La llei de memòria democràtica contempla multes de fins a 150.000 euros

La nova Llei de Memòria Democràtica fa el primer pas. El Consell de Ministres va aprovar aquest dimarts l’avantprojecte, una primera lectura que encara ha de passar pels òrgans consultius abans d’arribar al Congrés per a la seva tramitació parlamentària, però que ja diu molt de com serà una de les normes més simbòliques de la legislatura, i que serà la prolongació de l’exhumació de Francisco Franco, culminada el 24 d’octubre passat. El nou text, com va avançarEL PERIÓDICO, declararà «nuls de ple dret» els judicis franquistes, preveu fer del Valle de los Caídos un cementiri civil –cosa que comportarà el desallotjament de la comunitat benedictina que hi viu i el gestiona–, il·legalitzarà les associacions i fundacions que facinapologia del franquisme i encarregarà a l’Estat la recuperació de les restes humanes de les fosses comunes.

A més, el text, de cinc títols i 66 articles, incorpora un règim sancionador, que conté multes d’entre 200 i 150.000 euros. Les sancions més altes castigaran, per exemple, el trasllat de víctimes de la guerra civil i la dictadura sense autorització o la destrucció de fosses o els llocs de memòria o, fins i tot, la falta d’adopció de mesures per impedir actes d’exaltació del règim que suposin «humiliació» dels represaliats o els seus familiars. Així mateix, es crearà una Fiscalia de Sala al Tribunal Suprem per a la investigació dels fets que va tenir lloc entre la contesa i l’aprovació de la Constitució. També hi haurà un cens oficial de víctimes de la guerra i la dictadura i un banc nacional de l’ADN. 

«És una llei per trobar-nos tots, una llei per portar a terme, sobre la veritat i la justícia, la pau de què disposem fa molt temps i la que necessiten les víctimes», «no seríem una gran democràcia si no ens enfrontem amb valor, prudència i justícia al nostre passat, com han fet altres països», va afirmar la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, del departament de què neix aquesta nova llei, que reemplaçarà la del 2007, la que va impulsar l’Executiu deJosé Luis Rodríguez Zapatero. És, en fi, «una llei important per al Govern, però també per a la democràcia espanyola», va reblar. 

El Govern entén que si ja aquesta norma de fa 13 anys arribava «tard», tot i que ha aportat «extraordinaris fruits», aquesta també va tard per reconfortar tothom que va patir la dictadura. La democràcia no podia perdre «ni un dia més» sense tenir sobre la taula «una llei com aquesta», va argumentar la vicepresidenta després de la reunió del Consell de Ministres, en una roda de premsa en què va comparèixer amb la portaveu del Govern, María Jesús Montero. La número dos va emfatitzar que la iniciativa, nova de trinca, incorpora els mandats de l’ONU i del Parlament Europeu, i també del Congrés, i les recomanacions que el relator especial de les Nacions Unides Pablo de Greiff va fer sobre Espanya el 2014. 

Però la norma, a banda d’«urgent», és «necessària», ja que té un altre propòsit, no només la reparació de les víctimes, sinó la pedagogia, una qüestió en què de fet va posar èmfasi De Grieff, a l’indicar que alguns manuals mantenien la idea d’una «responsabilitat simètrica» al parlar de la repressió franquista. Els joves «han de saber d’on venim», va dir Calvo, han de conèixer «com cal treballar cada dia per les llibertats i els drets i per estendre la democràcia, i això requereix informació i certesa, del que va passar i que no pot tornar a passar mai més». Per això la llei contempla la incorporació de la memòria al currículum educatiu i de formació del professorat, o que es transformi el Panteó d’Homes Il·lustres de Madrid en un Panteó d’Espanya, a semblança del que hi ha a París, que reconegui els homes i dones que van contribuir a la democràcia del país. Calvo va posar l’exemple de Clara Campoamor, amb una lluita com a diputada que va permetre que es reconegués el sufragi femení el 1931. 

L’avantprojecte se sotmetrà ara a consultes del Consell Fiscal i del Consell General del Poder Judicial, amb la idea que el text torni a passar pel Consell de Ministres «a finals d’any o principis de gener» i comenci la seva etapa al Congrés en el següent període de sessions, al febrer. D’aquesta manera, si es compleixen els terminis que s’ha donat l’Executiu, hi hauria nova llei aprovadal’estiu del 2021. 

