El Govern impulsarà més de 50 lleis i una reforma puntual de la Constitució abans de 2021

El desmuntatge de la reforma laboral, una qüestió sempre molt delicada pel rebuig de la patronal però punt fonamental per a Unides Podem en el seu acord programàtic amb el PSOE, farà finalment els seus primers passos més decidits. El Govern preveu, amb l’objecte d’aquesta «ocupació digna» que persegueix, recuperar la ultraactivitat dels convenis col·lectius. Serà la peça amb què començarà a desmuntar la legislació del PP aprovada el 2012, i preveu culminar-la en aquest curs polític. 

És una de les mesures incloses en el pla legislatiu avalat aquest dimarts pel Consell de Ministres. El ‘Pla anual normatiu de l’Administració General de l’Estat per a 2020’ és el full de ruta que l’Executiu seguirà aquest semestre, abans de 2021, amb el qual es pretén reprendre iniciatives que van quedar postergades per l’esclat de la pandèmia del coronavirus. En concret, i segons va relatar la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, en roda de premsa posterior a la reunió ordinària del Gabinet, l’Executiu pretén aprovar 171 propostes: una modificació parcial de la Constitució –l’article 49, per eliminar la discriminació cap als «disminuïts» i adaptar la terminologia per referir-se a les persones amb discapacitat–, tres lleis orgàniques (que seran sis en el transcurs de l’any), 53 lleis ordinàries i 114 reials decrets (que directament acorda el Consell). Un total de 50 incorporen a l’ordenament jurídic directives o altres disposicions europees. Un «esforç important de resposta i compromís exhaustiu» de l’Executiu, va indicar la número dos. 

Calvo va incidir que un dels objectius clars de l’Executiu és aconseguir «ocupació digna», i sota aquesta òptica ha treballat en aquests mesos, perquè «ha demostrat que brega molt bé en el diàleg social», tant amb empresaris com amb sindicats. «I en aquest marc» el Ministeri de Treball, que dirigeix Yolanda Díaz, d’Unides Podem, té previst treure tres lleis: la que regularà el teletreball, la reforma «per modificar l’estructura i l’àmbit temporal i les condicions d’inaplicació de la negociació col·lectiva» i la que servirà per a la «protecció laboral de les persones que presten serveis a través d’usos i mitjans tecnològics» (els ‘riders’).

«Tot l’afany d’aquest Govern per generar ocupació digna en el marc del diàleg social és un afany important pel que són mals endèmics del mercat laboral», va remarcar Calvo, que va presumir que l’Executiu ha donat, en aquesta crisi per la Covid-19, una «resposta radicalment diferent de protecció, de solidaritat, d’unitat, del conjunt del país». 

Lleis de pressupostos, funció pública o ciència

Així, almenys sobre el paper, i remetent-se sempre al diàleg social, la part socialista de l’Executiu accedeix a abordar algunes de les qüestions que entén més lesives de la legislació laboral del PP –aquí encaixa aquesta aposta per la pròrroga automàtica dels convenis col·lectius quan han caducat o la regulació dels riders’–.

Els socis volen llançar aquest missatge comú, i això que la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, no és partidària de tocar ara la reforma del 2012 per no introduir mudances al marc legislatiu de les empreses en aquests moments de crisi. Òbviament, no es parla d’una derogació íntegra de la reforma del PP, expressió que no figura en l’acord firmat amb Unides Podem però que sí que es va incloure en el pacte assolit amb Bildu per a la cinquena pròrroga de l’estat d’alarma i del qual després el PSOE es va retractar donada la desautorització, precisament, de Calviño. 

Calvo va informar del pla normatiu del Govern d’aquí a final d’any. Ja al febrer va presentar la programació legislativa per a tot el 2020, però va saltar pels aires per la Covid. El nou document, que l’Executiu publicarà en la seva integritat aquesta setmana, inclou 171 propostes, entre les quals s’inclouen, a més de les normes laborals citades, la llei de Pressupostos Generals de l’Estat, la nova llei de funció pública o la llei de memòria democràtica. Aquesta última serà aprovada en primera lectura pel Govern dimarts, i recollirà des de l’assumpció, per part de l’Estat, de l’exhumació de fosses comunes, la creació d’un banc de l’ADN o la prohibició d’entitats (com la Fundació Francisco Franco) que enalteixin la dictadura.

A l’agenda del Gabinet s’inclouen les noves lleis de ciència, de vivenda i de formació professional, així com la llei orgànica per a la igualtat de les persones LGTBI i la no-discriminació per raó d’orientació sexual. Així mateix, l’Executiu promet aprofundir en la llei de reconeixement a les víctimes del terrorisme i completar una nova llei de secrets oficials que escombri la vigent, de 1968, i que és una demanda històrica del PNB. La reforma de l’article 49 de la Constitució, que espera que sigui aprovada per un amplíssim consens en el Congrés, és un projecte de la legislatura anterior que no va poder portar-se a terme per l’avenç electoral del 28 d’abril. 

El Govern, va dir Calvo, busca atendre les prioritats ja marcades pel president, Pedro Sánchez: reorientació del model productiu, transformació digital i transició ecològica justa, prenent com eixos la cohesió social i territorial i les polítiques d’igualtat entre homes i dones (en aquest capítol, per cert, s’inclou la llei de llibertat sexual, l’avantprojecte de la qual va presentar el Gabinet la setmana del 8 de març). 

Es tracta d’un pla normatiu, va adduir la vicepresidenta primera, amb un treball «previsible, fonamentat, ordenat, coherent, de qualitat normativa», però que també aspira a promoure un «canvi de cultura política» que convoqui el Govern i l’oposició. Calvo va emfatitzar que la presentació d’aquest pla no obsta perquè l’Executiu creï, com ha estat fent aquests mesos, la legislació d’urgència via reials decrets llei. 

Notícies relacionades

Iglesias revela que va tenir una «discussió forta» amb Sánchez per la marxa de Joan Carles I

'Tornada al col·le' sense treva al Congrés

Respecte als Pressupostos, la portaveu, María Jesús Montero –que va portar la batuta d’una roda de premsa en la qual també va estar acompanyada pel titular de Ciència, Pedro Duque–, no va incorporar novetats. La ministra va insistir en la necessitat que hi hagi aviat uns comptes «progressistes» i «inclusius», per a la negociació dels quals convida fins i tot el PP.

I en resposta al vicepresident segon, Pablo Iglesias, va ratificar que la voluntat de l’Executiu és «ampliar les bases», de manera que el que ha manifestat aquest matí a la SER el líder de Podem respecte al fet que els PGE han de sortir amb els socis d’investidura perquè amb Ciutadans és «inviable», no és més que una «preferència», va sentenciar. És a dir, el full de ruta d’Hisenda (i de la part socialista de l’Executiu) es manté. Sobre impostos, no va voler avançar detalls de la negociació amb els morats, tot i que va insistir que es recolliran «determinats ajustos d’algunes figures fiscals» i es buscarà «compassar» la política tributària amb el moment que viuen les empreses per la Covid.