Sánchez rectifica després del revés del Congrés i dona aire als ajuntaments

Marxa enrere. Ràpida, però marxa enrere. El Govern de Pedro Sánchez permetrà als ajuntaments gastar més. Rectifica només quatre dies després de la derrota que va patir en el Congrés, quan el ple, per una humiliant majoria de 193 vots contra 156 (els de PSOE, Unides Podem i Terol Existeix), va tombar el decret sobre els romanents municipals. L’Executiu, i en concret la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, havia advertit els grups que no hi hauria un pla b, una «segona oportunitat», que si derogaven el text els consistoris no podrien sortir del seu ofec financer provocat per la Covid-19  a no ser que l’oposició presentés una alternativa.

L’envit, no obstant, es va diluir en dies. Fins i tot en hores, perquè divendres, l’endemà de la derrota a la Cambra, el PSOE i el Govern admetien que caldria buscar alguna sortida per no deixar «tirats» els ajuntaments. No concretaven quina. Montero volia prendre’s unes jornades de reflexió per estudiar una fórmula. La pressió no només venia de fora, sinó també de dins, perquè divendres dins del PSOE diversos presidents autonòmics van manifestar a Pedro Sánchez que s’havia de buscar una escletxa legal per alleujar la situació dels municipis. El president es va comprometre a examinar-ho. La maquinària es va posar en marxa de seguida. Diumenge l’operació ja estava tancada entre el cap de l’Executiu i la titular d’Hisenda, relaten fonts governamentals. 

Aquest dilluns, per sorpresa de no pocs dirigents del partit, Montero va rectificar. Ho va comunicar als seus companys de l’executiva federal i també ho va explicar en ‘Al rojo vivo’ (La Sexta), cadena que havia avançat minuts abans la notícia. 

Finalment, sí que llançarà un nou reial decret llei, un text que recuperarà «el 85%» de les mesures que contenia l’anterior, el que va derogar el Congrés, i que suscitaven un ampli consens. El segon decret, encara sense data per sortir del Consell de Ministres, permetrà als ajuntaments disposar d’uns 3.000 milions d’euros. Se’ls suspendrà la regla de despesa per al 2020 i se’ls autoritzarà a fer servir els seus superàvits del 2018 i 2019.

Nova ronda negociadora

El problema de fons, no obstant, continua sense resoldre, perquè en aquest nou text no s’abordaran els romanents –o sigui, com els municipis poden fer ús dels seus estalvis acumulats que tenen als bancs, uns 15.000 milions en total–. També desapareix el crèdit extraordinari de 5.000 milions pensat inicialment per als consistoris que cedissin els seus romanents a l’Estat en forma de préstec (que aquest tornaria en un termini de 15 anys a partir del 2022), i s’elimina un altre fons, de fins a 400 milions, que buscava pal·liar els efectes de la caiguda de l’ús del transport públic per la Covid i que havia generat controvèrsia pels criteris de repartiment. Així, Hisenda suprimeix els punts més polèmics del decret rebutjat –els articles 3, 4 i 5– per donar oxigen a les corporacions locals amb un text que podria ser convalidat sense gaires pegues. S’obre una nova ronda de negociació. 

La suspensió de la regla de despesa per al 2020 permetrà als ajuntaments gastar sense límit màxim per fer front als efectes de la pandèmia. La intenció d’Hisenda és suspendre-la també per al 2021, però ho recollirà més endavant, potser en el projecte de Pressupostos. Ara el que es busca és donar sortida a una situació d’«extrema necessitat» per a les administracions municipals. A més, amb el nou decret prorrogarà per al 2020 l’ús del superàvit del 2019 per a les inversions financerament sostenibles (IFS), l’impacte de les quals arriba als 987 milions, segons els càlculs oferts pel ministeri.

Es permetrà concloure l’any que ve, el 2021, els projectes d’IFS iniciats el 2019 i que s’estiguin finançant amb superàvit del 2018 (l’impacte potencial seria de 621 milions). I s’habilitarà la utilització del superàvit del 2019 per finançar despesa el 2020, sempre que es tanqui aquest exercici amb equilibri pressupostari.  