¿Quines són les claus del text que aquest dimarts va veure la llum? La primera és potser el mateix rètol de la norma. Es dirà Llei de Memòria Democràtica, i no rescata el terme de memòria històrica amb què es va resumirla llei 52/2007 de Zapatero. El propòsit és «apujar el focus», que la vista es projecti no només sobre la guerra civil i la dictadura, sinó que posi en relleu la història democràtica del país. Però, alhora, pretén la reparació total de les víctimes de la contesa i el règim. 

1. Règim sancionador

Entre 200 i 150.000 euros

És una de les novetats que incorpora la norma del 2020 respecte a la del 2007. Ara es preveu un règim sancionador pels incompliments de la norma, gradual, que comprèn des dels 200 euros, per a les infraccions més lleus, fins als 150.000, per a les més greus. 

Entre aquestes últimes (de 10.000 a 150.000 euros), segons van indicar fonts de l’Executiu, hi ha el trasllat de víctimes de la guerra civil o la dictadura sense autorització administrativa, la destrucció de fosses comunes, la destrucció o menyscapte de llocs declarats de memòria democràtica, la remoció de vestigis erigits en record de les víctimes, o la falta d’adopció de mesures necessàries per impedir o posar fi a fer, en espais públics oberts, actes d’exaltació de la contesa o el règim que comportin «descrèdit, menyspreu o humiliació» dels represaliats o els seus familiars, o la convocatòria d’actes, campanyes de divulgació o publicitat que siguin contraris a la normativa de memòria o incitin a l’exaltació del franquisme. Les infraccions greus seran sancionades amb multes d’entre 2.000 i 10.000 eurosi les lleus, amb càstigs d’entre 200 i 2.000. 

2. Il·legalització de la Fundació Franco 

No a l’enaltiment de la dictadura

El text, quan estigui aprovat, introduirà una modificació de la llei d’associacions per actuar contra les que tinguin entre les seves finalitats l’apologia del franquisme o la incitació directa o indirecta a l’odi o a la violència contra les víctimes de la guerra civil o la dictadura. És a dir, que les entitats que o bé rebin fons públics o que fins i tot no rebent-los «promocionin el totalitarisme o enalteixin figures dictatorials» seran il·legalitzades, cosa que ja passa en altres països europeus, va ressaltar Calvo. 

Qui plantejarà l’«extinció» de fundacions com la Francisco Franco (FNFF), que ja ha anunciat que anirà als tribunals per impedir la seva desaparició, serà el Ministeri de Cultura. La FNFF no rep aportacions públiques, però els seus socis sí que es beneficien de descomptes fiscals. A més, la fundació té unarxiu documental privat de prop de 30.000 documents. 

3. Nul·litat dels judicis franquistes

La reparació a Lluís Companys

La norma declararàla nul·litat de les resolucions i condemnesdictades pels òrgans de repressió franquistes, que així mateix es declaren il·legítims. 

Per aquesta via,s’anul·larà el judici a l’expresident de la Generalitat Lluís Companys, afusellat pel franquisme el 15 d’octubre de 1940. El cap del Govern, Quim Torra, havia demanat a l’Estat que demanés perdó, però Calvo va repetir aquest dimartsque la millor forma de reparació a l’exlíder català és declarant nul el seu procés. 

4. Exhumació de les fosses comunes

La responsabilitat és de l’Estat

S’assumeix que la recerca de persones desaparegudes durant la guerra civil i la dictadura correspondrà a l’administració general de l’Estat(i no a les entitats memorialistes), «sense perjudici de les competències d’altres administracions públiques relacionades amb l’esmentada activitat, reforçant la col·laboració entre aquestes». Calvo va recordar que hi ha 12 lleis autonòmiques vigentssobre memòria democràtica, de tal manera que el Govern es vol coordinar amb totes les administracions, però amb aquesta norma el salt que es fa és que ara tots els responsables públics estan concernits.

S’inclouen així mateix mesures com l’impuls al mapa de fosses, el protocol d’exhumacions i el règim d’autoritzacions. Així mateix, es crea el banc nacional de l’ADN de víctimes de la guerra civil i el franquisme, «per a la seva identificació mitjançant la recepció de les seves mostres biològiques i la dels seus familiars». També es disposarà d’un cens oficial de víctimes, perquè és un «deure democràtic» saber quants van morir en combat i durant els 40 anys posteriors. 

El Govern calcula que entre 20.000 i 25.000 cadàvers es podrien exhumar al llarg d’una legislatura o una legislatura i mitja. Aquí la diferència respecte al 2007 és clara: ja no seran les associacions de familiars les que lluitin per a l’obertura de les fosses comunes, sinó que serà l’Estat qui es posarà al capdavant per a la recuperació dels represaliats pel règim.

