El Govern estudia recuperar el decret municipal via Pressupostos

No hi haurà un nou decret sobre els romanents dels ajuntaments que elabori el Ministeri d’Hisenda. Però sí que pot ser que es busquin fórmules alternatives per resoldre l’asfíxia de liquiditat que pateixen els consistoris. Encara és aviat per saber com es farà, i quan, però també sembla clar que el PSOE vol que el Govern es mogui, tot i que sense deixar de llançar el missatge als grups que tombar una iniciativa de l’Executiu no pot sortir gratis. 

Aquest divendres, Pedro Sánchez, va reunir els seus barons en el consell de política federal del partit –cita avançada per aquest diari–, i quan es va acabar va comparèixer en roda de premsa des de Ferraz el coordinador de l’òrgan, el president de la Junta d’Extremadura, Guillermo Fernández Vara, que, a preguntes dels periodistes, va dir que l’Executiu té pensat que «alguns dels aspectes» que ahir dijous va tombar el Congrés es recuperin «en alguna altra llei», com la dels Pressupostos Generals de l’Estat (PGE). 

«El que no és possible és canviar els decrets cada setmana. Es porta un decret llei, es defensa, i el ple decideix no convalidar-lo i torna al palau d’hivern. La gent ha de ser conscient dels actes que es produeixen quan un vota sí, no o s’absté. Les coses no són fútils –va assegurar Vara–. El que sí que crec és que el Govern, sabent quin és el seu sentiment general a l’hora d’abordar els problemes de la ciutadania, aprofitarà segurament alguna llei, i la llei de Pressupostos podria ser la més idònia, per introduir algun dels elements del decret [de romanents dels ajuntaments] que permeti desbloquejar alguns dels aspectes que hi havia».

El cap de la Junta d’Extremadura va assenyalar que «és bo que els ajuntaments puguin gastar els seus recursos de manera que permeti que contribueixin a la reactivació de l’economia», va seguir Vara. El dirigent de la Junta va apuntar que el problema dels romanents municipals –els estalvis que les corporacions locals han acumulat durant anys però que no poden tocar per la llei d’estabilitat pressupostària del 2012 i per l’article 135 de la Constitució reformat el 2011, que els impedeix incórrer en dèficit– és una qüestió que «tothom vol resoldre al més aviat possible». 

Reunió a la FEMP dilluns

El Govern, va assegurar, és «sensible» a la necessitat de mobilitzar recursos. «El que passa és que hi ha una llei [la del 2012] que no ho permet i només ho pot canviar una altra llei», va afirmar. 

Per buscar una solució també treballarà el president de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), el socialista Abel Caballero. El seu vot de qualitat va ser clau perquè l’acord que després es va traduir en el decret ja derogat tirés endavant, fa poc més d’un mes. L’alcalde de Vigo ha convocat ja una reunió de la junta de portaveus per al 14 de setembre. En la reunió plantejarà «idees» i escoltarà l’oposició per veure «el que es pot fer», però ara es «parteix de zero», informa Efe. El PP, per boca del regidor de Saragossa Jorge Azcón, vol tornar al punt de partida: un fons incondicional de 5.000 milions, no subjecte a l’entrega dels romanents municipals –en total, uns 15.000 milions–. 

Vara, durant la roda de premsa a Ferraz, va anar una mica més enllà del que s’havia comentat a la reunió. Segons van confirmar a EL PERIÓDICO líders territorials presents a la reunió, diversos presidents autonòmics i secretaris generals –entre els quals, la baronessa andalusa Susana Díaz–, van plantejar a Sánchez que recuperés part del decret per alleujar les arques dels ajuntaments. El cap de l’Executiu va respondre amb el compromís d’estudiar la fórmula, tot i que, van indicar diferents fonts a aquest diari, no va puntualitzar quina serà l’escollida. 

El mandatari autonòmic es va remetre a Hisenda. I des del departament que lidera María Jesús Montero replicaven que el problema no és tant d’encaix en una o una altra llei, sinó quin instrument jurídic troben per permetre que els consistoris utilitzin els seus romanents sense violar la llei del 2012 i la Carta Magna, «i de moment cap grup ha presentat una alternativa». Una altra cosa és crear un fons no reemborsable, com el que l’Estat ha creat per a les comunitats (i de 16.000 milions), i a aquest punt es va acostar l’última oferta de Montero: que dels 5.000 milions posats sobre la taula, fins a un 60% s’entregués als ajuntaments, per criteris de població i al marge que cedissin els seus estalvis a l’Estat. 

Fonts pròximes a la ministra van assenyalar a aquest diari que en els pròxims dies estudiarà quina sortida dona a la situació financera de les entitats locals, però no es descarta que es canalitzi a través dels Pressupostos. 

No a les «exclusivitats»

Si el baró extremeny va apuntar els PGE és perquè entén que és el camí més recte i lògic, ja que és la principal norma econòmica i en què tindria encaix, explicaven des del seu entorn. A més, ara sí que ja es dona per fet que el Govern aconseguirà tirar endavant els comptes del 2021, per molt que no estigui clar amb quins aliats. Podria ser amb Ciutadans o amb ERC, tot i que a Hisenda no descarten sumar els dos partits. 

Vara, en roda de premsa, va insistir en aquesta via. Es tracta de confeccionar uns Pressupostos de país, i «com més gent entengui que cal posar en comú més el que uneix que el que separa serà millor per Espanya». A més, va emfatitzar que no valen els «vetos creuats». Es podran «negociar continguts» amb diferents forces, va advertir, però no tenir exclusivitats. És a dir, que ni Cs ni ERC poden demanar a l’Executiu que no parli amb les altres formacions, quan del que es tracta és de discutir sobre partides i prioritats de despesa i vies d’ingressos. 

El president de la Junta va posar molt èmfasi en què fan falta uns PGE també per a les comunitats. Així com altres anys, va explicar, poden no aprovar-se comptes de l’Estat i les autonomies en canvi són capaces de tirar endavant els seus, de cara a l’any que ve és inviable, perquè Espanya ha de vehicular la injecció de recursos europeus, de tal manera que els PGE condicionen, i molt, els que elaborin els governs regionals. 

«Hem de ser conscients que si es bloquegen uns Pressupostos, s’està bloquejant l’Estat en tota la seva integritat», va assenyalar Vara. 

Notícies relacionades

Cs tem quedar despenjat dels Pressupostos

Primera derrota parlamentària del Govern de coalició amb el decret dels ajuntaments

Preguntat per l’operació Kitchen, el dirigent extremeny va assegurar que el PP s’hauria de sotmetre a un «procés de profund canvi i profunda refundació» per «tornar a ser una alternativa» en el futur. «Que no li vagi bé al PP no és bo per aquest país, perquè és un partit de govern», va incidir. Però els populars, va afegir, han «trencat un principi general» d’una formació de govern, que és «utilitzar un govern per a coses per a les quals no està un Govern», i és el presumpte espionatge a un dirigent o rival polític. 

En la cita amb els barons, no hi va haver sobresalts ni discrepàncies amb el líder, segons van indicar alguns a aquest diari. «Fugir de la gresca política, reforçar les institucions i aprovar els Pressupostos», va resumir-ne una. Sánchez té el partit unit i buscava en aquesta trobada el recolzament dels seus en els tres missatges en què està insistint des de fa setmanes. No deixarà anar la presa fins que, almenys, s’encarrilin els comptes del 2021. La pretensió del secretari general és reunir els seus barons cada mes o dos mesos, com a succedani del comitè federal del PSOE (350 persones) que, per les restriccions que imposa la Covid, Ferraz considera que no pot convocar. Almenys, ara per ara.