Els ajuntaments amb problemes financers podran pagar els seus deutes amb l’Agència Tributària i la Seguretat Social amb recursos del Fons d’Ordenació. Es permetrà, així mateix, que les entitats locals cancel·lin els seus deutes del Fons per al Finançament dels Pagaments a Proveïdors acudint a préstecs amb els bancs. Aquesta mesura, remarca Hisenda, «permetrà que molts ajuntaments posin fi als seus plans d’ajust». «Per a les entitats que tinguin problemes de solvència es possibilita la consolidació de deute termini en deute a llarg termini per alleugerir les tensions de tresoreria», afegeix. 

S’estableixen també les normes essencials per al càlcul de la liquidació definitiva de la participació en tributs de l’Estat del 2018. Això suposa per als municipis 634 milions. 

El paper de les diputacions

Es recupera igualment la instrumentació dels suplements de crèdit necessaris per atendre les entregues a compte de la participació dels ajuntaments en tributs de l’Estat per al final de l’exercici. Aquests imports, indiquen a l’equip de Montero, «s’han calculat sense tenir en compte l’impacte de la pandèmia sobre els comptes públics». Les entregues a compte han augmentat en 821,9 milions d’euros el 2020. El total de les quatre xifres (987 milions, 621, 634 i 821,9) dona aquests més 3.000 milions. Al ministeri remarquen que no es posen diners extres, sinó que són recursos dels mateixos ajuntaments. 

A més, amb el nou decret es permetrà que les diputacions provincials puguin sortir en ajuda dels municipis amb problemes. Aquesta era una de les queixes dels ajuntaments amb dèficit, que consideraven que el decret anterior els deixava fora, ja que preveia la cessió dels romanents a l’Estat en forma de préstec. Així, segons anticipa Hisenda, les diputacions podran formalitzar préstecs amb els consistoris i, a més, destinar el superàvit del 2019 a transferències corrents en favor dels municipis amb problemes. 

Finalment, s’estableix un procediment de tramitació urgent de «modificacions de crèdits per a entitats locals per atendre despeses extraordinàries i urgents relacionades amb la crisi econòmica i sanitària». 

En definitiva, segons va explicar Montero a La Sexta, es tracta que «el 85% de les mesures» contingudes en l’anterior reial decret llei (el derogat), i que comptaven amb un consens «amplíssim» es recuperin ara a través d’un nou decret. La ministra no va voler parlar de rectificació com a tal. «El Govern es mou, no amaga el cap com el de Mariano Rajoy» i, va afirmar, dona resposta a «problemes crònics» que feia gairebé deu anys que no es resolien, ja que la llei d’estabilitat pressupostària és del 2012, amb el PP al poder. I com que els grups no han presentat «una alternativa», l’Executiu és qui decideix maniobrar. «Ja estava previst. El Govern sempre dona solucions», al·legaven per part seva fonts de la Moncloa. 

Sánchez solo acierta cuando rectifica. La rebelión de alcaldes liderada por el PP evitó que confiscaran sus ahorros para los vecinos más afectados por Covid. Hoy suspenden la regla de gasto desautorizando a Montero y Caballero que deben asumir su responsabilidad por este fracaso. pic.twitter.com/sjyJt9ZGhW

— Pablo Casado Blanco (@pablocasado_) 14 de septiembre de 2020

«Rectificar és de savis»

Hisenda es va afanyar a assenyalar que el que no hi ha és un nou decret sobre romanents, de manera que Montero no havia trencat la seva paraula. Però al PSOE i a l’oposició es va veure com un pas enrere. «Rectificar és de savis», va resumir sense embuts la presidenta dels socialistes, Cristina Narbona, després de la reunió de l’executiva del PSOE. A la cúpula creuen que va operar la pressió dels alcaldes socialistes, el desig que el PP no s’apuntés la derrota i la mala posició en què va quedar el president de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), Abel Caballero. Ell va ser qui va negociar a l’estiu amb Hisenda i el seu vot de qualitat va permetre treure l’acord que després es va traduir en decret llei, derogat dijous. 

Ara, a l’espera de la negociació parlamentària, sí que es palpa una bona acollida. De moment, Caballero va aplaudir la nova proposta formulada per Hisenda. El regidor va valorar la resposta «rapidíssima» del ministeri, i que hagi pres «la iniciativa per reconstruir una part que aquella votació va demolir». «Anem pel bon camí», va indicar, tot i que al seu torn va demanar als partits que s’asseuen en la FEMP alternatives per recuperar el fons de 5.000 milions a fons perdut (i que l’Executiu va vincular a la cessió de romanents al principi) que eren sobre la taula. Caballero, després de la junta de portaveus de la FEMP, va indicar que l’entitat es mostra «majoritàriament receptiva» a la nova proposta de l’Executiu, però va convenir que cal afegir-hi el fons de transports (de 275 a 400 milions d’euros). 