Per fer-ho possible, hi haurà una espècie de període de transició. El Govern, fins a l’aprovació de la llei, anirà destinant recursos per a l’obertura de fosses en forma de subvencions. De fet, dissabte passates van convocar els ajuts per a les activitats destinades a la recuperació de la memòria, 750.000 euros, dels quals el 60% es destina a l’exhumació de fossesi el 40% restant a projectes d’investigació, jornades, congressos, publicacions o bé un altre tipus d’activitats de divulgació. En els pròxims anys, ja s’inclourà en els Pressupostos, però amb la llei s’elaboraran plans quadriennals de recerca, localització i exhumació de fosses i identificació de les víctimes. 

5. UNA FISCALIA DE SALA AL SUPREM

Més rang de defensa de les víctimes

La norma crea una Fiscalia de Sala de Memòria Democràtica i Drets Humans al Tribunal Suprem per a la investigació dels fets esdevinguts durant la guerra civil i la dictadura, fins a l’entrada en vigor de la Constitució, que «constitueixin violacions dels drets humans i del Dret Internacional Humanitari». Aquesta Fiscalia de Sala «tindrà les funcions d’impuls dels processos de recerca de les víctimes dels fets investigats, en coordinació amb els òrgans de les diferents administracions amb competències sobre aquesta matèria». Serà un òrgan, van indicar fonts del Govern, «proactiu», i davant el qual es podran interposar denúncies. 

La vicepresidenta va recordar com des de l’arribada de Pedro Sánchez al poder ha anat guanyant pes la memòria històrica, que l’Executiu deMariano Rajoy va deixar a zero quant a consignació pressupostària, cosa que va suposar, durant els seus anys en el poder, una mort pràctica de la llei del 2007. Sánchez va atorgar a aquesta matèria un rang de direcció general, incardinada en el Ministeri de Justícia, la legislatura passada, i ara ja està sota el Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica que pilota Calvo, que compta amb un secretari d’Estat, l’andalúsFernando Martínez, i una direcció i subdirecció generals. És a dir, que s’han anat potenciant l’estructura i els recursos destinats al rescat de la memòria. 

El gran escull pot ser lallei d’amnistia de 1977, que va permetre la sortida dels presos polítics del règim però que amb el pas dels anys es va convertir en un mur per a la investigació dels crims de la dictadura. El Govern apunta que la nova Fiscalia de Sala serà un instrument «potent», que per a la seva activació exigirà una modificació de l’Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal. Calvo va afegir que la norma de 1977 no es toca, però la nova llei de memòria «garantirà que es pugui investigar» sota la cobertura del dret a perseguir les violacions dels drets humans, reconegut en el Dret Internacional Humanitari. 

6. REVOCACIÓ DE CONDECORACIONS O TÍTOLS

Fora les medalles a ‘Billy el Niño’ o el ducat de Franco

Les administracions públiques «adoptaran les mesures necessàries per a la retirada dels símbols i elements públics contraris a la memòria democràtica», diu la norma. L’avantprojecte suma mesures per evitar actes d’exaltació o enaltiment de l’alçament militar, la guerra civil o el règim dictatorial.

Per aquesta mateixa raó, es regula la revocació de «distincions, nomenaments, títols i honors institucionals, de condecoracions i recompenses o títols nobiliaris, que hagin sigut concedits o suposin l’exaltació» de la contesa civil o el franquisme. Així, medalles pensionades com les que es van concedir al torturador ‘Billy el Niño’ seran retirades, fins i tot després de la seva mort (l’expolicia va morir al maig per coronavirus). El que no farà el Govern és retirar el títol als, «pocs», intel·lectuals, acadèmics o científics que el règim va condecorar. Sí que es trauran per tant les distincions als personatges «imprescindibles» per al cop d’Estat o la repressió posterior. El ducat de Franco, que des del 2018 ostenta Carmen Martínez-Bordiú, després de la mort de la seva mare, Carmen Franco, filla del dictador, desapareixerà. 

7. EL VALLE DE LOS CAÍDOS, UN CEMENTIRI CIVIL

Els benedictins marxaran de Cuelgamuros

El Valle de los Caídos deixarà de ser el que és avui. S’anirà cap a la seva «resignificació» amb una finalitat pedagògica –«resignificar és explicar el conjunt del monument», insistien des de l’Executiu– i es reconeixerà el dret dels familiars a recuperar les restes dels seus ascendents. El mausoleu gegant aixecat pels represaliats del franquisme, icona de la dictadura i tomba del dictador fins a la seva exhumació l’any passat, acull una enorme cripta amb les restes d’almenys 33.800 víctimes dels dos bàndols. L’ossera es convertirà en un cementiri civil que només podrà acollir cadàvers de morts per la guerra civil. Es ressituarà el fundador de la Falange, José Antonio Primo de Rivera, perquè abandoni el lloc preeminent del recinte on Franco el va col·locar, als peus de l’altar major. En cap lloc del complex es podran fer actes de naturalesa política ni exaltadors de la guerra, dels seus protagonistes o de la dictadura. 

