El Govern veu confuses i ineficaces les mesures d'Ayuso per confinar part de Madrid

Tot i així, a només dos dies de la cita a la seu del Govern regional entre Sánchez i Ayuso, amb una relació pèssima fins ara, i amb Madrid acumulant el 30% dels contagis, la reacció oficial va ser suau, conciliadora. «Madrid compta des del començament de la pandèmia amb el recolzament diari del Govern per controlar la transmissió del virus. La unitat i col·laboració és i continuarà sent total. L’objectiu és un: doblegar la corba» de contagis, va assenyalar la Moncloa a través d’un comunicat, en què explicava que la cita de demà passat «permetrà reforçar un espai de cooperació».

En privat, no obstant, el Govern treu conclusions molt menys diplomàtiques. Una ministra apuntava al que Ayuso no havia anunciat durant la seva compareixença a la seu autonòmica de la Puerta del Sol: ni més mitjans per investigar en l’expansió del virus, una de les principals carències de la comunitat en la seva lluita contra la pandèmia, ni reforços en el sistema de salut, que ja està en situació precària. «Mentre no enforteixi el rastreig i l’atenció primària, és molt difícil», al·legava. Aquesta va ser, a més, una de les exigències de la desescalada, i el que va provocar que Madrid saltés de fase.

Durant aquelles setmanes, al maig, Ayuso protestava enèrgicament contra el Govern central –de fet, el va portar als tribunals– perquè entenia que volia parar la locomotora econòmica d’Espanya. Aquest divendres, el conseller de Sanitat, Enrique Ruiz Escudero, va indicar que espera que el setembre s’acabi amb 1.100 rastrejadors contractats –ara la regió en té 800–, per arribar als 1.500 a l’octubre. Però aquests deures, recorden l’Executiu i l’oposició madrilenya, s’haurien d’haver fet fa mesos. Defensa ha enviat a la comunitat 150 efectius per seguir la pista del virus, que són els que ha demanat la presidenta, tot i que el ministeri posa a la seva disposició els que requereixi. 

Les mesures anunciades per Ayuso, en si mateixes, tampoc van suscitar l’aplaudiment de l’Executiu, que en tot cas vol esperar a l’evolució del virus i sobretot a la reunió entre Sánchez i Ayuso de dilluns per moure fitxa. «Treballarem amb Madrid tot el cap de setmana», va explicar una altra ministra de pes del Gabinet de Sánchez. Aquesta afirmació, a més de la discreció que imposa la Moncloa, apunta a una col·laboració entre els dos governs per frenar el virus, que es pot materialitzar en accions conjuntes. La mateixa presidenta va declarar inaugurada una «etapa nova» en les seves relacions amb el líder socialista, malgrat que ha buscat el xoc amb ell durant aquests mesos de lluita contra la Covid. Els dos mandataris han delegat les negociacions en els seus caps de Gabinet: Iván Redondo, mà dreta de Sánchez, i Miguel Ángel Rodríguez, home de confiança de la baronessa del PP.

La mobilitat 

Des del Govern asseguren que, de moment, les iniciatives, que Madrid començarà a aplicar a partir de dilluns, no sembla que hagin de ser realment eficaces, a causa de les excepcions a l’hora de limitar els desplaçaments, la confusió dels ciutadans per saber si viuen o no en una zona amb restriccions, la falta de mitjans aportats i el «caos» en la comunicació.  

Ayuso va retardar la seva compareixença dues vegades, al·legant que les mesures eren «complexes» d’aplicar jurídicament, després d’uns quants dies de missatges contradictoris dins l’Executiu autonòmic. I quan per fi va comparèixer a Sol, se la va veure nerviosa, traslladant una «intranquil·litat» palpable, com ressaltaven alguns interlocutors del Gabinet de Sánchez. 

