El Govern preveu impulsar la reforma del delicte de sedició aquest curs

La reforma del Codi Penal veurà la llum aquest curs polític. És el que pretén l’Executiu, que ho ha plasmat en el ‘Pla anual normatiu 2020’ que va aprovar dimarts el Consell de Ministres i a què va tenir accés EL PERIÓDICO. Això suposa que la revisió del delicte de sedició, pel qual van ser condemnats els líders del procés, s’abordarà en pocs mesos. La idea és adaptar el tipus penal als «paràmetres europeus», però una rebaixa del càstig podria beneficiar els dirigents empresonats.

La modificació del Codi Penal és un compromís de legislatura de Pedro Sánchez i que, com ell mateix va dir dilluns a TVE, «manté». Però no tenia data. És una carta que el Govern està disposat a aprofitar com a gest de distensió cap a l’independentisme –ERC i, ara, els quatre diputats del PDECat– i ho demostra el fet que aquest punt va entrar «a última hora» a l’agenda legislativa, com indicaven fonts de l’Executiu.

Dilluns passat, a La 1, el president no va lligar expressament la negociació dels Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) amb els canvis en el Codi Penal, però sí que va reforçar aquest compromís. Des de la Moncloa es va insistir que les dues qüestions són «carrils independents», però el fet d’incloure aquesta qüestió en la programació legislativa d’aquest pròxim semestre és un gest cap al sobiranisme. Sánchez va apuntar que cal ser «empàtics, sensibles i mirar cap a Europa, que en algunes de les sentències ha dit clarament quins són els dèficits que té el nostre Codi Penal».

El ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, l’encarregat de redactar el projecte de llei, sí que havia advertit que la reflexió hi era i que no es podia obviar, tot i que la seva pretensió era incloure en aquesta reforma l’actualització o incorporació d’altres tipus –com els delictes mediambientals o els relatius als drets dels animals–, i esperava que fos fruit d’un ampli consens. No obstant, la revisió dels delictes contra la Constitució comptarà, molt probablement, amb l’oposició de la dreta de la Cambra. El mateix ministre va confirmar aquest dimecres a ‘Hora 25’ (SER) la notícia avançada per aquest diari: la reforma es farà aquest curs. «Crec que necessitem aquesta adequació i estem tenint revessos d’Europa i cal entendre’n les causes –va defensar. Es farà obrint un debat, la llei la prepararà el ministeri i començarà un debat parlamentari en què es podrà enriquir el text».

No obstant, la modificació del Codi Penal és només una part d’un llarg document de prop de 80 pàgines. El pla descriu una per una, les 172 disposicions –una proposta de reforma de l’article 49 de la Constitució, 53 lleis ordinàries, quatre lleis orgàniques i 114 reials decrets–, que el Govern preveu aprovar aquest curs, un compte en què ja està afegida aquesta revisió del Codi Penal i la legislació d’urgència que sigui necessària via reials decrets lleis [consulteu aquí el pla normatiu a PDF, publicat al Portal de la Transparència a 14/09/2020].

Pressupostos i vivenda

El pla, elaborat per la Junta de Planificació i Avaluació Normativa i informat per la Comissió Delegada del Govern per a Assumptes Econòmics, també precisa el caràcter de les normes i la seva procedència. Així, un total de 48 (del total de 171) incorporen a l’ordenament jurídic espanyol directives o altres disposicions europees, i 22 seran sotmeses a una anàlisi ‘ex post’ sobre els resultats de la seva aplicació una vegada aprovades.

El ministeri més actiu és el d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital, que dirigeix la vicepresidenta tercera, Nadia Calviño, que preveu tirar endavant 12 lleis i 12 reials decrets, tot i que bona part d’aquesta legislació prevista serà producte de la transposició de directives europees. Transports, que pilota José Luis Ábalos, té en cartera 6 lleis i 12 decrets. En l’altre costat de la balança, departaments com Sanitat (un decret), Igualtat (dues lleis orgàniques i un reial decret), Consum (dos decrets) i Drets Socials i Agenda 2030 i Universitats (una llei i un reial decret cada un). 

Entre les mesures que impulsarà el Govern de coalició, es troba la llei de memòria democràtica –avançada per aquest diari aquest dimecres i l’avantprojecte de la qual aprovarà el Consell dimarts que ve, 15 de setembre–, o el projecte de reforma constitucional, per eliminar la paraula «disminuït» de la Carta Magna i reemplaçar-la per l’expressió «persones amb discapacitat». Les dues iniciatives depenen de la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, coordinadora d’aquest pla normatiu. 

