La jutge avala la semillibertat de l'exsoci d'Urdangarin

El Jutjat de Vigilància Penitenciària número 2 de Catalunya ha ratificat que Diego Torres, exsoci d’Iñaki Urdangarin i també condemnat pel ‘cas Nóos’ de malversació de fons, pugui disfrutar del tercer grau penitenciari o de semillibertat i vagi només a dormir a la presó. La jutge María José González ha rebutjat el recurs presentat del fiscal contra la decisió de la Secretaria de Mesures Penals de la Generalitat d’atorgar aquesta mesura. En la seva resolució, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, assenyala que no s’han apreciat elements objectius que permetin dubtar d’un pronòstic favorable que l’intern pugui portar una vida al carrer allunyat del delicte, alhora que recorda que els fets van ocórrer fa ja anys, el 2007.

El fiscal afirmava en el seu recurs que no s’havia complert «cap» de les finalitats de la pena imposada a Torres, ni el de «prevenció general», ja que amb aquesta mesura «es transmet a la societat el missatge que és rendible delinquir» i que la «llei no és igual per a tothom». L’advocat de l’exsoci d’Urdangarin, Alessio Castellano, va argumentar, en canvi, que client ha «superat amb escreix» el tractament al centre penitenciari, ha participat en cursos i altres activitats i el penediment mostrat «era i és molt sentit».

Junta de tractament

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

La jutge recorda que la junta de tractament de la presó de Brians 2, on Torres compleix la condemna de cinc anys i vuit mesos de presó, va valorar a l’hora de proposar el tercer grau que era la primera vegada que l’intern delinquia, que reconeix els fets comesos, que manté un adequat comportament a la presó, que els resultats dels programes de tractament són satisfactoris, que ha satisfet la responsabilitat civil que se li va imposar i que presenta un risc baix de reincidència.

La togada rebutja la tesi del fiscal que l’exsoci del cunyat del rei Felip VI no estigui preparat per a la vida en semillibertat perquè només ha disfrutat de dos permisos de sortida, ja que aquest requisit «no resulta estrictament necessari». La interlocutòria afegeix que al condemnat ja se li havia aplicat l’article 100.2 que li permetia abandonar la presó durant unes hores per treballar. I sobre la durada de la pena, destaca el temps transcorregut des que van ocórrer els fets i la integració social i familiar de Torres.