«Les limitacions perimetrals no donaran resultat. No impedeixen la mobilitat de milers de persones per anar a treballar», afirmava un membre del Govern central, que també es mostrava crític amb l’anunci estrella d’Ayuso, el milió de tests ràpids, perquè per ser eficaços «requereixen assegurar alternatives habitacionals, com per exemple hotels, per als que no es poden aïllar amb garanties de no contagiar la seva família». «És tot una improvisació constant, ha demostrat que el càrrec li ve gran», reprova un altre membre del Consell de Ministres. 

«Les excepcions aplicades a la restricció de la mobilitat, incloent l’activitat laboral i l’escolar, són tan àmplies que deixen gairebé sense efecte la mesura. La casuística serà amplíssima i molt difícil de supervisar i assegurar-ne el compliment», va explicar un altre integrant de l’Executiu. Un tercer recalcava l’entrada en vigor de les restriccions, dilluns, i els llocs que es clausuren i els que no. «Cauen en l’error de tancar els parcs i deixar obertes les cases d’apostes. Deixen el cap de setmana pel mig. No han volgut aprendre res. És tot escandalós», intervenia, ressaltant que les mesures són «innòqües». Arriben «tard i malament» i són «insuficients»: aquesta era la lectura generalitzada del partit i l’Executiu. 

Els socialistes madrilenys, per boca del seu portaveu a l’Assemblea, Ángel Gabilondo, ressaltaven la «desigualtat» que està deixant més al descobert la pandèmia, i que han posat en relleu els alcaldes del sud, que han lamentat haver-se quedat al marge de la decisió de l’Executiu autonòmic. «Estem obligats a mesures sanitàries i socials, a més de les restrictives, com la contractació i formació immediata de rastrejadors, i reforçar els centres de salut». Gabilondo afegia que és clau garantir «el compliment» de les mesures, perquè altrament «no s’avançarà». I aquest és el dubte, perquè amb el ventall d’excepcions resultarà molt difícil controlar la mobilitat. Aquest divendres, des de Mauritània, el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va garantir el recolzament de la policia i la Guàrdia Civil per protegir «la salut i la seguretat» dels madrilenys. 

Notícies relacionades

La Comunitat de Madrid només ha demanat 150 rastrejadors al Govern

Com més població, més recursos

Una altra crítica que es podia sentir aquest divendres dins l’Executiu era el mateix disseny del pla regional, al decretar el tancament parcial de 37 zones bàsiques de salut. El Govern, durant la desescalada, era reticent a dividir el territori en àrees sanitàries –més àmplies que les zones–, perquè els ciutadans no saben on acaben unes i comencen les altres. Ara, creuen que aquest obstacle es repeteix, per no parlar que a Madrid la mobilitat entre el centre i la perifèria és constant. I mentrestant, en comunitats limítrofes com Castella-la Manxa es temen el pitjor. Fonts de l’Executiu d’Emiliano García-Page constataven amb pena que la presidenta no havia «fet res», ja que és previsible la fugida de madrilenys cap a la regió i perquè no s’impedeix el tràfec de 300.000 ciutadans que, diàriament, viatgen d’una autonomia a l’altra. 

De fons, a la roda de premsa de la Puerta del Sol va quedar aquesta lapidària frase d’Ayuso: «Hem d’evitar per tots els mitjans el confinament i l’estat d’alarma». Alguns membres del Govern creuen que la dirigent del PP està preparant el terreny perquè Sánchez es vegi forçat a fer just això, declarar l’alarma. Però aquesta mesura, de moment, continua sense estar sobre la taula de la Moncloa. Les dues pròximes setmanes seran crucials. Per això dins l’Executiu molts dirigents miren al que passi dilluns, en la trobada a la Reial Casa de Correus de Madrid. La Moncloa vol aguantar, no prendre la iniciativa. «Però», com adverteix un dirigent de Ferraz, «el dubte és si podrem resistir l’empenta, perquè la situació a la regió és molt preocupant».