Torra allunya la convocatòria d'eleccions i s'aferra al càrrec davant la possible inhabilitació

Hi va haver un temps en què els debats de política general –la sessió més important de l’any al Parlament juntament amb la dels pressupostos– duraven dos llargs dies i el president contestava als partits un a un en intercanvis directes i intensos. Aquest dimecres, enmig de la pitjor crisi sanitària, econòmica i social i a pocs dies de la possible inhabilitació del president, s’ha viscut un dels debats més curts i descafeïnats, en què el president Quim Torra ha continuat amagant les seves cartes sobre com respondrà a la inhabilitació i ha mirat de centrar el focus en la seva gestió, en la qual ha trobat una esmena a la totalitat de tota l’oposició, que li ha exigit que convoqui ja les urnes davant una governança sense rumb en un Govern dividit. I hi ha un exemple clar d’això: ERC s’ha acabat erigint en el principal partit de l’oposició.

Tan lleuger ha sigut el debat que Torra ha dedicat només 20 minuts a contestar a l’oposició en bloc. Tan poc s’ha interessat per contestar que ni s’ha dignat a respondre al PP ni a Cs al·legant que no havia parlat «del que veníem a parlar».

Davant una sessió de tràmit, amb la vista posada per part de tots en les futures eleccions, Torra ha intentat centrar la discussió en la seva obra de govern i li ha dedicat gairebé dues hores. Ho ha fet amb escassa capacitat de convenciment, ja que els partits –inclòs ERC– l’han replicat demanant que doni per finalitzada la legislatura, malgrat que Cs ha maniobrat demanant un candidat alternatiu per evitar comicis amb les enquestes en contra. El balanç de Torra ha mancat de referències a l’autocrítica. Ha afirmat que el seu Govern s’ha anticipat a la Covid, que la pandèmia fins i tot ha millorat la cohesió interna de l’Executiu (en el qual acaba de fer canvis expulsant consellers del PDECat, fet que ha provocat l’enuig d’aquests últims, inclòs l’expresident Artur Mas), malgrat que al gener va donar per liquidada la convivència interna per falta de lleialtat d’ERC. 

Aquest balanç de Torra ha inclòs medalles com la recent llei de regulació dels lloguers –que va arribar ‘in extremis’ després de l’oposició del conseller Damià Calvet i de quatre diputats del PDECat, que creuen que desprotegeix els propietaris– o la millora de la renda mínima de ciutadania, malgrat que aquesta encara arriba a una mínima part dels possibles beneficiaris, segons denuncies les entitats socials.

Missatge a ERC

Torra ha mirat d’adreçar un missatge a ERC: demanar ara eleccions és anar en contra de les prioritats socials, que són la Covid i la reconstrucció econòmica i social. També ha intentat així contrarestar el discurs habitual del principal partit de l’oposició, Ciutadans, que l’acusa de només pensar en el procés. Però el cert és que l’escàs apassionament de Torra en el seu discurs ha arribat quan ha llançat dards al Govern per no preveure permisos per a les famílies amb fills que deixin l’escola per quarantenes, per mantenir el «cercle de la repressió» iniciat amb el Govern del PP o per no acceptar que a la taula de diàleg s’acordi un ordre del dia que inclogui autodeterminació i amnistia.

Torra ha coronat el seu discurs amb una referència indirecta a la seva intenció de continuar en el càrrec, de no convocar eleccions abans que el Tribunal Suprem (TS) –com és previsible– ratifiqui la seva inhabilitació. El president ha dit que pretén «servir el meu país fins a les últimes conseqüències i fins a l’últim minut de la meva presidència» i ha inclòs un missatge dirigit implícitament a ERC, que és entre els que reclamen avançar els comicis. El president ha assegurat que la seva prioritat és la gestió: «Aquí es veu qui té una prioritat i qui en té d’altres».

Però l’estratègia del president de no mostrar les seves cartes ha sigut trencada per ERC, que ha optat per posar-les totes de cara amunt. Sergi Sabrià ha avisat al matí JxCat del que diria: que, davant la falta d’acord sobre què fer si Torra és inhabilitat, Esquerra explicaria el seu pla. I ho ha fet denunciant obertament el partidisme del partit de l’expresident Carles Puigdemont, per càlculs electorals, l’actitud passiva d’esperar que el TS sentenciï, deixant la presidència en interinitat durant mesos, en lloc d’anticipar-se i traçar un pla conjunt. És a dir, convocar eleccions (malgrat que Sabrià no ha explicitat aquest concepte) per mantenir la iniciativa, de manera acordada. Un pla crític amb la «confrontació intel·ligent» que propugna Puigdemont i secunda Torra.

Esquerra ha trencat la cadència d’un debat en el qual tot semblava de tràmit, incloses les crítiques d’una oposició que ha censurat la gestió de la Covid, la falta de visió global de país de Torra i les constants pulles internes en el Govern, a més de posar el dit a la nafra en insuficiències de Catalunya en matèria econòmica i social. 

Notícies relacionades

El debat de política general del Parlament de Catalunya, en DIRECTE

JxCat i ERC encaren el final del Govern sense pla unitari

També la CUP, amb el seu discurs anticapitalista i rupturista contra l’«autonomisme» del Govern, ha evidenciat una vegada més que l’anhelada unitat independentista és un miratge, tret que de les converses que continuen vives sorgeixi un miracle en forma d’acord. Una unitat a la qual Torra també ha fet mencions en la seva segona i última intervenció, en la qual ha eviat el cos a cos amb ERC, a la qual ha instat a anar fins al final cap a la independència perquè ell sí que ho vol fer. «Jo confio en vostès, que reprendrem el fil de la unitat estratègica per culminar el procés cap a la independència.» El president, després d’haver valorat durant el dinar com respondre a ERC, ha optat per l’abraçada pugilística que evita el xoc i permet guanyar temps. Però en JxCat les paraules de Sabrià han generat un profund malestar. Un altre més.

Després del debat, JxCat, ERC i la CUP han teixit un pacte de mínims per sortir al pas en les votacions d’aquest divendres, en el qual critiquen que el TS pugui acabar amb la presidència de Torra i proclamen que «només la majoria d’aquest Parlament té legitimitat per atorgar o retirar la confiança al president». Un text de mínims per a un debat, també, sota mínims.