sánchez manté la seva idea inicial: una unitat de seguiment específica per als fons europeus instal·lada a la Moncloa, com a resposta a l’«exigència» que marca l’Executiu comunitari. 

El 15 d’octubre serà el primer contacte formal amb la CE, però abans d’aquesta data el Govern contactarà amb les comunitats. El 15-O, va dir Sánchez, comença la negociació, però «no es decideix res», perquè ha d’acabar a finals d’any, i el 20 d’abril és la data límit per presentar els projectes davant la Comissió. El president va apuntar que a finals de mes espera poder presentar a les autonomies «una cosa sòlida», les línies mestres del pla. «Hi haurà una comissió interministerial, hi haurà una unitat de seguiment d’aquest fons de recuperació i també hi haurà una conferència sectorial, que liderarà la ministra d’Hisenda. Es promouran comitès d’alt nivell en diferents àrees per poder tenir contacte amb les empreses. La clau no és només absorbir els recursos econòmics sinó l’efecte arrossegament d’inversió privada que puguin comportar aquests recursos», va explicar. 

El líder socialista va incidir en la necessitat de disposar al més aviat possible d’uns nous Pressupostos. El Govern encara no té la precisió de Brussel·les de quants diners arribaran a Espanya el 2020 i quins recursos s’ingressaran el 2021. Serà durant la segona meitat de l’any que ve quan s’espera rebre els fons, que es reflectiran en l’esborrany dels comptes de l’Estat. 

Notícies relacionades

Aquesta és la despesa mitjana per família per a la tornada al col·le

Madrid aprova per fi noves restriccions contra el coronavirus

Sánchez es va comprometre a convocar el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) abans que acabi setembre per abordar la situació de les comunitats, que han rebut per part del Govern 119.419 milions d’euros, «gairebé un 30% més de recursos econòmics». Serà al CPFF «on s’iniciaran els treballs preparatoris per als Pressupostos Generals de l’Estat de 2021», segons va precisar la Moncloa. L’òrgan no es reunia des de febrer, abans que fes eclosió la crisi del coronavirus. 

Nuestro país debe afrontar el futuro con garantías y para ello es necesaria una respuesta desde la unidad, la cooperación y la máxima coordinación. #EspañaPuede y debe avanzar en el proceso de transformación y resiliencia, ha asegurado la ministra de @territorialgob. pic.twitter.com/K2ezWOZbX7

— La Moncloa (@desdelamoncloa) 4 de septiembre de 2020

Finalment, el president va demanar als mandataris autonòmics «no abaixar la guàrdia» i «extremar la cooperació» entre totes les autonomies en la lluita contra la Covid. I els va reclamar que facin «el possible per apartar la lluita partidista de la discussió de l’epidèmia».