Iglesias avança que el pacte de Pressupostos amb el PSOE és a prop i avisa: «No agradarà» a Cs

Ciutadans ha de quedar fora de l’equació i és més, segur que Ciutadans en quedarà fora. Pablo Iglesias no s’ha mogut de la seva posició des de fa setmanes, mesos. Rebutja que la formació taronja es trobi en el pacte per als Pressupostos Generals de l’Estat (PGE). Però ara que s’acosta la culminació d’aquest consens dins del Govern de coalició, està convençut queInés Arrimadas no podrà sumar-s’hi, perquè aquest projecte de comptes públics per al 2021 «no li agradarà». 

Aquest dissabte el vicepresident segon del Govern va transmetre aquest missatge en l’arrencada de la reunió del consell ciutadà estatal de Podem, citat telemàticament i convocat a les portes que ell mateix i Pedro Sánchez presentin el seu acord pressupostari. Però a més va posar deures al seu partit: un d’aquests, «fonamental», va dir, és dirigir-se cap a un «horitzó republicà», ja que la Monarquia a Espanya està revelant el seu «esgotament». 

«La presència de Podem en el Govern es notarà en els pròxims PGE. S’ha de deixar acabar la negociació a Nacho Álvarez [secretari d’Estat de Drets Socials i interlocutor de la formació morada] i a María Jesús Montero [ministra d’Hisenda]. Ben aviat el president i jo presentarem l’esborrany dels Pressupostos, però us avanço que als qui formen el bloc de la governabilitat amb l’extrema dreta no els agradaran», va afirmar Iglesias davant els seus companys. 

Es dirigia, és clar, a Ciutadans, a qui vol treure de l’equació de la llei més important per al Govern i la que pot donar a Sánchez la clau de la investidura. El PSOE no renuncia a atraure Ciutadans, i insisteix a ampliar la base de recolzaments dels PGE, però sí que és cert que en les dues últimes setmanes s’ha anat recomponent el bloc de la majoria d’investidura de tal manera que l’opció que tirin endavant gràcies a ERC ja no es percep com a impossible. Però els socialistes són conscients que, atesa la volatilitat emocional dels republicans –que es van negar a recolzar diverses pròrrogues durant l’estat d’alarma, malgrat l’asfíxia política de l’Executiu, i van tombar els comptes del 2019–, no poden tancar la porta a Cs. 

Avenços en justícia fiscal

Iglesias, no obstant, dona cop de porta a la ‘via Arrimadas’. Segons va assegurar aquest dissabte, els Pressupostos que es presentaran «deixaran veure la influència» de Podem, que a Espanya hi ha un «Govern progressista» i amb ells dins. Seran uns PGE, va dir, «ambiciosos, amb una inversió forta en la línia del sentit comú, de sentit d’època que està marcant l’acord europeu, que estan cridats a enfortir allò públic, a reconstruir molts dels elements malmesos com a conseqüència de la pandèmia i que inclouran, com no podia ser de cap altra manera, alguns avenços importants en matèria de justícia fiscal». «Cap Govern que s’anomeni a si mateix progressista es pot permetre», en un moment com aquest, «no prendre mesures» per corregir la bretxa de set punts en pressió fiscal respecte a la mitjana de la Unió Europea, va al·legar. És a dir, que hi haurà alguna pujada d’impostos per a les rendes més altes. 

El líder de Podem va recalcar que en els últims dies «s’ha constatat una cosa molt clara», i és la «disposició» dels socis d’investidura per negociar els PGE. Ell mateix es va reunir dimecres passat amb ERC i Bildu, en una ronda paral·lela a la que lidera la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, només que aquesta sí que ha inclòs Cs (i fins i tot el PP) i no s’ha assegut, almenys ara per ara, amb la formació ‘abertzale’.

«Depèn fonamentalment de nosaltres, del Govern, tirar els PGE endavant amb la majoria d’investidura, que és l’única majoria que pot donar estabilitat a la legislatura i sentit històric a anys que seran de reconstrucció i transició [...]. Està en mans del Govern», va insistir, «recórrer aquest camí, que és el que desitgen de manera inequívoca els nostres votants». Iglesias es dirigia al PSOE, per tant, a l’advertir que és obligació de l’Executiu procurar el recolzament d’ERC i Bildu, ja que no estan tancats a recolzar els comptes de l’any que ve. Apressava així Sánchez a deixar en la via morta l’‘opció Arrimadas’. 

El vicepresident segon va anticipar que el partit rebrà «moltíssimes pressions» i seran «dures», en el sentit que s’ha de fer prevaler la «transversalitat» en els pròxims Pressupostos en un moment crític per al país, i probablement vinguin «acusacions» com les dels últims mesos –el ‘cas Dina’, que s’ha diluït, o els contractes presumptament irregulars amb Neurona– i que generen «hores de discussió» en tertúlies. Iglesias interpreta que aquestes pressions «confirmen el pes polític» de Podem al país. 

PP i Cs, «destrucció d’allò públic»

Va animar els seus a aguantar el xàfec perquè el que està en joc, creu, no són només els PGE, sinó el moment de «transformació» en què es troba Espanya, la «direcció de l’Estat» en els pròxims anys i dècades, quina és la majoria política que pot fer avançar el país. I també perquè una de les tasques bàsiques de la legislatura serà afrontar la «crisi territorial», a Catalunya. Iglesias va recordar a Sánchez que a Espanya hi ha una «anomalia històrica», i és que el PP i Cs «han unit el seu destí» a la ultradreta de Vox, «tenen poder institucional» gràcies a una força que voldria «suprimir la democràcia» i que «prefereix un Govern dictatorial», perquè així ho va dir Santiago Abascal fa 10 dies en el Congrés, quan va afirmar que el de Sánchez és el pitjor Executiu en 80 anys, incloent en el compte, per tant, el règim franquista.

