Setmana decisiva per a Torra

El dijous vinent, el president acudirà a la vista al Tribunal Suprem sobre el seu recurs a la sentència del TSJC per la qual l’inhabilita durant 18 mesos de càrrec públic per haver desobeït, en primera instància, tot i que després va rectificar, el mandat de la Junta Electoral Central de no penjar, a la campanya de les generals d’abril del 2019, pancartes al·lusives als presos independentistes.

La sentència contrària a Torra del Suprem sembla garantit, ni que sigui perquè el mateix Torra va reconèixer els fets. L’únic dubte és conèixer quan es pronunciarà l’Alt tribunal i, per tant, quan Torra es quedarà inhabilitat. 

La ressaca de la Diada, a la trinxera independentista, es va centrar en l’apel·lació de les entitats sobiranistes a JxCat i ERC perquè es posin d’acord i dibuixin una estratègia conjunta. ERC, via Pere Aragonès, va dir ahir que estava d’acord amb l’ANC i Òmnium, però que el primer pas hauria de ser consensuar una resposta a la sentència inhabilitadora del Suprem, i Torra s’hi oposa.

No és que ERC desitgi que el president convoqui ja els comicis, per mil raons, entre elles perquè és difícil, per a tothom, treballar en un Govern escindit i en guerra oberta. Desitja, sobretot, evitar noves dosis d’accions simbòliques dels postconvergents encaminades a deixar en evidència els republicans davant l’electorat més nacionalista. Que, segons les enquestes, oscil·la entre ERC i el puigdemontismo.

Sala vedada

«Una vegada inhabilitat, ¿podrà entrar al Palau de la Generalitat? Per descomptat. Fins i tot, pot tenir un despatx allà com a expresident «apunta una veu republicana que assenyala els dos punts de fricció que s’acosten. «No podrà, això sí, entrar a la sala del Consell Executiu ni podrà firmar decrets», remarca aquesta veu que recorda que el garant de la legalitat és el secretari del Govern, que depèn de la Conselleria de Presidència, en mans de JxCat. 

El segon escenari de la fricció és recurrent: el Parlament. Torra ja no és diputat, perquè el president de la Cambra, Roger Torrent, va executar l’ordre d’inhabilitació dictada per la justícia que, de fet, va causar l’enuig de Torra i la seva voluntat declarada de convocar eleccions anticipadament. Ja sense ostentar el càrrec de president, se suposa que Torra no podrà asseure’s a l’escó i se’l convidarà a asseure’s a la tribuna de convidats.

President simbòlic

Un Torra que ha afirmat que no desitja ser un president «simbòlic». I que desitja una sortida digna, en la manera que algú que tant té al cap com passar a la història, pot entendre-ho. El president sempre s’ha definit com a activista, més que com a polític.

Però no acaba aquí l’odissea judicial de Torra. Com les eleccions d’abril es van repetir al novembre, també el president va desobeir de nou el termini de 48 hores per retirar una nova pancarta. El dia 23 assistirà com a investigat a aquest segon judici. La vista del dia 17 actuarà també de pont entre els dos dies del debat de política general que se celebrarà al Parlament, dimecres i divendres, quan es votaran les resolucions.

Aquest pot ser l’últim gran debat de Torra com a president. I el seu Govern i el seu grup parlamentari viuen en un estat d’oberta divisió. A l’Executiu, amb ERC. A JxCat, amb els membres del PDECat, que ja, fins i tot, voten diferent que la resta del grup parlamentari, com va succeir amb la llei de regulació dels lloguers. Per demà s’espera el pronunciament sobre el cisma d’un Artur Mas que ha renunciat a anar-se’n amb Puigdemont. O aclareix el pont o afegeix més pedres al camí de Torra.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Un debat, a més, en el qual, de segur, se li preguntarà a Torra fins a quin punt aquest cisma, i la necessitat de temps que té Carles Puigdemont per donar forma al seu nou partit, Junts, i per lligar els drets electorals del partit de David Bonvehí, s’han superposat a l’altre cisma, el del Govern que, al gener, havia motivat l’avenç electoral nonat.

Tot això, és clar, amb la Covid-19 i la gestió de la Generalitat bicèfala sempre de fons. Dues ànimes de l’Executiu, la postconvergent i la republicana, que no han dubtat de llançar-se en públic els trastos al cap. També, el president, en seu parlamentària, quan va revelar que havia obligat la consellera de Salut, Alba Vergés, a rectificar amb la polèmica dels rastrejadors.