La rebel·lió local porta el Govern de coalició a la seva primera derrota

Clatellada amortitzada, per esperada. Però clatellada. Un cop duríssim, el primer, va infligir aquest dijous el Congrés al Govern de coalició. La Cambra baixa va tombar el reial decret llei sobre els romanents dels ajuntaments per una majoria incontestable: 193 vots davant 156 i cap abstenció. El PSOE (120 diputats) i Unides Podem (35) només van aconseguir sumar un solitari suport més, el de Terol Existeix, i perquè havia emès el vot la vigília de manera telemàtica, quan encara hi havia algun mínim indici d’esperança, segons li va traslladar Hisenda.

❌ El #Pleno del Congreso deroga el Real Decreto-ley de medidas financieras, de carácter extraordinario y urgente, aplicables a las entidades locales. pic.twitter.com/Z28J4HiQCj

— Congreso (@Congreso_Es) 10 de septiembre de 2020

L’estampa que va deixar l’hemicicle és ‘exòtica’: només en quatre ocasions anteriors, en més de 40 anys de democràcia, la Cambra baixa es va negar a convalidar un decret llei del Govern: el 1979, amb la UCD en el poder; el 2006, amb José Luis Rodríguez Zapatero (i per error); el 2017, amb Mariano Rajoy, per l’estiba, i el 2019, ja amb Pedro Sánchez a la Moncloa –però al capdavant d’un Executiu monocolor–, pels lloguers. No hi ha més precedents. Ja al juliol, l’Executiu va perdre un dels documents de la reconstrucció, però aquest dijous el que va veure caure va ser una norma amb rang de llei.

🏛️ @mjmonteroc al #PP

La Ley que el PP sacó sin preguntarles a los ayuntamientos, es la que impide puedan utilizar su remanente.

❌ Ustedes NO hablaron con la FEMP ❌

El Gobierno sí ha hablado con el órgano legítimo representante de los ayuntamientos.#ImpulsamosElMundoLocal pic.twitter.com/BbuWmOrbBT

— PSOE (@PSOE) 10 de septiembre de 2020

Res maquillava la magnitud del desastre. O gairebé res, perquè almenys l’Executiu sí que va aconseguir preservar la seva unitat, ja que l’oferta d’última hora llançada per la ministra María Jesús Montero va aconseguir atraure els comuns d’Ada Colau. Oferta que suposava que el 60% del fons de 5.000 milions s’entregués als municipis per criteris de població, per la qual cosa hi podrien accedir fins i tot les entitats amb dèficit. Però, després de la derogació d’aquest dijous del decret (el 27/2020), tot queda com estava: els consistoris, afectats per una severa falta de liquiditat, no podran tocar els seus estalvis ni rebran cap injecció extra de recursos.

Montero ja sabia que el text estava perdut quan va pujar a la tribuna del Congrés a defensar-lo, i això que les converses s’havien allargat fins a poques hores abans del ple. Es va afanyar a reiterar que no es tractava d’una «confiscació» dels romanents dels ajuntaments, sinó un mecanisme voluntari a què els alcaldes es podien acollir. Aquests deixaven els seus diners a l’Estat i Hisenda els hi tornava en un termini màxim de 15 anys a partir del 2022 i a més posava sobre la taula els 5.000 milions i un altre fons de transport d’uns altres 400.

També havia acceptat tramitar el decret com a projecte de llei, per incorporar-hi esmenes. Els grups ho veien com un gest insuficient. «¿Que no es comparteix una part del decret? ¡Que es modifiqui!». La seva última crida per salvar la votació no va fer efecte. La ministra va entrar al cos a cos amb el PP, i va advertir que l’accent que els populars posaven en el terme «confiscació» buscava tapar altres casos que afecten el partit. Era la referència obligada al ‘Kitchen’. Però altres partits, en un altre espectre ideològic, també van parlar de «confiscació» dels estalvis municipals, cas del BNG.

Acusacions de «xantatge»

En la seva intervenció, la ministra va insistir que no hi haurà «una segona oportunitat», així que no hi haurà «lamentacions». Això va irritar més l’oposició, que va parlar de «xantatge» i «caixa o faixa». Els grups li van criticar la seva «supèrbia» i escassa voluntat de diàleg, cosa que ella va negar.