El PP, per boca del seu portaveu i regidor madrileny, José Luis Martínez-Almeida, va valorar el moviment de l’Executiu, tot i que va recordar que és clau que se suspengui la regla de despesa per al 2021, perquè serà l’any en què els consistoris pateixin més dificultats. «Sánchez només l’encerta quan rectifica», va celebrar Pablo Casado, líder del PP. «La rebel·lió d’alcaldes liderada pel PP va evitar que confisquessin els seus estalvis per als veïns més afectats per la Covid —va escriure a Twitter—. Avui [per aquest dilluns] suspenen la regla de despesa desautoritzant Montero i Caballero, que han d’assumir la seva responsabilitat per aquest fracàs». 

El seu portaveu a la FEMP, Jorge Azcón, regidor de Saragossa, va assenyalar que la rectificació és «mínima» perquè deixa fora «l’essencial», i això és, segons Azcón, els 5.000 milions que es volien repartir, en dos anys, entre aquells ajuntaments que prèviament transferissin els seus romanents a l’Estat. «No ens conformarem amb misèries», va avisar. Luis Salvador, primer regidor de Granada (Cs), també veu bé el pas enrere de la ministra i que no s’hagi venjat per la derrota que el Congrés li va infligir dijous passat. Es tracta d’un primer pas que s’haurà d’acompanyar per altres passos. Un acord «de mínims», va apuntar l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. IU, per part seva, també va aplaudir la mesura: «Teníem raó, hi havia segones oportunitats i ara es comprova». 

Narbona va dir les coses pel seu nom. No duia a equívocs, sens dubte, el seu «rectificar és de savis». La dirigent va recordar que aquesta era la primera vegada en què el Govern perdia la votació d’un decret llei, i hi ha «dues actituds», la de la «supèrbia i arrogància», que és inhibir-se davant l’asfíxia que pateixen els ajuntaments, i l’altra la de la «humilitat» i el «desig» de l’Executiu de «resoldre els problemes efectius dels ciutadans», camí pel qual va optar Hisenda. El Govern «ha assumit amb esportivitat les derrotes» i ha treballat «de manera immediata» i s’obre a la «negociació i al diàleg».

Notícies relacionades

La rebel·lió local porta el Govern de coalició a la seva primera derrota

El Govern preveu impulsar la reforma del delicte de sedició aquest curs

«La preocupació no era només dels alcaldes —explicava després de la reunió de la cúpula una integrant de la direcció—. Era evident que es necessitava resetejar el procés. No ha sigut un secret la incomoditat d’alguns [regidors socialistes], però això va de responsabilitat cap a tota la ciutadania concernida, sigui qui sigui l’alcalde. I no hi havia gaire marge, perquè els ajuntaments necessitaven aplicar aquests recursos el més aviat possible.» Un altre dirigent adverteix que també ha pesat el desig que una «reclamació de diferents partits», transversal, no fos capitalitzada pel PP. 

«Esperem que el resultat sigui el que es mereixen» els municipis, va culminar Narbona des de Ferraz. En tot cas, l’escull més important, com les corporacions poden fer ús dels seus estalvis, continua sent-hi. Sense sortida, almenys ara per ara. Però el procés comença una altra vegada. 

La vicepresidenta y ministra de Relaciones con las Cortes ha pedido a la portavoz del GPP, que si su partido no va a apoyar los PGE, que se abstenga. @carmencalvo_ le ha dicho que los Presupuestos son necesarios para aliviar los problemas sociales y económicos de nuestro país. pic.twitter.com/OcIoQbImwU

— Vicepresidencia del Gobierno (@M_Presidencia) 14 de septiembre de 2020

🔵@cucagamarra
👇
“El PP no apoyará ninguna contrarreforma de la reforma
laboral que aprobó el anterior Gobierno del Partido Popular, que ha sido clave para mantener el empleo a través de los ERTE y dando flexibilidad a nuestro mercado laboral”.

— Grupo Popular Congreso 🇪🇸 (@GPPopular) 14 de septiembre de 2020