¿Però quines altres disposicions rellevants conté el pla? A continuació s’afegeixen les principals normes programades que el Govern preveu impulsar en els pròxims mesos. 

Llei de Pressupostos Generals de l’Estat. És la clau de volta de la legislatura, sense la qual l’estabilitat del Govern perilla. El president preveu que pugui estar aprovada abans de final d’any, però encara és més desig que realitat, perquè els recolzaments no estan encara amarrats ni hi ha ni tan sols un esborrany que defensin els dos socis de l’Executiu. 

-Llei de secrets oficials. El Ministeri de Defensa, que dirigeix Margarita Robles, liderarà la redacció d’una nova norma, una petició històrica del PNB.  

-Lleis per a la protecció dels treballadors. El departament de Yolanda Díaz està enllestint tres normes rellevants: la que regularà el treball a distància, la que permetrà la pròrroga automàtica dels convenis col·lectius i la que protegirà els ‘riders’. 

-Llei de vivenda. Transports, que comanda José Luis Ábalos, persegueix garantir als ciutadans «el seu dret a accedir a una vivenda digna i adequada». L’objectiu, explica el ministeri, és regular aspectes «com la provisió de vivendes per part dels poders públics com un servei públic d’interès general, el blindatge de la funció social que ha de complir la vivenda o establir mecanismes per impedir l’alienació dels parcs públics de vivenda, evitant pràctiques del passat» que el Govern entén que no poden tornar a repetir-se. 

-Llei de mobilitat sostenible i finançament del transport urbà. La llei establirà «normes i procediments clars per seleccionar inversions, fixar el finançament del transport públic, resoldre les inconsistències del model viari, aprofundir en la normativa de seguretat o fixar principis i responsabilitat de col·laboració entre administracions i avançar en la sostenibilitat financera de les infraestructures de transport». 

-Llei de protecció animal.

-Aprofundiment de la llei de víctimes del terrorisme.

-Modificació de la llei de trànsit, per introduir «millores en el permís de conduir per punts». 

-Llei de ciència. 

-Llei orgànica de llibertat sexual. L’avantprojecte ja el va visar el Consell de Ministres la setmana del 8 de març, quan va despertar una enorme tensió entre els dos socis. Encara falta una segona lectura del Gabinet abans de remetre-la a les Corts. 

-Llei orgànica per a la igualtat de les persones LGTBI i per a la no-discriminació per raó d’orientació sexual, identitat de gènere, expressió de gènere o característiques sexuals. 

-Llei contra el dopatge en l’esport. 

Modificació de la llei de bases del règim local, per a la «recuperació» de l’autonomia dels municipis. 

-Llei de funció pública. Persegueix «la racionalització de l’Administració General de l’Estat i millorar la qualitat dels serveis públics». 

-Llei de formació professional. 

Notícies relacionades

Exhumacions sense data al Valle de los Caídos

El Govern mira de salvar in extremis el decret local

A més, el Govern té a la motxilla altres mesures, com l’extensió de la jurisdicció dels jutjats de violència de gènere a dos o més partits judicials, el desenvolupament de la ‘taxa Tobin’ i la ‘taxa Google’ (les lleis encara estan en tramitació a les Corts, i després arribaran els reglaments), la creació d’una autoritat administrativa independent per a la investigació dels accidents (marítims, ferroviaris o aeris), el reial decret per a més transparència retributiva i l’eliminació de la bretxa salarial entre homes i dones, la pujada del salari mínim interprofessional per al 2021, una nova oferta d’ocupació pública, la llei de residus i sòls contaminants o la que crearà el Parc Nacional Sierra de les Nieves, i també el reglament de la carrera diplomàtica o del ministeri fiscal. 

El document també repassa les mesures aprovades durant el primer semestre del 2020, entre aquestes 27 decrets llei i tres projectes de llei orgànica (la d’educació, que reemplaçarà la LOMCE; la d’infància, que promou Pablo Iglesias, i la que regularà la utilització de les dades del registre de passatgers per a la prevenció de delictes de terrorisme), a més de l’estat d’alarma i les seves sis pròrrogues i tota l’arquitectura jurídica que va néixer a la seva empara.