La vella nova Convergència de Puigdemont

La marxa de Puigdemont va donar inici a un rosari d’anuncis públics en la mateixa direcció. Entre els més importants, els presos Josep Rull i Jordi Turull –Joaquim Forn farà el mateix de forma imminent– i els consellers Meritxell Budó, Damià Calvet, Jordi Puigneró i el llavors titular d’Interior, Miquel Buch, van utilitzar la xarxa social Twitter per explicar que deixaven el PDECat, buscant tenir la repercussió més gran. ¿Què tenen tots, inclòs Puigdemont, en comú? Que van representar Convergència amb càrrecs públics durant anys.

Ponència redemptora

Aquesta vinculació complica l’aparença d’opció plural que Puigdemont vol donar a Junts, i qüestiona la ponència política que el partit debat durant aquestes setmanes. Els autors d’aquest text van buscar un enfocament progressista que, juntament amb la «confrontació» amb l’Estat que proposa l’expresident, havia de redimir la nova formació dels dos grans pecats que atribueixen a Convergència: un caire massa dretà que no encaixa amb l’evolució ideològica de la societat catalana i la seva vinculació al sistema nascut durant la Transició.

El problema és que, tot i que el vestit sigui nou, molts dels que el duran seran vells coneguts dels ciutadans. Puigdemont, per exemple, va ser un dels fundadors de la JNC –les joventuts de Convergència– a Girona. El 2006 es va convertir en diputat, i el 2011 en alcalde de la seva ciutat, defensant els colors de CiU. Durant aquells anys, va compartir escenari sense problemes durant les campanyes electorals amb tots els líders de la federació.

Llargues trajectòries

Dos dels vicepresidents de Junts també tenen una llarga trajectòria a CDC. Són Anna Erra, alcaldessa de Vic, i Turull, tot un històric de la formació. L’exconseller empresonat va començar a militar a Convergència el 1987, i des d’aquell any fins al 2003 va ser regidor de CiU a Parets del Vallès. També ha sigut diputat a la Diputació de Barcelona i al Parlament, on va ser portaveu i president del grup parlamentari de la federació.

Molts altres membres de la flamant direcció de Junts, composta per 24 persones, van militar a Convergència. Entre altres, ho van fer el secretari d’Organització, David Saldoni, Albert Batet o Marta Madrenas, a més del conseller Calvet. També Aleix Sarri, ara molt pròxim a Puigdemont, va ser assessor de CiU al Parlament Europeu. El pes numèric d’aquest sector respecte als qui venen d’espais polítics diferents –com el secretari general, Jordi Sànchez, la secretària de Finances, Teresa Pallarès, o Toni Morral, que va ser alcalde de Cerdanyola per ICV– és aclaparador.

Notícies relacionades

ERC es prepara per 'liderar' un Govern en batalla electoral després de la inhabilitació de Torra

Com més població, més recursos

La trajectòria de Rull és molt semblant a la de Turull –va començar a la seva ciutat, Terrassa, i va acabar sent un pes pesant de CiU al Parlament–, però en el seu cas va tenir a més una alta responsabilitat orgànica a Convergència: Artur Mas el va nomenar secretari d’Organització el 2011, i el 2014 es va convertir en coordinador general del partit.

Mas es queda

Calvet i Forn van començar a ocupar càrrecs públics en nom de Convergència el 1999, Buch el 2000, Puigneró i Batet el 2003, i Budó el 2005. Tots, una altra vegada inclòs Puigdemont, van veure com les seves carreres polítiques s’enlairaven durant els anys de mandat de Mas. Curiosament, Mas no ha seguit de moment els passos del gruix dels seus excompanys, i continuarà militant al PDECat. Potser aquesta decisió és, en realitat, l’argument més contundent que té ara com ara Junts per mirar de presentar-se com una cosa aliena a la vella Convergència.