La presència de la comunitat benedictina, va dir Calvo, és «incompatible» amb la conversió a un cementiri civil. D’aquesta manera, es declararà extingida automàticament laFundació de la Santa Creu del Valle de los Caídos i es dictarà per reial decret un nou marc jurídic. L’administrador del recinte continuarà sent el seu actual titular, Patrimoni Nacional. Després s’avançarà cap a la seva resignificació. El Govern es pren un temps de «reflexió» per veure què fa amb Cuelgamuros. Enderrocar l’enorme creu que presideix el mausoleu, de 150 metres d’alçada, «no és un tema que estigui sobre la taula», van sentenciar fonts de l’Executiu, si bé tot dependrà d’aquest «procés de reflexió». El plantejament és «explicar el monument en el seu conjunt» i això inclou la creu de pedra, l’expressió més viva del nacionalcatolicisme. 

8. ARXIUS I ESCOLES

La tasca pedagògica

«Mai més» és cap altra de les màximes que persegueix la llei. Sota aquesta premissa del deure de memòria com a garantia de no repetició, les administracions públiques adoptaran les mesures necessàries per a la retirada dels símbols franquistes. 

Però també es recullen accions en el pla educatiu. Així, s’actualitzaran els continguts curriculars per a l’ESO i el batxillerat –la llei que acabarà amb la Lomce del PP està en tràmit al Parlament ara mateix–, i en el pla de la investigació i la divulgació per tal de fomentar, promoure i garantir en la ciutadania el «coneixement de la història democràtica espanyola i la lluita pels valors i llibertats públiques». La llei contempla la constitució d’una fundació del sector públic per donar a conèixer, difondre i promocionar la història de la democràcia espanyola a través de la preservació dels arxius dels presidents de Govern constitucionals. També s’assegurarà l’accés als fons documentals delsarxiusfins al moment d’entrada en vigor de la Carta Magna. 

9. DUES DATES DE TRIBUT

El 8 de maig i el 31 d’octubre

La llei assenyala dues dates al calendari. Dos dies per al record cada any: el31 d’octubre, perquè va ser el dia de 1978 que les Corts Generals van aprovar la Constitució espanyola actual. Ara quedarà com la jornada de record i homenatge a totes les víctimes. Així mateix, es declara el8 de maigcom a dia de record i tribut a les víctimes de l’exili com conseqüència de la guerra civil i la dictadura. S’ha triat aquesta data per la lluita dels antifeixistes espanyols a Europa. 

10. LA PERSPECTIVA DE GÈNERE

Tribut a dones, gitanos, LGTBI i exiliats

L’avantprojecte reconeix «el paperactiu i singular de les dones espanyoles com a protagonistes d’una llarga lluita per la democràcia i els valors de llibertat, igualtat i solidaritat, així com la repressió específica i el patiment infligit pel fet de ser dones».

Aquest reconeixement, remarca el Govern, és «transversal» en tot l’avantprojecte. El text també recorda qui va patir una «particular repressió per la seva ètnia», els gitanos, i qui, per raons de diversitat sexual, també van ser represaliats.

Notícies relacionades

Calvo replica a Torra: no hi haurà una disculpa pública de l'Estat per l'afusellament a Companys

Ajuts de fins a 30.000 euros per obrir fosses de víctimes de la guerra civil

A més, per reparar tothom qui va patir l’exili, es disposa «una regla per a l’adquisició de la nacionalitat espanyola per als nascuts fora d’Espanya de pares o mares, àvies o avis, exiliats per raons polítiques, ideològiques o de creença». Els voluntaris integrants de lesBrigades Internacionals podran adquirir la nacionalitat espanyola per carta de naturalesa.

11. LA REPRESSIÓ ECONÒMICA

Inventari dels béns espoliats

A més, la norma promourà l’inventari dels béns espoliats durant la guerra civil i la dictadura o el reconeixement i reparació de les víctimes que van haver de fer treballs forçats. Es faran auditoriesper reconèixer els afectats, incloent-hi béns confiscats a organitzacions polítiques durant el franquisme.