El relleu de Roldán per Carrizosa reobre el pols intern a Ciutadans

Quatre dels 36 diputats del Parlament –Antonio Espinosa, Sergio Sanz, Carmen de Rivera i María Francisca Valle– i altres càrrecs del partit (segons apunten fonts del partit, ja han firmat més de 60) han impugnat la decisió davant el comitè de garanties de la formació perquè consideren que l’elecció no compleix els estatuts, que estableixen l’elecció en primàries dels candidats a la presidència dels governs de les comunitats autònomes. Carrizosa no s’ha sotmès a la votació interna, com va fer Roldán el juliol del 2019, sinó que va ser el comitè permanent –un nucli reduït de la direcció– el que va dictar les modificacions en una reunió extraordinària feta el 19 d’agost.

Malgrat que Roldán afirma que va ser una decisió «presa en equip», fonts de Cs indiquen que va ser «forçada a dimitir» i critiquen que Carrizosa no se sotmeti a primàries: «Estem convençuts de l’oportunitat de millora amb els nostres candidats, però sempre que es faci de forma adequada i lliure per seleccionar el millor i les millors idees. Si la direcció considera que Carrizosa és més idoni, que convoqui primàries i que qualsevol afiliat legítimament s’hi pugui presentar», apunten veus crítiques. L’article 102.3 dels estatuts preveu que la cúpula triï un altre candidat, però només en el cas que l’escollit es negui a acceptar el codi ètic del partit, comprometre’s amb el programa electoral i els deures de Cs, una cosa que implica la renúncia directa. No és el cas de Roldán.

Un acord amb el PPC

L’argument oficial de la substitució és la voluntat d’aplanar un acord electoral amb el PPC per a les pròximes eleccions catalanes. La fotografia de Roldán a la Via Catalana del 2013, organitzada per l’ANC, pesa sobre la dirigent taronja i membres del partit, i també dels populars, dubtaven de portes endins de la seva idoneïtat per encapçalar una candidatura que tem passar de la primera a la quarta posició a Catalunya, com indiquen les últimes enquestes. A més, la seva figura va quedar molt aïllada amb l’adeu de Rivera i per l’excés de compromisos fora de Catalunya, especialment al Senat, mentre que Carrizosa portava la batuta del grup parlamentari al Parlament.

Però no només això. El CEO va assenyalar que era menys coneguda que Carrizosa i que el líder del PPC, Alejandro Fernández. El primer agrada les bases per la seva contundència en el plenari i la seva agudesa en els mitjans de comunicació, dirigeix l’estratègia interna del partit i permet que Arrimadas doni per enterrada l’‘etapa Rivera’ a Catalunya. Lluny de ser una concessió al PPC, argumenten fonts de Cs, la maniobra persegueix blindar Carrizosa com a cap de llista d’aquesta eventual llista, una posició que amb Roldán temien tenir poc consolidada.

Les presses de la direcció 

Tot i que les eleccions catalanes segueixen sense tenir data, i la remodelació del Govern Torra les allunya, la cúpula taronja va decidir avançar-se per començar a negociar ja amb el PPC. «Ja hem fet dos passos: demanar la coalició i canviar de candidat. La pilota és a la teulada del PPC», raonen des de Cs.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Altres fonts, alineades amb la direcció, defensen el relleu «dràstic» en «moments excepcionals» i es mostren convençudes que el comitè de garanties avalarà la decisió. No obstant, aquest òrgan tampoc disfruta del seu millor moment, ja que dos dels seus cinc membres han dimitit, entre els quals el que ocupava la presidència, Jesús Galiano. Segons membres del partit, van comunicar la seva renúncia abans del canvi de candidat a Catalunya, però el sector crític qüestiona aquesta versió perquè llavors no es va comunicar als afiliats i perquè creuen que la decisió forma part del «xoc continu amb la direcció». També ha abandonat el partit el senador Xavier Alegre, descontent amb el partit.

El comitè de garanties ha dictat una primera resolució que dona 10 dies al comitè executiu perquè emeti un informe sobre els acords del 19 d’agost abans de resoldre la qüestió. Si la resolució no anul·la la decisió i obliga a convocar primàries, els crítics no descarten arribar als tribunals.