El PP i Cs, va afegir, lideren una política de «destrucció d’allò públic», que va en la «direcció contrària» a la que marcaran els Pressupostos. I, per a Iglesias, la prova palmària de quina és la seva orientació és el Govern de la Comunitat de Madrid. 

L’altre gran assumpte de la seva breu intervenció davant el consell ciutadà va ser referent a la Corona. L’«horitzó republicà», avançar cap a una «nova república». «Els que som republicans hem d’entendre el moment de crisi en què es troba la Monarquia espanyola i el model d’Estat que encarna. Hem de tenir la valentia i l’audàcia per posar sobre la taula la necessitat que Espanya avanci cap a l’horitzó d’una nova república, en què la democràcia arribi a la Direcció de l’Estat». 

«Model centralista»

Iglesias reivindicava de nou el caràcter republicà de la seva formació, contra un PSOE monàrquic. No és la primera vegada que treu la bandera, ja que vol marcar la diferència respecte al soci majoritari del Govern. Més ara, després de la «fugida» del rei emèrit als Emirats Àrabs Units, que va provocar fins i tot una «discussió forta» amb Sánchez, com ell mateix va explicar. 

Segons el parer del líder de Podem, cada vegada «menys gent», i especialment els joves, entén que no es pugui elegir el cap de l’Estat o que aquest no respongui davant la Justícia com qualsevol càrrec públic o que no se’l pugui apartar si comet un delicte.

Un horitzó republicà com a projecte, va afegir, significa «enfortir els drets socials, els serveis públics, la igualtat de gènere, l’educació i la cultura, les bases materials de la democràcia». I ha de «deixar enrere» un model econòmic basat en l’«especulació immobiliària, l’exclusivitat del turisme i la contractació pública, del qual la Monarquia va ser un promotor eficaç». Un model que s’ha convertit, al seu parer, en el «principal obstacle per al desenvolupament econòmic d’Espanya».

Iglesias va defensar que la institució monàrquica «no representa l’oportunitat de negoci dels sectors empresarials més dinàmics», els que han d’impulsar el nou model productiu. «Segurament aquesta dissociació entre els interessos econòmics d’Espanya i les velles estructures revela l’esgotament del paper històric que la Monarquia va jugar en la nostra pàtria», va dir. 

El líder de Podem va defensar que l’horitzó republicà ha de ser l’«escenari de superació de la crisi territorial», d’una organització de país «més federal, més confederal», «construïda sobre la fraternitat i el reconeixement de la diversitat i la plurinacionalitat» d’Espanya. Un projecte, en fi, que apel·li a «tots els pobles de l’Estat en vista de la crisi territorial a què ens ha portat el model centralista encarnat per la Monarquia, que és aliena a la pluralitat constitutiva de la nostra pàtria i en què milions de persones se senten excloses». 

«Crec que treballar i construir aliances per avançar fins a aquest horitzó republicà ha de ser una de les tasques polítiques fonamentals de Podem en els pròxims temps». I en aquesta tasca serà clau, va afegir, el paper de la militància de la formació, que ja s’equipararà amb el de la resta de forces, amb el pagament d’una quota de tres euros mensuals. Iglesias no va posar data a aquest teòric final de la Corona. És més un propòsit de partit, de diferenciació política, més que una línia de treball en el Govern, en què la batuta la porta Sánchez. I el president ja ha deixat clara la seva voluntat de protegir el rei Felip VI i de separar la seva acció de la del seu pare.

No hi ha «correlació de forces»

No obstant, en un exercici de realisme, el vicepresident va admetre que «és evident que en el dia d’avui no hi ha una correlació de forces al Parlament que pugui desbloquejar una reforma constitucional en clau republicana, però en política les coses poden canviar». I Podem, va dir, n’és la «millor prova», perquè és una força que va néixer el 2014, quan «semblava impossible» trencar el bipartidisme o que arribés a l’Executiu central. I avui, el 2020, amb només sis anys de vida i «sense demanar ni un sol euro als bancs», va ressaltar, aquesta formació s’asseu en el Consell de Ministres. «Podem va néixer per fer possible l’impossible. A continuar avançant», va reblar. 

Notícies relacionades

La llei de memòria democràtica contempla multes de fins a 150.000 euros

Un xoc i moltes espines

Iglesias havia enllaçat l’«horitzó republicà» amb la llei de memòria democràtica, l’avantprojecte de la qual va presentar dimarts passat l’Executiu i que neix de l’impuls de la vicepresidència primera, que lidera Carmen Calvo. La norma declararà «nuls de ple dret» els judicis sense garanties del franquisme, assumirà l’exhumació dels 25.000 cadàvers que encara són a fosses comunes o a les cunetes i crearà una Fiscalia de Sala al Suprem que es dedicarà a investigar els crims de la dictadura. 

És una «llei molt important», va reivindicar Iglesias, que representa un «pas històric al camí cap a la veritat, la justícia i la reparació i també de la reconstrucció de la memòria democràtica». Però és important no només per la mirada al passat sinó pel «futur», per l’avenç cap aquest «horitzó republicà». Segons el parer del vicepresident segon, la presència d’Unides Podem en el Govern «es nota» i s’aprecia en lleis com aquesta o com la de Pressupostos.