La derrota histórica de Sánchez hoy en el Congreso confirma su debilidad e incompetencia para alcanzar acuerdos. Tras liderar la rebelión de los alcaldes, exigimos que tome las medidas oportunas para que los ayuntamientos puedan utilizar sus ahorros para ayudar en esta crisis. pic.twitter.com/UPglFA7RKI

— Pablo Casado Blanco (@pablocasado_) 10 de septiembre de 2020

En tot moment, la titular d’Hisenda va fer valer la interlocució no només amb els partits, sinó amb la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), que va tirar endavant l’acord amb fòrceps, gràcies al vot de qualitat del seu president, el socialista Abel Caballero (PSOE), que va treballar per l’abstenció de Pedro del Cura, primer regidor de Rivas Vaciamadrid i representant de l’espai dels morats. 

Tancat el debat, i ja en roda de premsa davant els mitjans, Montero es va aferrar a la seva tesi: no redactarà un nou decret. L’Executiu ha fet la seva part, va dir, i «ara correspon als qui no comparteixen el text presentar una proposta per ser discutida en el límit de la llei».

Però a l’hemicicle es va sentir un clam, fins i tot procedent dels socis de la coalició: que arribi una altra iniciativa. «Bon vent i barca nova. No facin cap drama», va glossar Joan Baldoví (Compromís), que va advertir a l’Executiu que ha d’aprendre a negociar, perquè té «aliats, i no palmeros». «Recapacitin», va instar fins i tot la parlamentària Carmen Martínez, de Cs. També Idoia Sagastizabal (PNB) va animar a buscar «punts de trobada» després d’un text marcat per la «improvisació». Joan Margall (ERC) va carregar contra la «recentralització i l’austeritat» d’Hisenda, igual que passava amb Cristóbal Montoro, va dir, i va denunciar que es pretengui convertir els municipis en «bancs de l’Estat». Els republicans, com les altres forces, es van obrir a negociar un nou acord però sense «xantatges». 

«Quan un és al Govern no es pot permetre dir que no hi ha segones oportunitats», va adduir Gerardo Pisarello, dels comuns. Pressió des de dins. Els grups demanen que es reformi la llei d’estabilitat pressupostària, la que el PP va aprovar el 2012 (la ‘llei Montoro’), però Montero insisteix que és la Constitució, després de la modificació de l’article 135, la que també exigeix als consistoris que no incorrin en dèficit.

La pugna entre un Ministerio que deja para el final toda negociación y una UTE de alcaldes capitaneada por el PP, nos llevan a 8300 Aytos a un callejón sin salida. Volvamos al consenso y al diálogo en la @fempcomunica y negociemos un nuevo Decreto ya.

— Pedro del Cura (@Pedro_delcura) 10 de septiembre de 2020

Pèrdua «històrica»

La dimensió del càstig va permetre que el líder del PP, Pablo Casado, parlés de derrota «històrica». El partit va portar a les portes del Congrés alguns dels seus alcaldes –encapçalats per José Luis Martínez-Almeida (Madrid) i Jorge Azcón (Zaragoza)– per reclamar que no hi hagi represàlies per part d’Hisenda i visibilitzar la rebel·lió municipal, que ha unit ajuntaments de diferent signe. Fins i tot al PSOE, alguns regidors van recolzar el text no sense recel, però ni a la FEMP ni aquest dijous en el ple hi va haver fugues. 

«Si la ministra es revenja pensant que no és necessari un nou decret, s’estarà equivocant amb tots els espanyols perquè no estarà castigant els alcaldes sinó els veïns i qui pitjor ho està passant», va indicar el regidor de Saragossa. 

Notícies relacionades

Hisenda llança una última oferta per no perdre el decret municipal

El Govern mira de salvar in extremis el decret local

El Govern va minimitzar la derrota. No creu que influeixi en la negociació de Pressupostos. «Si de cas pot ajudar», deien a Hisenda, on recordaven que la debilitat parlamentària «era això», i ja hi era. «També ens van tombar els comptes del 2019, i aquí estem», recordaven. Els comptes del 2021, indicaven, fan la seva via, amb independència d’un decret que va néixer pràcticament mort, per l’oposició inicial que va concitar. 

L’Executiu semblava haver triat bé el dia, perquè el focus informatiu continuava posat en el ‘cas Kitchen’ que acorrala el PP.