Lesmes verbalitzarà el malestar judicial per l'absència del Rei davant els nous jutges

Pocs discursos del president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, seran escoltats amb més expectació que el que pronunciarà aquest divendres en l’acte d’entrega de despatxos als jutges de la 69a promoció. Reflectirà la posició institucional del CGPJ davant l’absència per primera vegada del Rei, malgrat que havia confirmat la seva presència la setmana passada. La carrera judicial confia que Lesmes oficialitzi, sense sortir del seu to de moderació habitual, el malestar que sent perquè el monarca els hagi plantat, però sobretot, per la falta d’explicacions per part del Govern.

Els motius de seguretat que, segons alguns jutges, els havien indicat des del consell per justificar el canvi de plans, després d’haver enviat fins i tot les invitacions a l’acte amb la presència del Rei, va acabar sent negat per fonts d’Interior i resulta difícilment compatible amb la presència confirmada del ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, la fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado, així com el mateix Lesmes i altres autoritats judicials. Per no parlar que, segons fonts del consell, els actes a què assisteix el Monarca s’organitzen amb el beneplàcit previ de la casa reial, especialment pel que fa a la seguretat. 

Declaració de recolzament al Rei

«Fins on jo conec i he sigut informat, la raó indicada en la comunicació és que el Govern no l’autoritzava», va revelar a la SER el vocal José María Macías, un dels que aquest dijous va intentar que la Comissió Permanent formalitzés amb un acord el seu malestar per la falta del Rei en la segona cita anual amb el món judicial.

Malgrat delegar la protesta en Lesmes, sis dels seus companys –María Ángeles Carmona, Nuria Díaz Abad, Juan Manuel Fernández, Carmen Llompart, Juan Martínez Moya i Gerardo Martínez– van firmar una declaració de recolzament al Rei, en què «lamenten» la seva absència i assenyalen que «les circumstàncies que impedeixen la seva presència» els «porta a reafirmar» la seva «admiració i respecte a la seva figura, símbol de la unitat i permanència de l’Estat, com proclama la Carta Magna».

Més enllà del canvi de plans, el que ha molestat els jutges és la falta d’explicacions, que «alimenta tota mena d’especulacions», assenyala un dels consultats per aquest diari. El Govern s’ha entossudit, a través de la vicepresidenta Carmen Calvo i del ministre Campo, a defensar la decisió sense ni tan sols identificar a qui correspon. 

«Hi ha moments en què s’han de fer sacrificis a favor d’una opció més segura», va dir el responsable de Justícia a la SER. «Hem de donar normalitat a les coses i qui havia de prendre la decisió l’ha pres i l’haurà pres sospesant moltes variables», va afegir.

«Jo no dic que no tingui transcendència, lamento que no el Rei no estigui presidint un acte que per mi és tan emotiu i em sembla importantíssim que hi sigui, però crec que en la ponderació de béns hi ha moments en què cal sacrificar alguna cosa en favor d’una altra de més segura», va recalcar el ministre, jutge de carrera i exvocal del CGPJ.

«En la ment de tothom hi ha una sèrie de circumstàncies i variables que podrien qüestionar coses, l’obligació més gran que té el Govern és protegir les institucions, i la Monarquia ho és, i hi ha tot un paquet de raons que han aconsellat prendre aquesta decisió i està ben presa», va afegir per assegurar que la seva absència a Barcelona no suposa que el Rei abandoni els actes oficials. De fet, poc després tots dos van coincidir en una visita institucional al Tribunal de Comptes.

Impartir justícia en nom seu

Que el Rei no vagi a l’entrega de despatxos als nous jutges, en un any en què tota la promoció menys sis exerciran a Catalunya, ha causat un fort malestar entre els jutges que, per mandat constitucional, imparteixen la justícia en nom seu. 

Això ha fet que hi hagi jutges i fiscals consultats per Europa Press que fins i tot plantejaven que l’acte se suspengués per ser celebrat amb el Rei a Madrid, com l’any passat, amb motiu dels 40 anys de celebració de la Constitució.

Consideren els fets com un «afront a la meitat dels catalans que no aspiren a independitzar-se», segons assegura un altre magistrat, i que «no aconsegueixen desempallegar-se mai del fet que l’Estat es liqüi a Catalunya fins a desaiguar la seva presència per complet, deixant els nacionalistes com a única referència de poder».

Altres magistrats consultats admeten, no obstant, que potser l’assistència del Rei no sigui en aquest moment el més «convenient» tenint en compte el que va passar fa dos anys, amb motiu de l’última entrega de despatxos a Barcelona, quan hi va haver aldarulls al voltant de l’Auditori, on se celebrava un acte que ha de tenir caràcter solemne.

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

Aquest sector al·ludeix a la «falta de presència» de l’acte, que se celebra a la mateixa Escola Judicial, situada en una muntanya als afores de Barcelona, i que no havia de comptar amb la presència institucional de cap autoritat de la Generalitat ni de l’ajuntament de la ciutat. Desvinculen en tot cas els fets amb una possible «cessió» a l’independentisme com apunten des de l’oposició el Govern de Pedro Sánchez.