Daniel Osàcar surt al carrer després de només 75 dies a la presó

El 7 de setembre, i després de proposta de la Junta de Tractament del Centre Penitenciari Brians II, la secretaria de Mesures Penals de la Generalitat el va traslladar al mòdul de la secció oberta de la presó de Dones de Barcelona, que compta amb una àrea per a la pernocta de presos i preses que estiguin complint condemna en tercer grau.

Però Osàcar no va arribar a pernoctar allà. El seu pas per aquesta presó oberta tot just va durar una hora. Allà, el mateix dia 7 es van realitzar immediatament els tràmits per destinar-lo a una Unitat Dependent.

Així és com s’anomenen, en l’administració penitenciària catalana, els pisos i altres tipus de vivendes on determinats tipus d’interns, en funció del seu comportament, del que els queda de condemna o de la seva situació personal, compleixen condemna en un règim de quasi-llibertat, vigilats periòdicament per un assessor sociolaboral o un tutor. Majoritàriament, aquests segons solen ser treballadors socials especialitzats en drogoaddiccions, atès el perfil majoritari dels presos acollits a aquest model de compliment atenuat o, en ocasions, compassiu.

75 dies tancat

Daniel Osàcar va ser condemnat per la Secció X de l’Audiència Provincial de Barcelona a tres anys i sis mesos de presó per un delicte de blanqueig de capital en concurs amb uns altres dos de falsedat en document mercantil i un altre de falsedat comptable. A més, li van caure 11 mesos de presó per delicte continuat de tràfic d’influències.

De tot plegat, ha passat 75 dies tancat, i no en un mòdul ordinari, sinó a la infermeria de Brians II. L’extresorer de CDC va ingressar en aquesta presó la tarda del 25 de juny, precisament el dia del seu aniversari: en va fer 85.

Després d’unes hores en una cel·la del mòdul d’ingressos, va passar al mòdul d’infermeria, on va canviar de cel·la una vegada, després de set dies de quarentena preventiva per la pandèmia, però sempre en aquesta càpsula segura de la presó. A més de malalts que necessiten constant vigilància mèdica, en els mòduls d’infermeria poden entrar, a criteri de la direcció de cada centre, interns refugiats –presos en una situació especial de seguretat o inestabilitat– i, en el cas de Catalunya, gent d’edat molt avançada des que va desaparèixer el geriàtric penitenciari que hi havia a la presó Model de Barcelona.

Millet i Montull

En aquest mateix mòdul d’infermeria de la presó de Sant Esteve Sesrovires es troben Félix Millet, també de 85 anys, i Jordi Montull, de 78, els altres dos principals condemnats del cas Palau. Millet compleix una condemna de nou anys i sis mesos i Montull una altra de sis anys i vuit mesos. Al juliol, Montull va haver de ser traslladat a un hospital perquè presentava símptomes de patir un ictus. Per als dos, la Junta de Tractament de Brians II va proposar el 20 d’agost la classificació en segon grau penitenciari, el règim més habitual a l’interior de les presons, també anomenat «ordinari».

La seva classificació actual haurà de ser revisada a partir del 20 de febrer, tot i que una evolució negativa de les malalties de Millet o algun recurs exitós de les seves defenses podria accelerar una progressió a tercer grau.

Abans d’entrar a la presó, també el 25 de juny, Félix Millet va demanar al tribunal una suspensió de l’execució de la pena per patir una bronquitis crònica, una osteoartritis i altres malalties que l’Audiència de Barcelona va considerar, en la seva negativa, que «no comporten un risc vital». Millet es va presentar a la presó en una ambulància.

Sense recurs

La Junta de Tractament de la presó Brians II va proposar el tercer grau per a Osàcar també el 20 d’agost. La seva proposta era d’un tercer grau restringit, amb sortides no diàries i com a mínim vuit hores de presència diària a la presó, segons va informar en el seu moment Mesures Penals, dependent del Departament de Justícia de la Generalitat.

De moment, informen fonts penitenciàries, el tercer grau de Daniel Osàcar no ha sigut recorregut per la fiscalia.

L’habitual en el sistema penitenciari espanyol és que en casos de presos condemnats per delictes no-violents en què no es presentin circumstàncies agreujants, que facin front a la responsabilitat civil fixada i que presentin un bon comportament, les juntes de tractament de les presons proposin l’accés a la semillibertat que representa el tercer grau només una vegada complerta una quarta part de la condemna.

El reglament penitenciari, no obstant, preveu tercers graus concedits amb anterioritat a «casos especials» en consideració al seu «historial delictiu i integració social» o per a «malalts greus amb patiments incurables».

Notícies relacionades

Fèlix Millet ingressa a la presó 11 anys després del 'cas Palau'

Daniel Osàcar ingressa a la presó de Brians 2 pel 'cas Palau'

El 30 de juliol, el Tribunal Suprem va confirmar una condemna similar, de tres anys, per a l’exlíder del SOMA-UGT José Ángel Fernández Villa. El seu cas presenta similituds amb el dels avis del cas Palau. Fernández Villa té 77 anys, està condemnat per un delicte continuat d’apropiació indeguda i la instrucció del seu cas es va demorar, si bé de manera no tan cridanera, com en el cas Palau. De fet, la seva condemna s’ha vist ratificada pel Suprem dos anys després que la decidís l’Audiència Provincial d’Oviedo.

En el cas de Villa, l’alt tribunal ha desestimat els arguments mèdics i els diagnòstics de senilitat que va presentar per no anar a la presó, inclosa una «demència sobrevinguda». El tribunal considera que Villa conserva les seves qualitats volitives i la capacitat per entendre el que està passant. En aquest cas, no s’ha arribat encara al capítol de demanar un tercer grau compassiu.